Corbera,[1] anomenada també Corbera de Rosselló (en francès Corbère) és un vilatge, cap de la comuna del mateix nom, de 721 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. La Cabana de Corbera, abans un barri d'aquesta comuna, se'n va independitzar el 1986.
Toponímia
El nom de Corbera és un dels nombrosos topònims que tenen el seu origen en un animal. Concretament, de corbaria (lloc o niu de corbs), com defineix Joan Coromines en el seu Onomasticon Cataloniae.[2]
El terme de Corbera, de 72.500 hectàrees d'extensió, és situat[3][4] a la comarca del Riberal de la Tet, al nord-est de la dels Aspres, a prop de l'extrem de ponent de la comarca del Rosselló.
El terme comunal de Corbera s'estén a la dreta de la Tet, però no a la vora, ja que l'en separen els pobles i termes d'Illa, Nefiac i Millars. És al límit del Riberal amb els Aspres, amb el poble de Corbera situat just en el punt de trobada d'aquestes dues subcomarques: al nord del poble, el Riberal, i al sud, els Aspres. El sector meridional del terme comunal, plenament dins dels Aspres, assoleix una mica més dels 500 metres d'altitud al Serrat d'en Jac i al voltant dels 450 a la Calcina, al límit amb Queixàs i Cameles.
Al nord-est, el terme de Corbera està delimitat pel Rec de Perpinyà, fins al lloc on es troben, a 126 m alt, els termes de Corbera, Illa i Millars, però la resta de termenals són arbitraris: no segueixen cap accident geogràfic, sinó els termes de les possessions agrícoles i, de retruc, senyorials. El límit oriental està marcat per camins rurals, passant pel triterme entre Corbera, Millars i Corbera la Cabana, a 133,4 m alt, fins que troba la carretera D46. Aleshores segueix un tram aquesta carretera, la Ruta de Millars, fins que arriba al giratori situat just al nord-est del poble de Corbera la Cabana. En aquell lloc, segueix un breu tram del Rec de Tuïr i aviat torna a seguir una línia arbitrària separant propietats. Segueix un petit tram de la carretera D615, arriba a un altre giratori, i envolta pel costat de ponent les modernes urbanitzacions de Corbera la Cabana, fins que arriba al camí que envolta pel nord i l'est la partida d'Escolta-si-plou fins que troba la Ribera de Sant Julià. La segueix fins al nord-oest del Roc de Carrasquet, al qual s'enfila, cap al sud-est, i continua en aquesta direcció fins al Serrat del Poll, on, a 290,1 m alt, troba el termenal entre Corbera, Corbera la Cabana i Cameles. Aquest tram pertany ja a la zona muntanyosa del terme, i el termenal segueix, aproximadament, carenes entre 350 i 420 m alt, fins que arriba a l'extrem sud-est del terme de Corbera, en el Serrat d'en Ferrer, a 449,5 m alt; aleshores, gira cap a ponent, formant un arc, per una carena secundària, i aviat arriba a l'extrem meridional de la comuna, a 266,5 m alt, a la llera del Còrrec del Mas d'en Marçal, on es troben les comunes de Corbera, Cameles i Queixàs.
Tot seguit, el termenal segueix cap al nord per aquest còrrec, fins que arriba a la Ribera de Santa Coloma; aleshores s'enfila cap al nord-oest cap al Roc Blanc, a 458,3 m alt, i, encara cap al nord-oest, fins al Serrat d'en Jac, a 536,4 m alt, on es troben els termes de Corbera, Queixàs i Sant Miquel de Llotes, punt que representa el punt més elevat de la comuna de Corbera. Des d'aquest indret, el termenal va davallant per una carena cap al nord-oest, fins a un nou triterme, ara entre Corbera, Sant Miquel de Llotes i Illa, a 463,5 m alt, des d'on continua un tram cap al nord-est i després cap al nord, fins que arriba al Riberal, a 200 m alt. La resta del termenal, cap al nord, torna a ser arbitrari, fins que, ja al nord-oest del terme, arriba al Rec de Tuïr, que segueix un tram fins que gira al nord-est i va a trobar el Rec de Perpinyà al punt on ha començat aquesta descripció.
