Flama del Canigó, símbol de la llengua catalana, portada a Barcelona, pel Correllengua 2007
El Correllengua s'inspira en la Korrika, una cursa reivindicativa que recorre el País Basc a favor de la llengua basca. L'any 1993, Joves de Mallorca per la Llengua va organitzar una iniciativa similar a Mallorca, en defensa del català, que va esdevenir el primer Correllengua. El 1995 es va començar a fer al País Valencià de la mà d'Acció Cultural del País Valencià, i a partir de 1996, la CAL es va fer càrrec de la seva celebració a Catalunya, la Catalunya Nord, Andorra, Menorca, Eivissa i la Franja de Ponent.[2]
Edició rere edició, el Correllengua ha guanyat suport i implantació, i ha passat de la dotzena de poblacions implicades en els primers Correllengües a les més de 300 que hi participen actualment arreu dels Països Catalans. Al Principat, el 2010 es comptabilitzaren 131 Correllengües, mentre que el 2011 en foren 153.[3]
Objectius
El Correllengua vol aconseguir, per mitjà d'una iniciativa oberta, participativa i popular, el ple reconeixement de la unitat de la llengua catalana, la seva oficialització a tot el territori i el foment d'uns hàbits interpersonals de fidelitat lingüística. En la consecució d'aquests objectius es vol implicar a totes aquelles persones desconeixedores de la llengua i la cultura catalanes, siguin o no nouvingudes.
Inicialment, el Correllengua s'estructurava en quatre columnes que recorrien quatre parts diferents del territori. Cadascuna duia el nom d'una persona de renom vinculada a la llengua i la cultura catalanes, per un període de dos anys. A partir del 2009 es tria únicament un personatge per a ser homenatjat, que esdevé la línia comuna de treball arreu dels territoris on se celebra l'esdeveniment.[4] A continuació es pot veure la relació d'edicions amb la de personatges homenatjats:[5]
