Mentre aquestes Corts les convoca el rei per aconseguir dels representants dels seus estats un donatiu que el permeti mantenir l'esforç bèl·lic a l'illa de Sardenya; els representants estamentals compareixen amb un important greuge, una acusació de lesa majestat contra diversos consellers del rei i de l'infant Joan, i la inculpació de diversos oficials reials per corrupció.[5]
«
Nós, segons que ja us havem proposat, havem ajustada aquesta cort per justícia et per bon estament de la terra. E plaguere'ns que açò·s faés ans de totes coses, mas per ço com és gran necessitat vos havem a dir aquestes coses, ço és, que fort és necessari que donem recapte al fet de Cerdenya, cor segons los molts ardits que havem haüts, axí per letres com en altra manera, los jenoveses fan llur tractament et esforç de ligar-se ab los sards et que·s puguen ensenyorir d'ells. E si ells hi eren, seria molt pus difícil de conquerir-los que ara que són per si mateixs, et seguiria-se'n fort gran deshonor a nós et dampnatge a tota la terra, perquè és mester que y proveyscam tost per la manera que·s cové. E axí pregam-vos de dues coses, ço és, de consell et de ajuda.[6]
»
— Intervenció de Pere IV d'Aragó en les Corts (21 de juny de 1383).
«
[Denúncia de l'infant Martí, en nom de les Corts] ...era molt públic i notori que en la casa i cort del rei i en la del duc de Girona, el seu fill primogènit, es feia molt poca justícia, i que en les seves terres s'imposaven grans i insuportables exaccions, i amb tot això el patrimoni reial estava molt exhaust i disminuït, i els negocis de l'estat s'encaminaven en gran minva i deshonor de l'autoritat reial, i que de tot açò eren responsables alguns mals consellers que tenien el rei i el seu fill, els quals havien revelat els assumptes del seu servei als reis en Pere i n'Enric de Castella, als jutges d'Arborea, i al duc d'Anjou, i al duc i senyoria de Gènova, i als barons de l'illa de Sicília.[7]
En aquestes Corts, els representants dels distints territoris compareixen conjuntament en la major part de les sessions. I en les negociacions més importants, la concessió del donatiu i les denúncies de les Corts contra els consellers i oficials reials, tot i que es nomenen tractadors de cada un dels braços de cada territori, la negociació també es fa de forma conjunta.[8]
Els temes tractats
La denúncia als consellers i oficials reals
El 27 de juny de 1383 les Corts, representades per l'infant Martí, denuncien l'actuació de certs membres del consell del rei i de l'hereu, i de certs oficials, per una sèrie de fets: afavoreixen accions injustes i exigeixen insuportables exaccions, han disminuït el patrimoni reial, actuen en els afers del regne en contra de l'interès general, revelen secrets als enemics del regne, ajuden els enemics del rei en els atacs al regne, negocien en contra dels interessos del regne per benefici personal, aconsegueixen rebre dominis reials amb engany, s'aprofiten de la liberalitat reial, s'enriqueixen pervertint les sentències de l'Audiència i de la Cort, alguns consellers s'han juramentat entre ells per continuar l'espoliació del regne. I junt a la denúncia, demanen apartar dels càrrecs a tots els acusats.[2][9] Aquesta denúncia es troba emmarcada en la pugna existent entre el rei i l'alta noblesa, la qual va condicionar la votació del subsidi demanat pel monarca a la destitució i procés de la petita noblesa de palau addicta a la reina Sibil·la.[10]
El 3 de juliol de 1383 es nomena una comissió formada per 31 membres, tres representants per cada braç de cada un dels territoris amb Corts, i un representant pel regne de Mallorca, per tractar amb el rei i els seus representants, sobre aquest assumpte. I el 27 de juliol es decideix l'apartament de Ramon de Vilanova i Hugo de Santapau, cambrers, Pere Jordan de Urriés i Ramon de Peguera, majordoms, Manuel d'Entença, Ramon de Cervera i Narcís de Sant Dionis, consellers, i Bernat de Bonastre, protonotari, dels càrrecs que ocupen a la Casa del rei; i el mateix ocorre amb els nobles Pere de Boyl, Francesc de Perellós i Constança de Perellós, els cavallers Pere de Planelles, Joan Janer i Simó Sabot, els juristes Bernat de Pont, Bartomeu Lunes, i Joan de Pont, i Arnau de Perebonet, del consell de l'infant Joan.[11][12]
Ratificació de les donacions a la reina Sibil·la
El rei presenta davant les Corts, perquè aquestes ho ratifiquen, la donació feta pel rei el 1380 a la reina Sibil·la de la vila i baronia de Cocentaina, i dels castells i llocs de Planes, Ibi, Margarida i Lombo, i de la Torre de les Maçanes, tots aquests territoris del regne de València, per assegurar el domini d'aquestes possessions per part de la reina després de la mort del mateix rei.[13]
El subsidi o donatiu
A l'última sessió d'aquestes Corts, el 4 de juliol de 1384, el rei aconsegueix un préstec a bon retre de 60.000 florins d'or d'Aragó, segons el mateix compartiment entre els regnes que s'havia fet servir en les Corts de Montsó de 1376,[5][14] i abonats en dues pagues iguals, la primera a l'agost de 1384, i la segona, a l'octubre del mateix any.[15]
