Coro Trasito

Plantilla:Infotaula indretCoro Trasito
Tipusjaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaTella-Sin (província d'Osca) Modifica el valor a Wikidata

Coro Trasito és un jaciment arqueològic localitzat a la província d'Osca, al municipi de Tella, i està situat dins el Parc Natural d'Ordesa i Mont Perdut. El jaciment es troba a 1600 metres d'altitud, essent un dels jaciments prehistòrics excavats a major altitud d'Espanya. La cova es tracta d'una cavitat de 300 m² i està situada al costat de la Cova de l'Os Cavernari. Posseeix una orientació amb condicions idònies per la vida humana, ja que no donen els vents del nord i la llum pot arribar a l'interior de la cova. Coro Trasito se situa cronològicament al Neolític Antic i la Edat del Bronze Mitjà. Les datacions de ¹⁴C sobre un os (BETA 310471), una llavor d'avellana (CNA 2520.1.1) i una llavor de blat (CNA 2944.1.1)[1] permeten obtenir unes datacions més precises (1410-1210 cal. ANE, 4728-4582 cal. ANE i 5322-5207 cal. ANE, respectivament). La datació més recent va sorprendre als arqueòlegs, ja que no concordava amb la cronologia de les restes ceràmiques ni lítiques, les quals són bastant més antigues. Aquesta dissonància radica en que el fragment d'os datat es va extreure de la zona on hi ha evidències del Bronze Mitjà. La datació més antiga és molt significativa per que nos s'havia trobat una data tan antiga de cereal (Triticum sp.) en la zona dels Pirineus.[2]

Aquest espai va ser utilitzat de forma reiterada al llarg dels mil·lennis com a zona de transhumància del ramat, majoritàriament de ovicàprids. Les evidències d'aquest ús es troben en els nivells de fumier, els quals són estrats de formació ràpida.

Descobriment de la cova

Aquesta cova era molt coneguda per la espeleologia, però no va ser fins als anys 70 que va ser descobert pel Grup d'Espeleologia de Badalona, moment en el qual es van recuperar diversos instruments arqueològics superficials (com per exemple, fragments de molins, una destral de industria lítica, grans fragments de ceràmica...). Un dels descobridors va ser Ramón Canela i Font.

Les excavacions sistemàtiques no van començar fins al 2011, duent-se a terme dos sondeigs per part de Javier Rey al fons de la cova, però van haver de parar-lo per la gran quantitat de pedres trobades que els impedien fer la feina. Al segon sondeig van tindre més sort, ja que van poder aprofundir més en el sediment i van arribar al metre de profunditat.

El 2013 el Grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya (GAAM) i altres institucions, junt amb Javier Rey, van decidir ampliar el segon sondeig i fer un tercer sondeig. A partir d'aquest moment s'han anat fent campanyes curtes d'excavacions anuals, excepte el 2020 que per la pandèmia no es va poder excavar.

Metodologia d'estudi

Al llarg dels anys, a Coro Trasito s'han utilitzat varies tècniques d'excavació, ja que resulta impossible escollir només una degut a la manca d'espai que hi ha a la cova. Per sort, l'arqueologia és una ciència pluridisciplinària que permet treballar amb molts àmbits. Això ens proporciona analítiques de cada material molt més precises. La metodologia d'excavació que s'aplica actualment és en extensió, la qual permet diferenciar espais i estrats amb una bona delimitació i deixen el perfil de la cova com a testimoni i sediment per poder realitzar altres anàlisis. De tot el sediment extret, es guarda un 10% per realitzar flotació (excepte si és un fogar o una àrea d'importància). Gràcies a això, després es poden trobar carbons o llavors.

Industria lítica

La matèria primera utilitzada per fer els instruments és el sílex, extret de l'Ebre. Els artefactes que es troben són làmines, fragments de làmines i geomètrics. Les tècniques utilitzades per la obtenció d'aquest producte són la percussió directa i indirecta, aquesta darrera en menor freqüència. Es troben evidències de tractaments en producte final, com per exemple el tractament tèrmic.[3]

Industria ceràmica

Els materials ceràmics recuperats estan en bon estat de conservació, encara que normalment es troben molt fragmentats. No obstant això, la fractura és fresca, per la qual cosa el sol no la ha corroït ni tampoc ha passat cap procés d'erosió. Com la majoria dels fragments posseeixen una longitud menor a 10 cm, no es poden fer anàlisis de taules tipològiques de formes o fer un estudi tecnològic. La ceràmica del neolític posseeix motius decoratius incisos o impresos, encara que també trobem, de forma molt escassa, algun cordó o algunes impressions amb petxina.[3]

Industria òssia

Els artefactes trobats estan fets d'os animal o de banya i es troben en bon estat de conservació. Alguns exemples són punxons per teixir o com a estri per decorar la ceràmica, i percutors.[3] També s'han trobat dents de fauna amb perforacions, probablement utilitzats com a ornaments.