Hidrografia
La part plana del terme, al Riberal, té diversos canals d'irrigació, com ara l'Agulla del Camí de les Feixes, la de l'Empedrallada, la del Goter, la del Pou de l'Ocell, el Sauzeret, o Agulla del Sauzeret, l'Agulla de l'Ull del Poll, el Rec de Corbera, el de Perpinyà, el de Tuïr, l'Ull de l'Agulla del Pou de l'Ocell, l'Ull de l'Empedrallada, l'Ull del Goter, l'Ull del Poll i l'Ull del Sauzeret.
La part muntanyosa del terme de Corbera, als Aspres, s'articula en dues valls: la del Còrrec, a occident, que s'aboca en el Rec de Corbera, i la Ribera de Sant Julià, que se'n va cap al terme veí de Corbera la Cabana i es transforma en la Comalada, i aflueix en la Tet a Sant Feliu d'Amunt. La primera, la del Còrrec de la Coma, reuneix les aportacions dels còrrecs de l'Ajoc, de la Conillera i del Còrrec, anomenat així, sense complement. La segona, la de la Ribera de Sant Julià, rep els còrrecs de la Coma Sanyer, d'en Dodou, del Roc d'en Coll, del Serrat d'en Jacques, de la Canalassa, del Mas d'en Marçal, dels Argentissos, de la Talladassa, d'en Tillana (abans, d'en Bullana), de Cantallops, i d'en Xapitena. Just al termenal amb Sant Miquel de Llotes rep, a més, l'aportació de la Ribera de Santa Coloma. La Ribera de Sant Julià té un gorg destacat, al sud-oest de Sant Julià de Vallventosa: el Gorg d'en Trillà. Just cap al nord del poble, des d'ell mateix, surt el Còrrec d'en Just, que aflueix en el Rec de Corbera.
Corbera compta amb algunes fonts importants, i altres provisions destacades d'aigua: la Font, o Font d'Avall, la Font d'Amunt, la Font de Ganta, la Font de la Coma, la Font de la Galiana, la Font de l'Amor, la Font de la Plaça, la Font de l'Aram, la Font dels Morros, la Potence, o l'Abeurador, el Pou Nou, i dues cisternes: el Projet Nou i el Projet Vell.
Orografia
Alguns dels topònims de Corbera indiquen formes de relleu, com comes: la Coma i la Coma Sanyer o Sanyers; muntanyes: Puig Albell; serres i serrats: Serrat de Cantallop, Serrat de la Conillera, Serrat d'en Ferrer, Serrat d'en Jacques, Serrat d'en Poll, Serrat de Sant Maurici i Serrat d'en Xapitena.
Història
Corbera està documentada des del 953; en aquella segona meitat del segle x, estan registrades diverses donacions de possessors d'alous a Corbera destinades a l'abat de Sant Miquel de Cuixà. El 1131 el cavaller Bernat Adalbert de Corbera, que es declara vassall del vescomte Gausbert II de Castellnou, feu jurament de fidelitat al comte de Rosselló Gausfred III. Guillem de Corbera succeïa l'anteriorment esmentat, i la família de Corbera es troba com a senyors del lloc fins al 1355, quan Margarida de Corbera, casada amb Pere de Perapertusa, fa passar aquest senyoriu a la casa dels Perapertusa. El 1420, Margarida de Sagarriga i de Perapertusa aporta el senyoriu de Corbera com a dot en el seu casament amb Bernat d'Oms.
Al llarg de l'Edat Moderna, són successivament senyors de Corbera els d'Oms, els quals la transmeten als Llupià pel casament de Maria d'Oms amb Lluís de Llupià, a finals del segle xvi. Lluís XIV confiscà la senyoria a Francesc de Sacirera de Llupià per a vendre-la a Josep de Vilanova-Caramany, mort el 1672. Al segle xviii, també per matrimoni, aquesta senyoria passava als Boisambert, fins que el darrer dels seus descendents, Josep de Vilar, marit de Josepa d'Oms, fou el darrer senyor de Corbera en morir la vigília de la Revolució Francesa.
