Els cordúlids (Corduliidae) són una família d'odonatsanisòptersreòfils. Estan adaptats a viure als rius, són considerats bons indicadors d'aigües netes i, dins d'aquest grup, hom els atorga el valor més elevat.[5]
Les nimfes són negres, d'aspecte pelut, normalment semiaquàtiques i el seu aspecte recorda el d'un aràcnid, ja que tenen unes potes molt llargues que els permeten d'ancorar-se al substrat en condicions de corrents forts.[5] Els adults són de mida mitjana (al voltant dels 55 mm de llargària total) i presenten un cos més o menys robust, de color normalment negre o marró fosc amb àrees de color verd o groc metàl·lics, les ales grans i amples a la base (el primer parell té la forma i la venació una mica diferent del segon), l'abdomen eixamplat cap al final i el cap rodó amb els ulls grossos, contigus i de color verd o maragda en la majoria de les espècies.[16]
Els mascles tenen unes protuberàncies laterals en el segon segment abdominal.[17]
Sobre la base de diversos trets morfològics (com ara, la venació alar), els cordúlids queden a cavall entre les famílies d'anisòpters considerades més primitives (Aeshnidae, Cordulegastridae i Gomphidae) i les més evolucionades (Libellulidae).[18][19][20]
Ecologia
Ocupen una gran diversitat d'hàbitats: moltes espècies són pròpies de torberes, d'altres viuen associades a trams tranquils dels cursos baixos dels rius i, fins i tot, n'hi ha que són habitants típics d'estanys i llacs. Un tret general de la majoria dels cordúlids és que es poden allunyar considerablement del seu hàbitat, abastant un radi de fins a 10 quilòmetres.[21][5][22]
Atenent el seu hàbitat i la seu morfologia, els cordúlids es comporten com a depredadors actius que cerquen llurs preses tot desplaçant-se pel fons.[5]
Klaus Honomichl, Heiko Bellmann, 1994: Biologie und Ökologie der Insekten. CD-Rom. Gustav Fischer Verlag, Stuttgart, ISBN 3827407605.
Miller P. L., 1995. Dragonflies (Naturalists' Handbooks 7). The Richmond Publishing Co. Ltd. Slough, Gran Bretanya.
Verdú J. R., Galante E (Eds.), 2006. Libro Rojo de los invertebrados de España. Dirección General para la Biodiversidad. Ministerio de Medio Ambiente. Madrid, Espanya.
↑ Askew R. R., 2004. The dragonflies of Europe (revised edition). Harley Books. Colchester, Essex, Gran Bretanya
↑D'Aguilar J., Dommanget J. L., Préchac R., 1987. Guía de las libélulas de Europa y África del Norte. Ediciones Omega. Barcelona
↑Dijkstra K-DB, Lewington R., 2006. Field guide to the dragonflies of Britain and Europe. British Wildlife Publishing. Gillingham, Dorset, Gran Bretanya
.svg){kind=icon}
