Corneli Àtic (llatí: Cornelius Atticus) fou un atleta pancratista d'època romana del qual només se sap allò que diu la lauda funerària trobada a Pol·lèntia arran de les excavacions realitzades l'any 1933. El seu nom suggereix que seria d'origen grec i que la seva mort hauria causat consternació a la ciutat, com ho provaria el fet que no hi hagi altre exemple de poesia epigràfica trobat a les Illes Balears.[1] Hom ha conjecturat que pogués ser un esclau o un llibert; en qualsevol cas, feia part de les capes més baixes de la població.[2]
Es tracta del primer registre documentat sobre la pràctica de l'esport i d'un esportista a les Balears, per la qual cosa el Govern va crear la Distinció Cornelius Atticus en reconeixement dels esportistes més rellevant de les Illes.[3]
Text de la làpida
Es tracta d'una làpida quadrangular, d'escriptura monumental clara, amb lletres de grans dimensions en capital quadrada i petites decoracions en forma de fulles d'heura i de palmera.[3] Per les característiques epigràfiques de la inscripció es tendeix a datar-la del segle iii. Fou trobada el 1933 durant les excavacions de Pol·lèntia a la zona de Can Tous, dirigides per Isasi i Llabrés. Es tracta d'un poema en hexàmetres dactílics amb inspiració en els models d'Ovidi i Virgili i amb certs desajustaments i faltes a la mètrica clàssica.[4] De 1987 ençà es conserva al Museu de Pol·lèntia.[3]
| «
|
D(is) M(anibus) Cor(nelii) Attici e firmo signo / pancrati.
Hic iacet infelix fato / deceptus iniquo.
Solitus / assiduis durare membra / palaestris,
arte quoque si/gni sui populo placuitque / frequenter.
Qui terra fruge creatus et igne ac fumo / crematus,
iam nihil existis / nisi quod superfuit igni. /
Ossa atque cinis / iacent sub te/gmine saxi.
|
Als déus manes de Corneli Àtic, ben conegut com el pancracista.
Aquí jeu el malaurat, enganyat pel fat injust.
Avesat a endurir els seus membres en contínues palestres,
complagué el poble moltes vegades amb l'art del seu sobrenom.
Tu que fores creat de la terra com a fruit i cremat com a foc i fum,
ara ja no ets res més que allò que el foc no consumí:
ossos i cendres que jeuen sota un dosser de pedra.
|
»
|
| — CIBAL 30[3][5]
|
Referències
- ↑ Janer Torrens, Antoni. «Cornelius Atticus, el primer esportista conegut a Mallorca». Batecs Clàssics, 02-04-2014. Arxivat de l'original el 29 de novembre 2021. [Consulta: 9 febrer 2022].
- ↑ Marín Bonachera, Josefina «Lápida romana de un atleta mallorquín». Saitabi, 5, 25-26, 1947, pàg. 163-166.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Decret 22/1996 pel qual es crea la distinció Cornelius Atticus». BOCAIB, 27, 29-02-1996 [Consulta: 9 febrer 2022].
- ↑ Gómez Pallarès, Joan. Poesia epigràfica llatina als Països Catalans (Tesi). Universitat Autònoma de Barcelona, 1995-1997, p. 64-70.
- ↑ «Epitafio de Cornelius Atticus». Hispania Epigraphica. [Consulta: 9 febrer 2022].
