Constantí II de Grècia

Plantilla:Infotaula personaSa Majestat Modifica el valor a Wikidata
Constantí II de Grècia
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(el) Κωνσταντίνος Βʹ Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 juny 1940 Modifica el valor a Wikidata
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 gener 2023 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident vascular cerebral
síndrome de disfunció multiorgànica Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Real de Tatoi Modifica el valor a Wikidata
Rei de Grècia
6 març 1964 – 1r juny 1973
← Pau I de GrèciaSupressió del càrrec → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaPorto Cheli (2013–2023)
Palau Presidencial
Hampstead Garden
Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Ortodoxa Grega Modifica el valor a Wikidata
FormacióLiceu Clàssic Anavryta
Victoria College
Universitat de Cambridge - història d'Europa
Universitat d'Atenes - ciència del dret
NATO School Oberammergau Modifica el valor a Wikidata
Alçada189 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes80 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca (1964–1973), regatista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enNatació, esquaix, atletisme de pista i camp i equitació Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarForces Armades de Grècia Modifica el valor a Wikidata
Rang militarmariscal de camp Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaRegne de Grècia Modifica el valor a Wikidata
Esportkarate
vela Modifica el valor a Wikidata
Participà en
18 setembre 1964casament entre Constantí II de Grècia i Anna Maria de Dinamarca
1960Jocs Olímpics d'Estiu de 1960 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei de Grècia (1964–1973)
Princep de Grècia (1940–1964)
Príncep Modifica el valor a Wikidata
FamíliaFamília Reial Grega Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAnna Maria de Dinamarca (1964–2023) Modifica el valor a Wikidata
FillsAlèxia de Grècia, Pau de Grècia, Nikólaos de Grècia, Theodora de Grècia i Dinamarca, Felip de Grècia Modifica el valor a Wikidata
ParesPau I de Grècia Modifica el valor a Wikidata  i Frederica de Hannover Modifica el valor a Wikidata
GermansSofia de Grècia
Irene de Grècia Modifica el valor a Wikidata
ParentsMargareta de Romania, fillols, nebots valencians segons
Constantí dels Països Baixos, fillols
Jordi Mikhàilovitx de Rússia, fillols, cosí segon un cop sense descendència, cosí tercer un cop sense descendència, cosí quart un cop sense descendència
Philippe de Yougoslavie, fillols, besnebot valencià
Alexandre de Yougoslavie, fillols, besnebot valencià
Guillem, Príncep de Gal·les, fillols, cosí segon un cop sense descendència
Helena de Borbó i Grècia, neboda
Cristina de Borbó i Grècia, neboda
Felip VI d'Espanya, nebot
Elionor de Borbó i Ortiz, besneboda
Sofia de Borbó i Ortiz, besneboda
Anna-Michelle Asimakopoulou, fillols Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgreekroyalfamily.gr… Modifica el valor a Wikidata

Olympics.com: h-m-king-constantine Find a Grave: 248255441 Modifica el valor a Wikidata

Constantí II de Grècia (grec: Κωνσταντίνος Βʹ) (Atenes, 2 de juny de 1940 - Atenes, 10 de gener de 2023) fou un aristòcrata grec, que exercí com a darrer Rei de Grècia (1964 - 1973).[1]

Nasqué a Atenes l'any 1940 fill del rei Pau I de Grècia i de la princesa Frederica de Hannover. Era per tant net per via paterna del rei Constantí I de Grècia i de la princesa Sofia de Prússia mentre que per via materna ho era del duc Ernest August de Brunsvic i de la princesa Victòria Lluïsa de Prússia.

L'any 1960 participà als Jocs Olímpics de Roma, on guanyà la competició de vela esportiva en la modalitat drac, i aconseguí així la primera medalla d'or per a Grècia des de 1912.[1]

Pocs mesos després de la mort del seu pare contragué matrimoni amb la princesa Anna Maria de Dinamarca (1964) filla del rei Frederic IX de Dinamarca i de la princesa Íngrid de Suècia. La parella ha tingut cinc fills.

Destituí el primer ministre Papandreu (1965) acte que l'oposà al Parlament grec. El subsegüent deteriorament polític grec provocà un cop d'estat militar (1967). Fracassat un contracop dirigit pel mateix monarca per tal de restablir les institucions democràtiques, se n'anà a l'exili (desembre de 1967) establint-se a Roma, malgrat que continuà essent considerat rei. El juny de 1973 el règim dels coronels, tot implicant-lo en una conspiració, proclamà la república a Grècia. Des de llavors a Grècia, el rei Constantí II ha estat conegut amb el nom de senyor Glücksburg.

Des de 1973 Constantí ha viscut a Roma, Madrid o Copenhaguen, establint definitivament la seva residència a Londres. És allà on dirigeix el Col·legi Hel·lènic de Londres i on recentment ha creat la Fundació Anna Maria de Grècia (2002). L'enfrontament judicial que mantenia el monarca amb l'estat grec a causa de l'expropiació de les propietats i finques reials i la retirada de la nacionalitat grega als membres de la família reial arribà l'any 2002 al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg que emeté una sentència favorable al monarca i que condemnava l'estat grec al pagament de 12.000.000 d'euros, a la restitució de la seva nacionalitat i al pagament de 900.000 i 300.000 euros a les princeses Irene de Grècia i Caterina de Grècia respectivament.

Referències

  1. 1,0 1,1 «Mor Constantí II, l'últim rei de Grècia i germà de la reina Sofia». CCMA.cat, 10-01-2023. [Consulta: 11 gener 2023].


Precedit per:
Pau I
Escut reial de Grècia
Rei de Grècia

1964-1973
Succeït per:
república

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!