PROFILBARU.COM

Corbins
	Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	41° 41′ 26″ N, 0° 41′ 35″ E / 41.6906°N,0.6931°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Àmbit funcional territorial	Ponent
Comarca	Segrià
Capital	Corbins
Població humana
Població	1.486 (2023) (70,76 hab./km²)
Llars	52 (1553)
Gentilici	Corbinenc, corbinenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	21 km²
Banyat per	Segre i Noguera Ribagorçana
Altitud	211 m
Limita amb	Lleida ; Vilanova de Segrià ; la Portella ; Torrelameu ; Benavent de Segrià ; Alcoletge ; Torre-serona ; Vilanova de la Barca
Organització política
• Alcalde	Jordi Verdú Paijà (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	25137
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	25078
Codi IDESCAT	250788
Lloc web	corbins.cat

Corbins és un municipi de la comarca del Segrià. Podem destacar que al seu terme municipal conflueixen la Noguera Ribagorçana i el Segre en el parc de l'Aiguabarreig. A més, es troba a 4 km de l'enllaç amb la variant de l'Autovia Lleida-Barcelona (N-II). I es comunica, per la carretera C - 12 amb: Lleida (10 km) Balaguer (17 km) Menàrguens (7 km) Torrelameu (2 km) Benavent (3 km) La Portella (7 km) Vilanova de la Barca (6 km)

Geografia

Llista de topònims de Corbins (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Població, serveis i activitats

Alguns serveis dels quals disposa el poble són llar d'infants, escola pública d'educació primària, dispensari, escorxador, poliesportiu, piscines, sala de teatre o camp de futbol. També hi ha el Museu de Corbins.^[1]

Malgrat que cada cop hi ha menys joves que s'hi dediquen, Corbins segueix essent un poble principalment dedicat al conreu de la fruita dolça (poma, pera, préssec, nectarina, pruna i cirera). Per aquest motiu durant la campanya de recollida, la població augmenta sensiblement.

Els últims anys, amb la creació i dinamització de La Serreta de Corbins, un espai natural al costat del poble, aquest ha experimentat un augment significatiu de visites de ciclistes, ja que és un lloc ideal per la pràctica del ciclisme de muntanya. Tant és així, que Corbins s'ha convertit en un punt de referència per la pràctica d'aquest esport a les Terres de Lleida, i a l'octubre de 2019 es va dur a terme la primera prova esportiva, de nivell provincial.

Festes i tradicions

Cavalcada de Reis (5 de gener)
Santa Àgueda (5 de febrer): És la festa per excel·lència de les dones, ja que Santa Àgueda és la patrona de les dones. Els actes tant lúdics com religiosos que s'organitzen per a la celebració d'aquesta festa van a càrrec de l'Associació de Dones de Corbins.
Carnestoltes (principis de febrer)
Santa Quitèria (22 de maig): És la patrona de Corbins. Aquesta festa se celebra des de temps immemorial, i són tradicionals la processó dels pans beneïts i la cursa pedestre. Es realitza també la proclamació de les Pubilles, Pubilletes Infantils i Hereus Infantils, la trobada de gegants i gralles, balls, sardanes, concerts, animacions infantils, homenatge a la gent gran...
Sant Joan (24 de juny)
Sant Jaume (25 de juliol)
Sant Bartomeu (24 d'agost):És una festa dedicada a la quitxalla, amb concursos de carrosses i cucanyes. També es fa una revetlla popular.
Festa de la fruita dolça (octubre)
Nadal i Sant Esteve (25 i 26 de desembre)

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
39	50	52	70	701	1.192	980	988	959	1.189

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
1.198	1.105	859	1.009	1.047	1.067	1.048	1.043	1.024	1.024

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
1.037	1.051	1.055	1.110	1.149	1.347	1.370	1.380	1.403	1.400

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
1.401	1.431	1.462	1.462	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Fills i filles il·lustres

Ramon Pujol i Bañeres (1870-1931): hisendat i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).

Referències

↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 55. ISBN 84-393-5437-1.