Colònia Antius

Plantilla:Infotaula geografia políticaColònia Antius
Imatge
Masia Antius
Tipusentitat singular de població i colònia industrial Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 41° 48′ 26″ N, 1° 45′ 41″ E / 41.8072°N,1.7613°E / 41.8072; 1.7613
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBages
MunicipiCallús Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població4 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud263 m Modifica el valor a Wikidata
Codi INE08038000100 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT0803860001700 Modifica el valor a Wikidata

La Colònia Antius és una antiga colònia tèxtil i entitat de població, situada a la dreta del riu Cardener, al límit del municipi de Callús amb de Súria (Bages). Es troba al costat de la carretera C-55 i, uns 200 metres més enllà, hi ha la casa pairal.[1] El 2023 tenia 4 habitants.

Història i descripció

El topònim Antius es troba documentat al segle x com a «Serra d'Antisses». Més tard, el 1116, en el testament de Ramon d'Òdona, es documenta la «dominicatura d'Antidz», corresponent a un hospital de monjos situat al camí de la Sal.[2]

A la segona meitat del segle xvii, la finca pertanyia als jesuïtes, expulsats el 1767 per Carles III. A la primera primera meitat del xix, el propietari va ser un industrial de Manresa i el 1875, passà a mans de Joaquim Torrents i Fuster, un pagès de Callús, que hi faria construir una filatura de cotó i 26 habitatges per als treballadors.[2][3][4]

Posteriorment, fou regentada pel seu fill Llogari Torrens i Serra, que es casà amb Antònia Burés i Borràs, de la família dels Burés i va fer construir a Manresa l'edifici modernista conegut com a Casa Torrents o Ca la Buresa, obra de l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa. A partir del 1932, la fàbrica va ser arrendada per la societat anònima Filatures Callús. Més endavant, a la dècada del 1960, va entrar a formar part de la indústria el grup tèxtil Manufactures i Indústries Tèxtils Agrupades (MITASA). Els serveis de la colònia van anar desapareixent progressivament a la dècada del 1970 i l'empresa va tancar el juny del 1993, quan donava feina a una cinquantena de treballadors.[1]

Sembla que a la fàbrica hi havien treballat per terme mitjà unes 140 persones, de les quals la majoria eren dones, i una quarta part aproximadament també eren nens.[4] Tot i que la colònia era petita, tenia una oferta completa de serveis. A més d'escola, església i fins i tot pistes de bàsquet, disposava de botiga, fonda, barberia i cafè-teatre, que s'utilitzava també com a sala de ball i on es representaven els Pastorets per Nadal.[3]

Per a proveir d'aigua la colònia i fer-la funcionar es va construir, aigües amunt del Cardener (ja al terme municipal de Súria), una resclosa i un rec. La resclosa està formada per un mur perpendicular al riu, feta de ciment. El rec és fet de maó revestit amb morter i té un bagant.[5]

Vegeu també

Referències

  1. 1,0 1,1 «Antius». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Joan, Casas Blasi. «Inventari Patrimoni Cultura de Callús. Memòria tècnica» p. 32. Ajuntament de Callús i Diputació de Barcelona, 01-05-2009.
  3. 3,0 3,1 Serra, Rosa; Casals, Lluís (fotografies). Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa, 2000. ISBN 8488811594. 
  4. 4,0 4,1 Fàbrega i Enfedaque, Albert «Les colònies tèxtils i mineres al Cardener mitjà». L'Erol, núm. 86, 86-87 150 anys de colònies industrials, 2005, pàg. 93-96.
  5. «Resclosa i rec d'Antius (Súria)». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona).

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!