Demografia
La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)
Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[5] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[6]
Població 1962-2008
Economia
Corbera és un poble essencialment agrícola, amb quasi 200 hectàrees conreades pertanyents a menys de 50 explotacions (la meitat que ara fa 60 anys). Hi predominen els arbres fruiters (presseguers, cirerers i albercoquers), seguits de les hortalisses (enciams, escaroles, julivert i tomàquets, principalment) i una cinquantena d'hectàrees de vinya, la majoria per a vins comuns. Als Aspres, zona bàsicament d'erms i brolles, hi havia hagut pastures, que avui estan totalment abandonades.
Organització territorial
Adscripció cantonal
Mapa del Cantó de la Vall de la Tet
Des de l'any 1797 fins al 2014, Corbera pertangué a l'ara extint Cantó de Millars. Amb la llei del 2014, foren remodelats els cantons nord-catalans, passant de 31 a 17.
A les eleccions cantonals del 2015 el poble de Corbera ha estat inclòs en el cantó número 16, denominat La Vall de la Tet, amb capitalitat al poble del Soler. Està format per la vila d'Illa i els pobles de Corbera, Corbera la Cabana, Cornellà de la Ribera, Millars, Nefiac, Sant Feliu d'Amunt, Sant Feliu d'Avall i el Soler, tots de la comarca del Rosselló, i Montalbà del Castell, de la Fenolleda (nou agrupament de comunes fruit de la reestructuració cantonal feta en saó de les eleccions cantonals i departamentals del 2015). Són conselleres per aquest cantó Damienne Beffara, batllessa de Millars i Robert Olive, batlle de Sant Feliu d'Amunt, tots dos del Partit Socialista.
Terme comunal
Corbera en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals)
En el cadastre napoleònic del 1812, Corbera apareix dividit en tres seccions: la de Corbera, al nord del terme, la de la Cabana, al nord-est, i la de la Garriga, al sud. Cal dir que aquesta segona secció, la de la Cabana, és bàsicament l'actual comuna de Corbera la Cabana, que el 1812 estava encara unida a Corbera, llevat d'un petit tros que romangué dins del terme de Corbera. La primera secció, la de Corbera, inclou les partides de Pedreguers d'Avall, Pedreguers d'Amunt, Cagardeix, les Feixes, les Vilelles, el Guanter, els Horts d'Avall, els Horts d'Amunt, amb el Mas d'en Ferrer, Puig Albel, el Jaç, Ganta i els Cortals de Corbera, que era el poble de baix, el poble actual. Cal dir que apareixen perfectament definits els dos pobles de Corbera; el de Dalt, a ran del castell, és avui dia del tot en ruïnes.
La secció de la Garriga contenia la Devesa, amb l'església de Sant Pere del Bosc, la Siureda, la Creu d'en Valleta, la Jona, Forn Teuler, el Serrat de la Conillera, el Serrat d'en Xapitena, el Serrat d'en Jacques, el Roc d'en Coll, Coma Sanyers, la Jona, Cantallops, les Talladasses i les Canalasses. A la secció de la Cabana, tan sols la partida d'Escolta si plou, que no anà a integrar la nova comuna.
El poble de Corbera, o Corbera de Dalt o d'Amunt
El poble, ara enrunat
El poble originari de Corbera era arrecerat al costat del Castell de Corbera, d'una manera semblant a Castellnou dels Aspres, però mentre el de Castellnou ha subsistit fins als nostres dies, el de Corbera es va despoblar i avui dia només en queden les ruïnes, a l'entorn del vell castell.
Castell de Corbera
Està situat[7] en un turó dels Aspres, damunt de la Plana del Riberal, on hi ha el castell i l'antiga església parroquial (i més antigament, capella del castell, que havia estat dedicada a santa Maria: Santa Maria, o Nostra Senyora, de la Pera) de Sant Pere, a la zona central de la comuna. Les restes de les cases del poble són en els vessants sud i est del turó, perfectament visibles avui dia. També són visibles, tot i l'avançat estat d'enderroc que presenten, les restes de la seva vila fortificada.
