Fill il·legítim d'Elisabeth Jacobsdr Ketel, va iniciar la seva formació amb un oncle, Cornelisz. Jacobsz. Ketel, modest pintor de vitralls de Gouda. Més endavant va estudiar a Delft amb Anthonie Blocklandt i va completar la seva formació a París i Fontainebleau abans d'establir-se com a mestre independent a Gouda, on va romandre fins a 1573. Des d'aquest any i fins a 1581 va residir exiliat a Londres, on va coincidir amb Federico Zuccaro. Segons Karel van Mander, el 1578 hauria tingut ocasió de retratar a la reina Elisabet I d'Anglaterra. El 1581 es va establir en Amsterdam on va romandre ja fins a la seva mort.[1]
Dedicat amb preferència al retrat, a la seva tornada d'Anglaterra va contribuir a la introducció i difusió del retrat de grup a Holanda, com acredita la seva Companyia del capità Dirck Jacobsz. Rosecrans i del tinent Pauw (1588) del Rijksmuseum d'Amsterdam, exemple primerenc de retrat col·lectiu, amb els retratats en peus i en acció.[2]
Va ser també orador i poeta i pintor d'al·legories i grans composicions d'història, encara que possiblement per l'escassa demanda d'obres d'aquest gènere a Holanda a la fi del segle xvi, cap composició a l'oli d'aquest gènere s'ha conservat, restant únicament algun dibuix, com El mirall de la virtut del Rijksmuseum, al·legoria de la naturalesa humana a ploma i aguada sèpia.[3]
Pita Andrade, José Manuel; Borobia Guerrero, María del Mar. Maestros antiguos del Museo Thyssen-Bornemisza' (en castellà). Madrid: Lunwerg Editores, 1992. ISBN 84-88474-02-4.
