Un cronicó és una obra historiogràfica feta entre el segle xi i el xv, en què els fets esdevinguts en cada data són descrits d'una manera més àmplia que en un annal, però més breu que en un dietari. També poden incloure cronologies, obituaris, etc.
Hom diferencia la família de cronicons del monestir de Ripoll (rivipullenses) i els de Barcelona (barcinonenses). Entre els primers es poden esmentar l'Alterum Rivipullense, l'Alterum Rotense, el Dertusense II, un que fou portat a Sant Víctor de Marsella l'any 1172 i el Rivipullense II. Entre els cronicons barcelonins cal fer esment del de Skoloster, el de Sant Cugat, el Maioricense (o dels Usatges), la Chronica communia, l'Ulianense, etc.
A més, encara podem esmentar el cronicó Rotense, de Roda d'Isàvena, i el Chronicon breue monasterii canigonensis, de Sant Martí de Canigó.[1]
Referències
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, planes 93-94.
Viccionari