El poble primigeni, Corbera de Dalt o d'Amunt, es despoblà a començaments del segle xx. Els seus veïns anaren bastint casa nova als Cortals, abandonant la casa pairal originària, fins al punt que s'hi traslladà íntegrament el poble sencer, amb tots els seus serveis. Les cases anaren caient pel seu abandonament, i actualment l'indret és una amalgama de runes, entre les quals es van retrobant les restes de les antigues parets, on es pot reconèixer, almenys en part, el traçat dels carrers.
Els Cortals, o Corbera del Mig
El poble de Corbera: Corbera del Mig, o els Cortals
Actualment els Cortals, o Corbera del Mig, és el barri que exerceix de cap de la comuna. S'hi troben l'església parroquial actual, de Sant Pere dels Cortals, la Casa del Comú i els principals serveis del poble (el Molí de Vent, correus, consultori mèdic, etc). Està situat[8] al nord-est i als peus del turó on es troba el castell.
Aquest poble, antigament format bàsicament per construccions agrícoles (cortals), començà a rebre a partir del segle xviii els corberins procedents de Corbera de Dalt. El poble es consolidà definitivament a partir del primer terç del segle xx. L'església actual de la població es bastí en estil neomedievalizant a mitjan segle xix. El portal de marbre romànic existent actualment en aquesta església procedeix de Santa Maria la Rodona, d'Illa.
A partir dels cortals inicials del lloc, s'anaren formant els barris a partir dels quals es creà el poble actual: el Carrer d'Avall, la Coma, o Carrer de la Coma, el Còrrec, o Carrer del Còrrec, la Sorra, o Carrer de la Sorra, el Carrer de l'Era, el Carrer del Sol, el Cortalet, l'Escola, el Molí i la Plaça.
Corbera de Baix, o Corbera la Cabana
L'antic barri de Corbera de Baix, actualment Corbera la Cabana, esdevingué comuna independent l'any 1856.
Sant Pere del Bosc
Situada[9] en un lloc isolat al sud-est de Corbera de Dalt i del seu castell, Sant Pere del Bosc és l'antiga parroquial del terme. Fou abandonada al segle xvii, en construir-se la nova parroquial de Sant Pere damunt les restes de la capella de Santa Maria del Castell. És un petit edifici romànic, d'una sola nau capçada per un absis semicircular a llevant. Té al seu entorn l'antic cementiri de Corbera, molt trinxat per obres que s'hi han fet.
Sant Julià de Vallventosa o d'en Braset
També anomenada Iglesi d'en Benazet, o d'en Braset, la capella de Sant Julià de Vallventosa és[10] al sud-est del terme comunal, a la vall de la Ribera de Sant Julià, en una zona habilitada per a acollir visitants. Aquesta església havia estat la parroquial del poble desaparegut de Vila Ventosa, o Vall Ventosa.
Els masos del terme
Corbera era una parròquia d'hàbitat dispers, i encara conserva actualment una bona quantitat de construccions disperses per tot el terme: el Casot d'en Barbazà, el Casot d'en Fortunat, el Casot d'en Pujol, avui Casa d'en Pujol, el Casot d'en Ronda (dos de diferents), el Casot d'en Ros, el Casot d'en Soler, el Casot d'en Valls, la Colomina, o Mas de la Colomina, la Fàbrica, o Casot de la Fàbrica, Mas Batana, abans d'en Pereta, Mas Bosquet, Mas de les Vilelles, Mas del Sastre, o Mas Gallià, Mas d'en Catot, o d'en Bonafós, Mas d'en Dellac, Mas d'en Gil, Mas d'en Llença, abans d'en Sornià, Mas d'en Valls, Masot d'en Ronda, Mas Sant Judes, o d'en Baranda, Mas Tarting, abans Mas d'en Terrers. Alguns són noms antics, actualment en desús, com el Casot d'en Cabdellaire, abans Mas d'en Francesc Poll, el Mas d'en Cabrer, el Mas d'en Feliu, el Mas o Cortal d'en Pixon, el Mas d'en Sornià, el Mas o Cortal d'en Valentí, el Masot d'en Terrers, abans Mas d'en Ventura Poll.