Els tres braços atorguen els capítols del donatiu, tant els comuns amb els altres territoris, com els particulars de Catalunya. En aquests particulars, formats per 7 capítols, entre altres qüestions tracten sobre la durada en els seus oficis dels oficials reials, sobre remissió de certes penes, sobre els guiatges dels canviadors, sobre la tornada al dret ordinari del marquesat, sobre el perdó al comte d'Ampúries, o que els capítols del donatiu no perjudiquen al braç militar.[19] Sols el primer capítol, sobre la durada en els oficis dels oficials reials, apareix com una constitució, però en 1588 ja no estava vigent.[20][21]
Durant aquestes Corts fou President de la Generalitat en Pere de Santamans. A la sessió del 4 de juliol de 1384 es varen escollir els nous diputats mantenint les competències fixades a les darreres Corts, és a dir, el diputat reial actuava com a administrador prescindint dels oïdors de comptes. Són elegits com a diputats residents a Barcelona la terna composta per Arnau Descolomer, prevere de la seu de Girona, Guillem d'Argentona, cavaller, i Pere Terré, doctor en lleis i ciutadà de Barcelona; i també resulta elegit Jaume Nicolau, com a regent dels comptes.[22] Aquesta nova Diputació es mantindrà fins començades les Corts de Montsó (1388).[23]
Els tres braços signen conjuntament els capítols del donatiu, tant la part general, comuna amb els altres estats, com la part particular del regne de València, en la qual es nomena diputat encarregat del donatiu a Jacme Romeu, amb poders executius i lliure del control reial, amb l'obligació de retre compte de l'administració als comptadors del dit regne elegits en les passades Corts de Montsó de 1376, i s'aprova la remissió general de les penes civils i criminals, fins a la data de la signatura, i d'acord amb el que es va establir en les corts de Montsó de 1376.[26]
En aquestes Corts no s'aprova cap fur ni cap acte de Cort en sentit estricte, però tant en la recopilació de 1482 com en la de 1547,[26][27] les úniques editades en el període foral, s'inclouen els capítols de la donació com a furs.[28][29]
↑El text en castellà (Zurita 1610: fol. 381r.) diu: ...era muy público y notorio que en la casa y corte del rey y en la del duque de Girona, su hijo primogénito, se hazía muy poca justicia, y que en sus tierras se imponían grandes e incomportables exacciones, y con todo esto el patrimonio real estava muy exhausto y disminuydo, y los negocios del estado se encaminavan en grande mengua y deshonor de la autoridad real, y que de todo esto eran causa algunos malos consejeros que el rey y su hijo tenían, los quales avían revelado las cosas de su servicio a los reyes don Pedro y don Enrique de Castilla, y a los juezes de Arborea, y al duque de Anjous, y al duque y señoría de Génova, y a los barones de la isla de Sicilia.
↑En les recopilacions de 1496 i 1866 dels furs no apareix cap disposició legal, i per tant, no es fa cap menció a aquestes Corts.(Fori regni Aragonum 1496. Savall y Dronda 1866: pp. XVII-XVIII).
↑La resta de representants tradicionalment convocats a les Corts valencianes, com els bisbes de Tortosa i Sogorb, els seus capítols, el comanador de Montalbán, el castellà d'Amposta, i l'abat de Poblet, ja havien estat convocats, per Catalunya o per Aragó, segons on radicava la seu principal de cada senyoria.
↑Aquesta inclusió no és excepcional, i en el llibre X dels furs, anomenat In extravaganti per recollir els furs que no poden incloure's en els altres llibres, apareixen altres capítols de donatius oferits per altres Corts.
Bibliografia
Baiges i Jardí, Ignasi J; Rubió i Rodon, Anna; Varela i Rodríguez, Elisa (eds.). Cort general de Montsó: 1383-1384 (en català i llatí). Barcelona: Generalitat Catalana, 1992. ISBN 84-393-2133-3 [Consulta: 13 octubre 2013].
Ferrer i Mallol, Maria Teresa «Els primers diputats de la Generalitat de Catalunya (1359-1412)». Miquel Coll i Alentorn. Miscel·lània d'homenatge en el seu vuitantè aniversari. Fundació Jaume I [Barcelona], 1984, pp. 221-269 [Consulta: 13 octubre 2013].
Història de la Generalitat de Catalunya i els seus presidents. 3 vol.. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0.
Rubio Vela, Agustín. «El segle xiv». A: Belenguer, Ernest (coord). Història del País Valencià. Vol. II. De la conquesta a la Federació Hispànica. Barcelona: Edicions 62, 1989. ISBN 84-297-2988-7 (v. II).
Solrach, Josep M.; Balcells i González, Albert (coord). Història dels Països Catalans : Dels orígens a 1714. vol. 1/1. Barcelona: EDHASA, 1980. ISBN 84-350-0328-0 (v. 1/1).
→ Introducció sense foliar ni paginar, les pàgines indicades d'aquesta part, entre parèntesis, corresponen a les pàgines del document en pdf de l'exemplar digitalitzat aquí enllaçat.
Fori regni Aragonum (en castellà, llatí i català). Caesaraugustae: Paulus Hurus (imp.), 5 agost 1496. Codi ID: 13599 [Consulta: 11 octubre 2013].Arxivat 12 October 2013[Date mismatch] a Wayback Machine.
Fori regni Valentiae (en català i llatí). Vol. I. Impressum in dicta nobili, fideli ac donata corona civitate Valentia: arte ac industria experti viri Ioannis de Mey Flandri, 1547 [Consulta: 10 maig 2013].
→ Llibre amb dues foliacions (261 folis per als primers 9 llibres dels furs més 105 folis per al desè). Les pàgines indicades, entre parèntesis, corresponen a les pàgines del document en pdf de l'exemplar digitalitzat aquí enllaçat.
Furs e ordinacions del regne de Valencia (en català i llatí). València: Lambert Palmart, a despes. de Gabriel Luis de Arinyo, 1482. s/f; s/p [Consulta: 21 maig 2013].
→ Llibre sense foliar ni paginar, les pàgines indicades corresponen a les pàgines del document en pdf de l'exemplar digitalitzat aquí enllaçat.
