La Confederació General dels Treballadors d'Angola (portuguèsConfederação Geral dos Trabalhadores de Angola, CGTA) era una organització sindicalangolesa a l'exili d'orientació catòlica, amb seu a Kinshasa.[1] La CGTA fou fundada en 1962.[2] La CGTA era partidària d'un 'sindicalisme pluralista',[3] i era independent dels partits polítics.[4]
En 1966 Simão Laderia-Lumona era el president nacional de la CGTA, Pedro Makumbi-Marquès el secretari general i Pedro Hilário Antonio el secretari administratiu.[3][5] Pel 1970 la CGTA tenia uns 5.000-10.000 membres.[4]
La CGTA era afiliada a la Confederació Mundial del Treball,[2] i va rebre finançament d'aquesta organització internacional.[4] Editava el periòdic A Esperança.[3][6] Després es va unir a la FNTA i UGTA per atacar la coalició CUACSA liderada per la UNTA, després que la CUACSA denunciés els altres sindicats amb base a Kinshasa.[7]
L'African-American Labor Center i la Union nationale des travailleurs congolais (més tard Union nationale des travailleurs zaïrois, UNTZa) organitzaren conjuntament seminaris i cursos per a organitzadors de la CGTA i de la LGTA, centrant-se en la història laboral, l'organització, l'administració i les cooperatives rurals. A l'octubre de 1971, uns 115 sindicalistes exiliats angolesos havien participat en aquests entrenaments.[1] El 22 de setembre de 1973 la CGTA es va unir a la LGTA per formar la Central Sindical Angolana (CSA).[8]
↑United Nations. General Assembly. Special Committee on the Situation With Regard to the Implementation of the Declaration on the Granting of Independence to Colonial Countries and Peoples. Report. UN, 1967. p. 65