Altres indrets
Les partides o indrets destacats del terme de Corbera són l'Ajoc, els Beliers, les Boneres, Cagardeix, la Calcina, Canalasses, Cantallop, el Castell, les Colomines, la Creu d'en Valleta, la Creueta, la Devesa, l'Era, Escolta si Plou, les Feixes, Forn Teuler, la Galiana, Ganta, la Gara, el Gonter, els Horts d'Amunt, els Horts d'Avall, el Jaç, la Jona, Pedreguers d'Amunt, Pedreguers d'Avall, el Pinyer d'en Manoris, el Pont de les Bruixes, la Potence, o l'Abeurador, el Pou de l'Ocell, el Pou Nou, el Quintar, la Rabatona, el Roc Blanc, el Roc d'en Coll, la Sarraïna, la Siureda, les Talladasses, Trossa Burros, Vilelles, o les Vilelles, i el Volonar. El Roc del Carrasquet i la Talladassa són senyals termenals.
Administració i política
La Casa de la Vila
Batlles
Batlles de Corbera
Període
Nom
Opció política
Comentaris
1793 - 1796
Pierre Roig
1796 - 1800
Simon Ponsich
1800 - 1808
Joseph Roig
1808 - 1815
Sébastien Llech
1815 - 1815
Joseph Pons-Texidor
1815 - 1817
Pierre Roig
1817 - 1821
Joseph Bousquet
1821 - 1837
Valentin Llech
1837 - 1840
Sébastien Llech
1840 - 1846
Jean Roig-Claru
1846 - 1848
Sébastien Llech
1848 - 1848
Jean Roig-Claru
1848 - 1878
Joseph Llech
1878 - 1886
Valentin Llech
1886 - 1888
Pierre Sournia-Falui
1888 - 1888
Jean Ros
1888 - 1896
Mathias Sourris
1896 - 1896
Joseph Pouill-Curel
1896 - 1904
Louis Pla
1904 - 1911
Joseph Pouill-Curel
1911 - 1919
Sébastien Brial
1919 - 1931
Jacques Foulquier
1931 - 1944
Joseph Sylvain Maillols
1944 - 1945
Pierre Saurie
1945 - Març del 1983
Joseph Sylvain Maillols
Març del 1983 - Març del 1995
Pierre Ronde
Març del 1995 - Març del 2001
Jacques Bœuf
Març del 2001 - 2013
Émile Vendrell
Març del 2014 - Moment actual
Joseph Silvestre
Legislatura 2014 - 2020
Batlle
Joseph Silvestre.
Adjunts al batlle
1r: Robert Bonafos, conseller delegat de Finances i Urbanisme
2n: Jean-Pierre Saurie, conseller delegat d'Agricultura, Caça i Esport
3r: Léonce Fonda, conseller delegat d'Estat civil i Festes
4t: Fernand Roig.
Consellers municipals
Ali Haribou
Marylise Radonde
José Arredondo
Christine Auge
Isabelle Sorbier
Marie-Marjorie Fevereiro
Dolorès Tasset
Didier Bruzy
Magaly Artigues Egido
Virginie Genlot.
Transports i comunicacions
Travessa el terme de Corbera tres carreteres. Totes elles discorren pel Riberal. Cap carretera travessa la part del terme dels Aspres.
La D - 46 (Millars - Corbera la Cabana), que travessa el terme de Corbera pel costat est. Enllaça Millars amb Corbera la Cabana en poc menys de 8 quilòmetres, i no passa pel nucli de població de Corbera, però sí que en travessa el terme comunal.
La D - 56 (Nefiac - Corbera la Cabana), que a l'extrem de llevant del terme defineix durant un tram el termenal entre Corbera i Corbera la Cabana. Tampoc no arriba al nucli de població de Corbera.
Finalment, passa ben bé pel mig del terme comunal, d'est a oest, la carretera departamental D - 615 (Illa - D - 16, a Illa), que no passa pel nucli de Corbera, però hi enllaça a través de la D - 56 i d'una altra carretera sense nomenclatura.
