Concert per a piano núm. 16 (Mozart)

Concert per a piano núm. 16

Forma musical	Concert per a solista
Tonalitat	Re major
Compositor	Wolfgang Amadeus Mozart
Llengua original	contingut no lingüístic
Creació	1784 Allegro assai Andante Allegro di molto
Data de publicació	1784
Catalogació	K. 451
Instrumentació	piano

El Concert per a piano núm. 16 en re major, K. 451, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart; el mateix va anotar que el seu concert l'havia acabat el 22 de març de 1784 en el seu catàleg temàtic, i va interpretar aquesta obra amb posterioritat a aquesta data. Cliff Eisen opina que aquesta interpretació s'hauria produït el 31 de març de 1784.^[1] Mozart el va compondre per ser interpretat en una sèrie d'actuacions a Viena –en el Trattnerhof i en el Burgtheater– a inicis de l'any 1784.^[2][3]

L'obra està instrumentada per a piano sol, dos oboès, dos fagots, dues trompes, dues trompetes, timbales i corda. Consta de tres moviments:

1. Allegro assai
2. Andante, en sol major.
3. Allegro di molto

M. S. Cole ha observat el costum de Mozart de canviar la mètrica de la coda del Finale, començant en el compàs 315 amb un 2/4 fins a un 3/8, i subsegüents transformacions temàtiques.^[4] Joel Galand ha apuntat que el Finale, en forma d'un rondó/ritornello, evita una nova reentrada del tema.^[5]

Referències

1. Eisen, Cliff «Music Reviews: Wolfgang Amadeus Mozart: Klavierkonzerte für Klavier und Orchester. Ausgaben für zwei Klaviere. Urtext; hrsg von. Christoph Wolff und Christian Zacharias». Music & Letters, 51, 2, desembre 1994, pàg. 733–737. JSTOR: 898906 [Consulta: 8 març 2008].
2. Keefe, Simon P. «'An Entirely Special Manner': Mozart's Piano Concerto No. 14 in E Flat, K.449, and the Stylistic Implications of Confrontation». Music & Letters, 82, 4, 04-11-2001, pàg. 559–581. DOI: 10.1093/ml/82.4.559. JSTOR: 3526277 [Consulta: 8 març 2008].
3. Eisen, Cliff; Mozart, Wolfgang Amadeus; Wolff, Christoph; Zacharias, Christian «Music Reviews: Wolfgang Amadeus Mozart: Klavierkonzerte für Klavier und Orchester. Ausgaben für zwei Klaviere. Urtext; hrsg von. Christoph Wolff und Christian Zacharias». Notes (2nd Ser.). Music Library Association, 51, 2, 1994, pàg. 733–737. DOI: 10.2307/898906. JSTOR: 898906 [Consulta: 8 març 2008].
4. Cole, M.S. «Mozart Rondo Finales with Changes of Meter and Tempo». Studia Musicologica Academiae Scientiarum Hungaricae. Akad&#233, T. 16, Fasc. 1/4, 1974, pàg. 25–53. DOI: 10.2307/901841. JSTOR: 901841 [Consulta: 8 març 2008].
5. Galand, Joel «The Large-Scale Formal Role of the Solo Entry Theme in the Eighteenth-Century Concerto». Journal of Music Theory. Duke University Press, 44, 2, tardor 2000, pàg. 381–450. DOI: 10.2307/3090682. JSTOR: 3090682 [Consulta: 15 març 2008].

Bibliografia

• Hutchings, Arthur. A Companion to Mozart's Piano Concertos, Oxford University Press (publicació original del 1948).
• Steinberg, Michael. The Concerto: A Listener's Guide, Oxford (1998, ISBN 0-19-510330-0)

Enllaços externs

• Concert per a piano núm. 16, K. 451: Partitura i Informe crític (alemany) al Neue Mozart-Ausgabe