És una balma de proporcions reduïdes: 11,60 m d'amplada, una profunditat de 8 m i una altura aproximada d'uns 3,5 m. Està orientada a l'est i sud-est. La zona interna de la cavitat està força ennegrida per fogueres de pastors i a sota el sutge s'observen restes de pigmentació que demostren l'existència d'un cert nombre de figures.[1]
Pintures rupestres
Quadrúpedes
S'observen dues zones pintades: la banda esquerra de la cova, on es concentren la majoria de representacions, i la que es troba tot just entrant, a la dreta de la porta d'accés. El primer grup de pintures està orientat al nord i ocupa una superfície de 2,5 m. Es poden comptar un total de 29 motius que corresponen a quadrúpedes, representacions humanes, cercles concèntrics, una cérvola, traços i restes de pigment. Les pintures mostren diferències estilístiques (esquemàtic, estilitzat esquemàtic, esquemàtic amb tendència naturalista, naturalista estilitzat i abstracte), cromàtiques (negre, vermell-castany fosc, vermell-castany, castany-carmí, castany-vermellós, ataronjat-vermellós i vermell) i tècniques (traç simple i tinta plana).[1]
En general, es pot qualificar el conjunt dins l'art esquemàtic; això no obstant, l'existència d'algunes figures que s'acosten més a un realisme o naturalisme estilitzat, aporta la idea de diferents moments cronològics d'execució. Dins aquest context, una primera interpretació situaria aquestes obres dins l'edat de bronze (1800-650 aC), sense precisar més enllà.[1]
Referències
↑ 1,01,11,2«Balma dels Vilars». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 8 setembre 2015].