La línia 220 de Le bus à 1 euro uneix Corbera amb Perpinyà. Surt de Perpinyà cap al Soler, Sant Feliu d'Avall, Sant Feliu d'Amunt, Millars, Nefiac, Illa, Corbera la Cabana i Corbera. Tres serveis diaris per aquesta línia fan el trajecte íntegre, i tres més uneixen Corbera amb Illa, on enllaça amb la línia 260. No circula el diumenge ni els festius. En un quart d'hora és a Illa, des de Corbera, i en quasi una hora, a Perpinyà.
Corbera està servit, a més, pel TAD, el Transport a la demanda. Funciona únicam]ent els diumenges i dies festius, i s'ha de sol·licitar per telèfon el dia abans.
Una part dels camins de Corbera són interns del seu terme comunal: Camí de Coma Sanyers, de Forn Teuler, de la Bodriga, de la Cabana, de la Colomina, de la Font de Ganta, de la Galiana, de l'Ajoc, del Castell, de les Cigales, de les Feixes, de les Vilelles, de les Vinyes, del Mas d'en Valls, del Pas d'Amunt, del Pou de l'Ocell, o dels Pedreguers, del Quintar, dels Horts, de Montplaisir, de Rabatona, de Sant Pere del Bosc, o de Sant Pere, la Pista de Cantallop, la de la Conillera, la del Serrat del Poll, la del Serrat d'en Jacques, la de Sant Pere del Bosc. D'altres camins dues als llocs i pobles dels voltants del terme de Corbera: Camí de Santa Coloma (dos de diferents), de Sant Marçal, de Sant Maurici, de Vallcrosa, el Camí Vell d'Illa, la Ruta de Millars, la de Nefiac, la d'Illa, la Ruta Nova, i la Travessa, o la Travessa de la Ruta de Millars a la Ruta de Nefiac.
Ensenyament i cultura
Corbera disposa d'una Escola Primària de caràcter públic.
Bibliografia
Becat, Joan. «44 - Corbera». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISSN 1243-2032.
Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Corbera del Castell». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4.
Catafau, Aymat. Les celleres et la naissance du village en Roussillon Xe-XVe siècles. Perpinyà: Presses universitaires de Perpignan, Éditions Trabucaire, 1998 (Études). ISBN 9782905828972.
Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5.
Ponsich, Pere. «Corbera». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9.
↑Coromines, Joan. «Corbera». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, IV D-J). ISBN 84-7256-825-3.
Fire and rescue service in north east England This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: Cleveland Fire Brigade – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (August 2009) (Learn how and when to remove this template message) Cleveland Fire BrigadeOperational areaCountryEnglandBoroughsHartlepool, Middles...
У этого термина существуют и другие значения, см. Майское сельское поселение. Сельское поселение России (МО 2-го уровня)Майское сельское поселение 58°03′39″ с. ш. 55°20′30″ в. д.HGЯO Страна Россия Субъект РФ Пермский край Район Краснокамский Включает 17 населённы...
Ciudad de María Grande Localidad y municipio Bandera Ciudad de María GrandeLocalización de Ciudad de María Grande en Provincia de Entre RíosCoordenadas 31°39′S 59°54′O / -31.65, -59.9Entidad Localidad y municipio • País Argentina • Provincia Entre Ríos • Departamento ParanáDirigentes Adriano la roca EnriqueEventos históricos • Fundación 16 de octubre de 1849Altitud • Media 77 m s. n. m.Población ...
Relief des Alexej Adamowitsch Olsufjew von seinem Grabmal Alexej Adamowitsch Olsufjew (russisch Алексей Адамович Олсуфьев, zeitgenössische Transkription: Alexius Adamowitzsch von Olsufieff; * 9. Januarjul. / 20. Januar 1763greg. in Sankt Petersburg; † 16. Januarjul. / 28. Januar 1838greg. in Dresden) war ein russischer Major, Gutsbesitzer in Dresden und bedeutender Förderer sozialer Projekte. Inhaltsverzeichnis 1 Leben 2 Wohltätigkeit ...
