La criptogínia és el fenomen recurrent, al llarg de la història i en la majoria de les cultures, d'ocultació de les dones i referents femenins en diferents
La criptogínia és el fenomen recurrent, al llarg de la història i en la majoria de les cultures, d'ocultació de les dones i referents femenins en diferents àmbits de la societat, especialment els de més prestigi.[1] Designa l'obliteració o menysteniment de les contribucions realitzades per dones en esferes hegemòniques en les quals la notorietat i la visibilitat són rellevants. Aquesta pràctica cultural, paradigmàtica de la violència simbòlica, és molt present en els cànons literaris tradicionals, entre d'altres.[2]
Per anomenar aquesta pràctica, la poeta i filòloga Begonya Pozo i el filòleg Carles Padilla, ambdós professors de la Universitat de València, van encunyar el terme criptogínia i el van difondre públicament per primera vegada el 5 febrer de 2020 en un article publicat en un diari digital.[1][3] El 27 de novembre del mateix any, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en va aprovar la incorporació al Diccionari Normatiu Valencià. Més tard, el 8 de març de 2021, el diccionari de basc Elhuyar Hiztegia en va incloure l'adaptació al basc kriptoginia.[3] I el novembre de 2024, l'Institut d'Estudis Catalans va incorporar 'criptogínia' al Diccionari de la llengua catalana.[4] En altres llengües, com el castellà i el francès, tot i que el terme no hagi estat encara fet oficial, ja s'ha usat (criptoginia i cryptogynie, respectivament) en àmbits acadèmics i en xarxes socials.[3] A França, per exemple, el curs 2021-2022 va organitzar-se un seminari interuniversitari de literatura catalana amb el títol De la cryptogynie à la médiatisation des éscrivaines : Felícia Fuster et Carmelina Sánchez-Cutillas, a propòsit de les autores catalanoparlants Felícia Fuster i Carmelina Sánchez-Cutillas.[5]
El terme criptogínia està format per dos lexemes grecs, crypto ('amagar, ocultar') i gyné ('dona') que formen part d'altres paraules, en general cultismes, en català i en altres llengües.[3] De fet, l'equivalent en italià (el substantiu i l'adjectiu corresponent: criptoginia o crittoginia i criptogina) es pot trobar en alguns textos de biologia en referència a espècies en què la femella o els òrgans femenins no són visibles externament. Per exemple, la cotxinilla Suturaspis archangelskyae és descrita com a «criptògena»[6] i el diccionari Panlessico Italiano, de 1839, incloïa el terme crittoginia (amb el sinònim criptoginia) per a descriure una falguera aquàtica en què els esporangis queden ocults.[7]
En l'àmbit científic, la minimització o ocultació de la recerca i descobertes dutes a terme per investigadores, que es coneix com a «efecte Matilda», és un cas de criptogínia. En encunyar el terme, Pozo i Padilla van voler donar nom a un fenomen que era ben conegut en la història de la ciència i en la història de la dona, perquè «la consciència social es conforma amb les accions i omissions, amb els silencis i amb les paraules: allò que no s'inclou en el diccionari aparentment no existeix». Consideren que l'ocultació dels èxits de les dones o la seva infravaloració ha estat una violència simbòlica que s'ha anat continuant en el temps.[3]
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.