La confraria de la Mare de Déu de Montserrat és una confraria o germandat que aplega especialment laics que tenen per vincle comú la devoció a la Mare de Déu de Montserrat, més enllà del santuari. Es troba estesa per diversos territoris i països. L’objectiu de la confraria és facilitar la devoció a la Mare de Déu de Montserrat, amb la vinculació al seu Santuari montserratí i la creació de centres que, com autèntics petits santuaris, "apropin l’amor que Déu manifesta" a tots els fidels.[1]
Imatge de la Mare de Déu de Montserrat al seu Santuari
A inicis del segle XXI tenia 250 centres, 160 dels quals radicats a Catalunya, uns 30 a la resta de l’Estat espanyol i uns 60 a Europa i Amèrica.[2] El 2023 aplegava més de tres mil confrares.[3]
Fundació i evolució
Fou fundada el 1223 per Ramon, abat del monestir de Ripoll, i el prior de Montserrat, Berenguer de Bac, amb l’aprovació de l’arquebisbe de Tarragona Aspàreg de la Barca, els quals, juntament amb la reina Elionor d'Aragó, signaren el document de fundació i foren els primers inscrits en la germandat.[2]
Conegué una important expansió al segle XIV a partir de la concessió, a petició del rei Alfons el Magnànim i la reina Maria, del benefici d'indulgència plenària als membres de la confraria per part del papa Nicolau V.[4] Així entre 1498 i 1499 s'estamparen més de 150.000 cèdules d'adscripció.[5] La vida i el nombre de membres de la confraria fou molt destacable fins a la destrucció del monestir per les tropes napoleòniques i els conflictes posteriors. Un testimoni de la seva vitalitat són les nombroses encunyacions de medalles de mitjan segle XVIl i durant el segle XVIII. De les quals es troben molts exemplars per tot Europa.[6]
Els primers estatuts coneguts són redactats el 1415 per l'abat Marc de Vilalba[7] Altres reformes estatuàries van ser portades a terme. Cal destacar la de 1881, per l'abat Miquel Muntades,dins l'ambient de la Renaixença i la reconstrucció de Montserrat. Seguiren altres canvis d'estatuts fins al 2017 que es modificaren recollint l'esperit del concili Vaticà II i donant autonomia als centres delegats.[4] El 1981 es reprengué la publicació del Butlletí del Santuari, vehicle de comunicació de la Confraria.
Durant l'Edat Moderna la Confraria ajudà a estendre la devoció a santa Maria sota l'advocació de Montserrat. A ella es dedicaren capelles a molts llocs especialment a Amèrica Llatina, Castella i Itàlia. Desenvolupant-se un teixit de cases procura que a poc a poc es van convertint en petits santuaris escampats per diferents territoris.[8]
Un breu recorregut històric de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat fou aplegat dins el llibre dedicat a commemorar els setanta-cinc anys del patronatge, obra d'Adalbert Franquesa del 1958 [9] i editat en facsímil el 2017.[10] També es troba notícia de la confraria a la Història de Montserrat d'Anselm Maria Albareda.[11]
En celebrar-se, el 2023, els vuit-cents anys de la confraria, aquesta és concebuda com una comunitat de pregària. Els confrares no tenen obligacions determinades, però es recomana una vida activa de pregària. Per a facilitar-ho, el Santuari, com a casa comuna de tots els confrares, proposa materials per a la pregària personal o en grup.[1] La commemoració dels vuit-cents anys de fundació de la confraria tingué un dels moments centrals en la peregrinació de Montserrat a Roma l'octubre de 2023 que va aplegar a més de vuit-cents confrares. Entre diversos actes i pregàries va incloure una multitudinària audiència privada del papa al pati de Sant Damas al Vaticà als pelegrins encapçalats pels bisbes catalans i l'abat de Montserrat.[12] El papa Francesc elogià la tasca de difusió mariana que ha fet la confraria durant vuit segles. Animant amb Maria a recórrer els camins de la pau, l'amabilitat, l'escolta i el diàleg pacient i confiat.[13] En reconeixement, Francesc va atorgar a la patrona de Catalunya la Rosa d'Or del Papa, una antiga distinció pontifícia que modernament s'ha conferit a alguns santuaris marians. La romeria dels vuit segles va incloure un concert de l'Escolania de Montserrat a la Basílica de Sant Pau Extramurs a Roma. També l'exposició «Verge Serena», ubicada al claustre d'aquell temple.[12]