Hof van Beroep voor het 8e circuitCourt of Appeals for the Eighth Circuit Het Thomas F. Eagleton U.S. Courthouse, zetel van het hof Type Hof van Beroep Werktalen Engels Jurisdictie Arkansas Iowa Minnesota Missouri Nebraska North Dakota South Dakota Zittingsplaats(en) Thomas F. Eagleton U.S. CourthouseSaint Louis, Missouri Geschiedenis Opgericht 10 december 1869 Samenstelling Samenstelling 1 president11 rechters6 senior rechters (2017) President William J. Riley Circuitrechter Samuel Alito Web...
Lily Carter (2013) Lily Carter (* 15. April 1988 in Yoncalla, Oregon,[1] bürgerlicher Name Nicole Wood[2]) ist eine ehemalige US-amerikanische Pornodarstellerin. Inhaltsverzeichnis 1 Leben 2 Auszeichnungen 3 Filmografie (Auswahl) 3.1 Sonstige 4 Weblinks 5 Einzelnachweise Leben Bei der Wahl ihres Künstlernamens fiel die Entscheidung für den Nachnamens Carter aufgrund ihrer Ähnlichkeit mit dem 1970er-Jahre-Sex-Symbol Lynda Carter, das damals die Rolle der Wonder Woman gespie...
Peta menunjukkan lokasi San Fernando City Data sensus penduduk di San Fernando City Tahun Populasi Persentase 1995193.025—2000221.8573.03%2007269.3652.71% San Fernando City adalah kota yang terletak di provinsi Pampanga, Filipina. Pada tahun 2010, kota ini memiliki populasi sebesar 270.850 jiwa dan 52.234 tempat tinggal. Pembagian wilayah Secara administratif San Fernando City terbagi menjadi 35 barangay, yaitu: Alasas Baliti Bulaon Calulut Dela Paz Norte Dela Paz Sur Del Carmen Del Pilar D...
Putri Buppha DeviPutri KambojaPutri Buppha Devi sedang menampilkan sebuah tari klasik Khmer pada sekitar tahun 1965.Menteri Budaya dan Seni Rupa MurniMasa jabatan1998 – 2004Perdana MenteriHun SenInformasi pribadiKelahiran(1943-01-08)8 Januari 1943Phnom Penh, KambojaKematian18 November 2019(2019-11-18) (umur 76)Bangkok, ThailandWangsaWangsa NorodomAyahNorodom SihanoukIbuPhat KanholAnakSisowath Moni Kossoma Sisowath Kalyan Tevi Keo Chinsita Forsinetti Sisowath Chivannariddh ...
Czech javelin thrower Barbora ŠpotákováBarbora ŠpotákováPersonal informationBorn (1981-06-30) 30 June 1981 (age 42)Jablonec nad Nisou, CzechoslovakiaHeight1.82 m (6 ft 0 in)[1]Weight80 kg (176 lb)[1]SportCountry Czech RepublicSportAthleticsEventJavelin throw Medal record Event 1st 2nd 3rd Olympic Games 2 0 1 World Championships 3 1 0 European Championships 1 1 2 Continental Cup 1 0 0 Universiade 1 0 0 Total 8 2 3 Olympic Games 2008 Beij...
Predator 2SutradaraStephen HopkinsProduser Joel Silver Lawrence Gordon (producer) John Davis (American producer) Ditulis olehJim ThomasJohn ThomasPemeranDanny GloverGary BuseyMaria Conchita AlonsoRuben BladesBill PaxtonCalvin LockhartKevin Peter HallSinematograferPeter LevyDistributor20th Century FoxTanggal rilisNovember 21, 1990Durasi108 min.Negara Amerika Serikat Bahasa Inggris Anggaran$35,000,000Pendapatankotor$57,169,413 (worldwide) [1]PrekuelPredatorSekuelAlien vs. PredatorIMDbIn...
You can help expand this article with text translated from the corresponding article in Dutch. Click [show] for important translation instructions. Machine translation, like DeepL or Google Translate, is a useful starting point for translations, but translators must revise errors as necessary and confirm that the translation is accurate, rather than simply copy-pasting machine-translated text into the English Wikipedia. Do not translate text that appears unreliable or low-quality. If possible...
