La Crisi de la consciència europea (La crise de la conscience européenne)[1] és un llibre de Paul Hazard.
Paul Hazard va encunyar el terme crisi de la consciència europea per definir la crisi ideològica que detecta en l'ambient intel·lectual de la secularitzada Europa posterior a les guerres de religió. Pensadors com René Descartes, Baruch Spinoza, Gottfried Wilhelm Leibniz, John Locke o Isaac Newton comparteixen una època, que fins i tot es pot datar astronòmicament amb el Cometa de Halley de 1680, que va permetre a Pierre Bayle redactar la seva carta, per burlar-se de les supersticions i afirmar que el coneixement ha de ser constantment comprovat.
La crisi ideològica s'afegeix a la crisi general o crisi del segle XVII, encara que en aquest aspecte es precipita a finals de segle i queda a cavall dels segles XVII i xviii. El racionalisme i l'empirisme serien parells filosòfics oposats. Es superen definitivament dels lligams escolàstics, obrint el camí al mètode científic i a la il·lustració.
A Espanya, hi ha un moviment relacionat conegut com els novatores.
Referències
