La Cova de la Frontera (en anglés: Border Cave) és un refugi rocós als vessants occidentals de les muntanyes Lebombo, a la província de KwaZulu-Natal, a pro
| Tipus | jaciment arqueològic | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | KwaZulu-Natal (Sud-àfrica) | |||
| ||||
| Serralada | Serralada Lebombo | |||
| Característiques | ||||
| Monument patrimonial provincial | ||||
La Cova de la Frontera (en anglés: Border Cave) és un refugi rocós als vessants occidentals de les muntanyes Lebombo, a la província de KwaZulu-Natal, a prop de la frontera entre Sud-àfrica i Eswatini. Aquest jaciment arqueològic ha donat lloc a una seqüència estratigràfica contínua que abasta 200.000 anys. S'hi han desenterrat restes humanes anatòmicament modernes (Homo sapiens), juntament amb eines de pedra i restes de talla.

La cova orientada a l'oest, a prop d'Ingwavuma, és a uns 100 m per davall de la cresta de la serralada de Lebombo, i ofereix una àmplia vista del camp d'Eswatini. És semicircular, d'uns 40 m d'amplada, i va ser excavada en laves juràsiques per erosió diferencial.[1][2]
La datació per carboni-14, la racemització d'aminoàcids i la datació per ressonància paramagnètica electrònica han determinat l'edat de la seqüència. Els nivells de cendra més antics daten del 200000 abans de la nostra era.[1][2][3][4][5]
L'explotació de guano al 1940 per un home anomenat W. E. Barton, d'Eswatini, revelà fragments d'ossos humans que Raymond Dart considerava molt antics. Dart havia visitat el jaciment el juliol del 1934, però només n'havia fet un examen superficial. El 1941 i el 1942, un equip finançat per la Universitat de Witwatersrand hi feu estudis més exhaustius.
Les excavacions realitzades en la dècada dels 1970 per Peter Beaumont foren molt productives. El jaciment proporcionà no sols l'esquelet complet d'un xiquet, sinó també les restes d'almenys cinc humans adults. També es van desenterrar més de 69.000 artefactes lítics, i ossos corresponents a més de 43 espècies de mamífers, incloent-hi tres que ara estan extints.[1]
S'hi ha identificat cera d'abella que data de més de 40.000 anys, així com tubercles carbonitzats consumits per humans prehistòrics fa 170.000 anys.[6]
El 14 d'agost del 2020 es va publicar en Science la datació d'una capa de cendres de freixe i plantes. Es calcula que té uns 200.000 anys, cosa que la converteix en la capa artificial més antiga coneguda.[1][2]
Les restes de fauna de la cova mostren que els primers habitants menjaven porc senglar dels matolls, facoquer, zebra i búfal.[1]
Les matèries primeres emprades per a produir la indústria lítica inclouen sílex, riolita, quars i calcedònia, i també os, fusta i closques d'ous d'estruç.
El jaciment contenia l'"Os de Lebombo", interpretat per alguns com el pal de recompte més antic conegut. És un petit fragment d'un peroné de papió, que data de fa 35.000 anys i té 29 osques. És semblant als pals utilitzats com a calendaris pels San de Namíbia.[1]
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.