English actor (born 1957) SirDaniel Day-LewisDay-Lewis in 2013BornDaniel Michael Blake Day-Lewis (1957-04-29) 29 April 1957 (age 66)London, EnglandCitizenshipUnited KingdomIrelandAlma materBristol Old Vic Theatre SchoolOccupationActorYears active1971–2017Spouse Rebecca Miller (m. 1996)PartnerIsabelle Adjani (1989–1995)Children3ParentsCecil Day-Lewis (father)Jill Balcon (mother)Relatives Tamasin Day-Lewis (sister) Michael Balcon (grandfather) M...
MyebonGeografiaPaís MyanmarState of Myanmar ArracãoDistrito Sittwe District (en)Município Myebon Township (en)Coordenadas 20° 03′ N, 93° 22′ Leditar - editar código-fonte - editar Wikidata Myebon ( birmanês: မြေပုံမြို့ Município de Myebon) é uma cidade do distrito de Mrauk-U no estado de Rakhine, Myanmar (Birmânia). No censo de 2014, a população da cidade era de 137.193. História Em 1945, durante a Segunda Guerra Mundial durante a Campan...
This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: Piano Concerto No. 5 Saint-Saëns – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (October 2016) (Learn how and when to remove this template message) The main melody of Saint-Saëns' fifth piano concerto. The Piano Concerto No. 5 in F major, Op. 103, popular...
Pertempuran JawaBagian dari Perang Dunia II, Perang PasifikTanggal28 Februari 1942–12 Maret 1942LokasiJawaHasil Kemenangan JepangPihak terlibat Belanda Britania Raya Australia Amerika Serikat Kekaisaran JepangTokoh dan pemimpin Hein ter Poorten[1] Hitoshi Imamura[2]Kekuatan Belanda: 25.000; Britania: sekitar 3.500; Australia: sekitar 2.500; AS sekitar 1.000 sekitar 35.000 pasukanKorban Belanda: 4.500+ tewas dan terluka; Britania: 100 tewas; Australia: 36...
Brazilian sailor Kahena KunzeKunze at the 2015 Pan American GamesPersonal informationBorn (1991-03-12) 12 March 1991 (age 32)São Paulo, Brazil[1]Height172 cm (5 ft 8 in)[1]Weight68 kg (150 lb)Sailing careerClass(es)420, 49er FXClubIate Clube do Rio de JaneiroCoachJavier Torres del Moral Medal record Sailing Representing Brazil Olympic Games 2016 Rio de Janeiro 49er FX 2020 Tokyo 49er FX World Championships 2014 Santander 49er FX 2013 Marsei...
AwardMilitary Freefall Parachutist BadgeMilitary Freefall Parachutist BadgeTypeBadgeAwarded forQualification as a high-altitude parachutistPresented byU.S. Army and U.S. Air ForceStatusCurrently awardedFirst awarded1 October 1994[1]Last awardedOn goingMaster Military Freefall Parachutist Badge Army PrecedenceNext (higher)Parachute Rigger Badge[2]Next (lower)Army Aviator Badges[2] The Military Freefall Parachutist Badge is a military badge of the United States...
Este artigo ou secção contém uma lista de referências no fim do texto, mas as suas fontes não são claras porque não são citadas no corpo do artigo, o que compromete a confiabilidade das informações. Ajude a melhorar este artigo inserindo citações no corpo do artigo. (Janeiro de 2022) Brasão dos condes de Toulouse O Condado de Tolosa ou Condado de Toulouse (Toulouse em francês) foi uma entidade política feudal fundada nos finais do século VIII independente, prestando no entanto...
1966 film by Philip Dunne BlindfoldFilm poster by Joseph SmithDirected byPhilip DunneScreenplay byPhilip DunneW. H. MengerBased onBlindfold (1960)by Lucille FletcherProduced byMarvin SchwartzStarringRock HudsonClaudia CardinaleCinematographyJoseph MacDonaldEdited byTed J. KentMusic byLalo SchifrinProductioncompany7 PicturesDistributed byUniversal PicturesRelease date May 25, 1966 (1966-05-25) (New York) Running time102 minutes[1]CountryUnited StatesLanguageEnglish B...
