Constança és un prenom femení català.
Origen
Etimologia: del llatí constantĭa, que a més de nom de virtut, era també nom de dona i de lloc.
Variants antigues: Costança, Gostança[1]
Difusió
Constança és un prenom llatí, documentat ja a l'època romana, que fou molt popular durant l'edat mitjana.[2]
Versions en altres idiomes:
Festa onomàstica
Se celebra el l'onomàstica el 21 d'octubre en honor de Santa Constança, filla de l'emperador romà Constantí I el Gran.[4] També, però, es pot celebrar l'onomàstica en la festa d'altres santes que portaren aquest prenom:
Biografies
- Flàvia Valèria Constància, emperadriu romana.
- Constança I de Sicília, reina de Sicília i emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic.
- Constança d'Antioquia, regent del principat d'Antioquia.
- Constança d'Arle, reina de França.
- Constança de Portugal i d'Aragó, reina consort de Castella i Lleó.
- Constança d'Aragó i de Castella, reina d'Hongria, de Sicília i Alemanya. Emperadriu consort de Frederic II d'Alemanya.
- Constança d'Aragó i de Navarra, filla de Pere IV el Cerimoniós, reina de Trinacria.
- Constança d'Aragó i d'Entença, reina de Mallorca i princesa consort d'Acaia.
- Constança d'Aragó i d'Anjou, infanta de la Corona d'Aragó, filla de Jaume el Just.
- Constança de Montcada, infanta de Bigorra.
- Constança de Castella, infanta i reina de Castella.
- Constança de Borgonya, infanta de Borgonya i reina consort de Castella.
- Constança de Castella i de Barcelona, infanta de Castella i reina consort de França.
- Constança de Sicília, filla de Manfred de Sicília, reina consort d'Aragó i de Sicília.
- Constança Manuel, primera reina consort de Castella i Lleó, i més tard reina consort de Portugal.
Versió Constanze
Versió Constance
Versió Constanza
Topònims
El nom de diverses ciutats i llocs geogràfics:
Curiositats
Referències