Referències

  1. ↑ Ignacio Clemente-Conte, Ermengol Gassiot Ballbè, Javier Rey Lanaspa, Ferran Antolín, Laura Obea Gómez, Ángel Viñerta Crespo, Maria Saña Seguí «Cueva de Coro Trasito (Tella-Sin, Huesca): un asentamiento pastoril en el Pirineo Central con ocupaciones del Neolítico Antiguo y del Bronce Medio». I Congreso CAPA, Arqueología Patrimonio Aragonés. Actas 24 y 25 Noviembre 2015, 2016.
  2. ↑ Ignacio Clemente Conte, Javier Rey Lanaspa, Ermengol Gassiot Ballbè, Aitor Ruíz Redondo, Niccolò Mazzucco. Informe de les intervenciones arqueológicas en la Cueva de Coro Trasito (Tella-Sin, Huesca) (exp. Nº074/2013)., 2018. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Cerámica prehistórica y el kit instrumental para su producción. Descripción del registro arqueológico de Coro Trasito (Tella-Sin, Huesca)». Treballs d'Arqueologia, 2019. DOI: 10.5565/rev/tda.100.

Bibliografia

  • Antolín, F. (2013). Of Cereals, Poppy, Acorns and Hazelnuts. Plant Economy Among Early Farmers (5500-2300 cal. BC) in the NE of the Iberian Peninsula. An Archaeobotanical Approach. Tesis Docotoral. Universitat Autònoma de Barcelona. {{format ref}} http://hdl.handle.net/10803/128997
  • Antolín, F., S. Jacomet y R. Buxó (2015). The hard knock life. Archaeobotanical data on farmin practices during the Neolithic (5400-2300 cal. BC) in the NE of the Iberian Peninsula. Journal of Archaeological Science 61, pp. 90- 104.
  • Antolín, F. y S. Jacomet (2015). Wild fruit use among early farmers in the Neolithic (5400–2300 cal. BC) in the north-east of the Iberian Peninsula: an intensive practice?, Vegetation History and Archaeobotany, 24, pp. 19-33.
  • Baldellou, V. (2011). La Cueva de Chaves (Bastarás-Casbas de Huesca). En: Bernabeu, J.; Rojo, M. y Molina, L. (eds.). Las primeras producciones cerámicas en el VI milenio cal. AC en la Península Ibérica. Saguntum, Extra 12, pp. 141- 144.
  • Baldellou, V. y P. Utrilla (coords.) (1995). La Cueva del Moro de Olvena (Huesca). Bolskan: Revista de Arqueología del Instituto de Estudios Altoaragoneses, 12 (1), 214p.
  • Canela i Font, R. 2006. La Cueva de los Osos. Ed. Ramon Canela. Barcelona. {{format ref}} http://www.espluga.com/download/ CCF-la_cova_dels_ossos.pdf
  • CAROZZA, L., BURENS, A., BILLAUD, Y., FERULLO, O., BOURRILLON, R., PETROGNANI, S., FRITZ, C., TOSELLO, G., GOINAUD, E. y M. 2009. L'horizontal et le vertical. L'age du bronze de la grotte des Fraux (Saint-Martin de Fressengeas, Dordogne). En: De Méditerranée et d'ailleurs... Mélanges offerts à Jean Guilaine. Archives d'Ecologie Préhistorique, Toulouse. pp. 159- 172.
  • Clemente Conte, I., E. Gassiot Ballbè, J. Rey Lanaspa, N. Mazzucco y L. Obea Gómez (2014).”Cort o Transito”- Coro Trasito- o corral de tránsito: una cueva pastoril del Neolítico Antiguo en el corazón de Sobrarbe. En: I. Clemente Conte, E. Gassiot Ballbè y J. Rey Lanaspa (eds.), Sobrarbe antes de Sobrarbe: pinceladas de historia de los Pirineos, pp. 11-32. Centro de Estudios de Sobrarbe (CES), Instituto de estudios Altoaragoneses (IEA) editores. Cometa S.A., Zaragoza.
  • GONZÁLEZ ECHEGARAY, J. 1974. Pinturas y grabados de la cueva de Las Chimeneas. Monografías de Arte Rupestre, n12. Diputación Provincial de Barcelona. Barcelona. GRUP D’ESPELEOLOGÍA DE BADALONA 1986. CAVERNAS. Especial nº 1 Monográfico Escuain. pp. 139-142
  • Martín, A., M. Edo, J. Tarrús, y X. Clop (2010). Le Néolithique ancien de Catalogne (VIe-première moitié du Ve millénaire av. J.-c.)-Les séquences chronoculturelles.In: Manen, C., et al. (Eds.), Premières sociétés paysannes de Méditerrané occidentale. Structures des productions céramiques. Société Préhistorique française, LI, Paris, pp. 197-214.
  • Mazzucco, N. (2014) The Human occupation of the Southern Central Pyrenees in the Sixth-Third Millenia cal.BC. A traceological Analysis of Flaked Stone Assemblages. Tesis Doctoral, Departament de Prehistòroa, Universitat Autònoma de Barcelona. {{format ref}} http://www.tdx.cat/handle/10803/287893.
