Conductivitat hidràulica

a conductivitat o permeabilitat hidràulica és la propietat dels fluids que es mouen en un medi porós per unitat de temps i de superfície.^[1][2] Es representa simbòlicament com K. És una propietat entre d'altres de plantes vasculars, sòls i roques. Descriu la facilitat amb què un fluid (normalment aigua) pot moure's per espais o fractures de porus. Depèn de la permeabilitat intrínseca del material, del grau de saturació i de la densitat i viscositat del fluid. La conductivitat hidràulica saturada, Ksat, descriu el moviment de l'aigua a través de suports saturats.

Per definició, la conductivitat hidràulica és la relació de la velocitat amb el gradient hidràulic que indica la permeabilitat dels mitjans porosos. Hi ha dues grans categories de determinació de la conductivitat hidràulica:

• Aproximació empírica mitjançant la qual la conductivitat hidràulica es correlaciona amb les propietats del sòl, com les dimensions de porus i les dimensions de mida de partícula (grandària del gra), i la textura del sòl.^[3]
• Enfocament experimental mitjançant el qual la conductivitat hidràulica es determina a partir d'experiments hidràulics utilitzant la llei de Darcy

Valors de materials naturals

Aquests valors^[4] son típics per l'aigua d'aqüífer (utilitzant valors estàndard de viscositat i gravetat específica de l'aigua a 20 °C i 1 atm).

K (cm/s)

10²

10^1

10^0=1

10^−1

10^−2

10^−3

10^−4

10^−5

10^−6

10^−7

10^−8

10^−9

10^−10

K (m/dia)

10^4

10000

1000

100

10

1

0,1

0,01

0,001

0,0001

10^−5

10^−6

10^−7

Permeabilitat relativa

Permeable

Semi-permeable

Impermeable

Aqüífer

Bo

Escàs

Inexistent

Sorres i graves no consolidades

Graves ben graduades

Sorres ben graduades o Sorra + Grava

Sorra molt fina, Llim, loess, terra franca

Argiles i material orgànic no consolidat

Torba

Argila estratificada

Argila densa

Roques consolidades

Roques molt fracturades

Roques de jaciments petrolífers

Gres sense alterar

Gres sense alterar, dolomita

Granit sense alterar

Referències

1. Casanellas, Jaime Porta. Introducció a la edafología. Madrid: Mundi-Prensa Libros, 2009, p. 45. ISBN 9788484766209. 
2. «Conductivitat hidràulica». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
3. Riera Bayo, Julia; Enric Vázquez Suñé. Universitat Politècnica de Catalunya. Avaluació de les fórmules empíriques que determinen la conductivitat hidràulica i que es basen en l'anàlisi de la granulometria, 2009-02-19. 
4. Bear, J.. Dynamics of Fluids in Porous Media. Dover Publications, 1972. ISBN 0-486-65675-6.