  • Mazzucco, N., I. Clemente Conte, V. Baldellou, y E. Gassiot (2013). The management of lithic resources during the V millennium cal BC at the Espluga de la Puyascada (La Fueva, Huesca). Preistoria Alpina, 47 pp. 17-30.
  • Mazzucco, N., D. Ortega Cobos, I. Clemente Conte, E. Gassiot Ballbè, V. Baldellou Martínez y M. Rojo Guerra (2014). Pautas de movilidad en el pirineo central durante el Neolítico antiguo: una aproximación a partir de los recursos líticos. En: I. Clemente Conte, E. Gassiot Ballbè y J. Rey Lanaspa (eds.), Sobrarbe antes de Sobrarbe, pinceladas de historia de los Pirineos, pp. 107-126. Centro de Estudios de Sobrarbe (CES) e Instituto de Estudios Altoaragoneses (IEA) editores. Cometa S.A. Zaragoza.
  • Obea Gómez, L. (2014). El paisaje en el Neolítico: un estudio preliminar de los restos antracológicos de Coro Trasito (Tella). En: Clemente, I, Gassiot, E., Rey, J. (eds.), El Sobrarbe antes de Sobrarbe: Pinceladas de historia de los Pirineos, pp. 43-54. Centro de Estudios de Sobrarbe (CES) e 80 Instituto de Estudios Altoaragoneses (IEA) editores. Cometa S.A. Zaragoza.
  • Piqué, R., A. Palomo, X. Terradas, J. Tarrús, R. Buxó, A. Bosch, J. Chinchilla, I. Bodganovic, O. López y M. Saña (2015). Characterising prehistoric archery: technical and functional analyses of the Neolithic bows from La Draga (NE Iberian Peninsula). Journal of Archaeological Science 55, pp. 163-173.
  • Rojo Guerra M., L. Peña Chocarro, J. I. Royo Guillén, C. Tejedor Rodríguez, I. García Martínez de Lagrán, H. Arcusa Magallón, R. Garrido Pena, M. Moreno, N. Mazzuco, J. F. Gibaja Bao, D. Ortega, B. Kromer y K. W. Alt, (2013). Pastores trashumantes del Neolítico Antiguo en un entorno de alta montaña: secuencia crono-cultural de la Cova de Els Trocs (San Feliú de Veri, Huesca). BSAA, LXXIX: 9-54.
  • Rojo, M., H. Arcusa, L. Peña, J. I. Royo, C. Tejedor, I. García, R. Garrido, M. Moreno-García, C. Pimenta, N. Mazzucco,J. F. Gibaja, G. Pérez, I. Jiménez, E. Iriarte, y K. W. Art (2014). Los primeros pastores trashumantes de la Alta Ribagorza. En: I. Clemente, E. Gassiot, y J. Rey (eds.), El Sobrarbe antes de Sobrarbe: Pinceladas de historia de los Pirineos, pp. 127-151. Centro de Estudios de Sobrarbe (CES) e Instituto de Estudios Altoaragoneses (IEA) editores. Cometa S.A. Zaragoza.
  • Saña Seguí, M. (1999). Arqueología de la domesticación animal. La gestión de los recursos animales en Tell Halula (Valledel Eufrates, Siria) del 8000 al 7000 BP. Treballs d’arqueologia del Pròxim Orient. Servei de Publicacions de l’UAB.
  • Utrilla Miranda, M. P. (1996). La explotación de los recursos hábitat y territorio. Bolskan nº 13 vol. II: 147-172. Revista de arqueología del Instituto de Estudios Altoaragoneses.
  • Huesca. Utrilla, P. y V. Baldellou (1996). Evolución diacrónica del poblamiento prehistórico en el valle del Cinca-Ésera: el registro de Olvena y otros yacimientos. Bolskan: Revista de Arqueología del Instituto de Estudios Altoaragoneses, 13, pp. 239-261.
  • Uzquiano, P., E. Allué, F. Antolín, F. Burjachs, L. Picornel, R. Piqué y L. Zapata (2015). All about yew: on the trail of Taxus baccata in southwest Europe by means of integrated palaeobotanical and archaeobotanical studies. Vegetation History and Archaeobotany, 24, pp. 229-247.
  • Viñerta Crespo, A. (2015). El análisis de la Fauna de los niveles neolíticos de Coro Trasito (Tella-Sin, Huesca). Trabajo de grado. Departamento de Prehistoria. Universidad Autónoma de Barcelona.
  • Zapata, L., V. Baldellou y P. Utrilla (2008). Bellotas de cronología neolítica para consumo humano en la cueva de Chaves (Bastarás, Huesca). En: M. S. Hernández, J. A. Soler Díaz y J. A. López Padilla (coords), IV Congreso del Neolítico Peninsular, vol 1, pp. 402-410.

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!