El col·legi ocupa els números 36, 38 i 40 habilitant antics habitatges reformats.
L'edifici original del número 36 és un edifici cantoner amb dos cossos de planta rectangular, planta baixa i pis units en el centre per una capella i una porta de ferro forjat que dona a la part posterior de l'escola. Del conjunt cal destacar l'element central. L'accés a la capella es fa mitjançant un tram d'escales. La façana presenta una porta d'arc ogival amb motllures i un petit timpà pintat i, a sobre, un rosetó. Als extrems hi ha dues semi columnes i està coronat per una espadanya amb campana.[1]
Fusteria de fusta. A la planta baixa hi ha reixes. Les façanes estan arrebossades i pintades de salmó i blanc. L'edifici s'ha ampliat per la part posterior.[1]
L'antic habitatge del número 38 és un edifici entre mitgeres de planta rectangular amb planta baixa i tres pisos. Construcció típica unifamiliar en molts indrets (rurals) catalans d'habitatges amb plantes estrets i allargades. Obertures amb arc de mig punt, conjunt de balcons geminats i barana de balustres en el darrer pis. Cal remarcar la tarja forjat amb acurada ornamentació que hi ha a la porta esquerra.[2]
L'antic habitatge del número 40 és un edifici entre mitgeres de planta rectangular, planta baixa, dos pisos i terrat a la catalana. Composició simètrica dels buits de planta baixa. La crugia central s'avança en el pla de la façana: porta d'accés amb arc, mig punt, adovellat; arc carpanell molt rebaixat en el primer pis i pla en el segon. Ornamentació d'esgrafiats en flors i filigrana i arrebossat simulant encoixinat cornisa amb imbricació. Fusteria de fusta, persianes enrotllades. És interessant el treball que presenta la porta central i la tarja lateral de ferro.[3]
Història
El seu origen es remunta a l'any 1861, any en què Lutgarda Mas i Mateu, la seva fundadora, posa en marxa una proposta educativa destinada a redimir la dona, captiva de la ignorància, com a forma d'alliberament i com a resposta a la necessitat d'aquell moment històric.[cal citació]
Des d'aquell moment, l'escola ha anat passant pels diferents contextos històrics que li ha tocat viure, adaptant-se en cada moment a les necessitats de l'entorn i establint així una història de canvi, adaptació i flexibilització (estratègies de subsistència durant la guerra, incorporació de diferents classes segons el poder adqusitiu durant la post guerra, incorporació de la coeducació a finals del 70, incorporació de la llengua catalana ...) que l'ha portat a ser una escola amb una forta tradició històrica i un gran arrelament al poble.[cal citació]
L'any 1994, coincidint amb l'entrada en vigor de la LOGSE i amb l'espectacular increment de població de Martorell, s'inauguren les instal·lacions d'ampliació amb l'adquisició dels dos immobles de la part de llevant i ampliació de les zones d'esbarjo. Aquest fet permet l'escola de duplicar línia des de P3 fins a 4t d'ESO i ofertar estudis de batxillerat, amb la novetat aquest curs 2013-2014, de la obertura d'una tercera línia a 1r d'ESO que tindrà continuïtat en cursos posteriors.[cal citació]
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa.
Actualment s'imparteixen quatre etapes educatives:
2n cicle d'Educació infantil
Educació primària
ESO
Batxillerat: Modalitat d'Humanitats i Ciències socials i Modalitat de Ciències i Tecnologia
Des del dia 1 d'agost de 2013, el Col·legi La Mercè forma part de la Fundació Educativa La Mercè (FEM).
Durant l'any 2011, l'escola va celebrar el seu 150è aniversari.[4]
Les cases d'aquest carrer es construïren al llarg del s. XIX, a prop de d'indret de les antigues muralles.[2]
Referències
↑ 1,01,1«Col·legi de la Mercè». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 febrer 2016].
↑ 2,02,1«Edifici al carrer Mur, 38». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 febrer 2016].
↑«Edifici al carrer del Mur, 40». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 febrer 2016].
↑«Qui som». Arxivat de l'original el 2020-02-22. [Consulta: 29 maig 2020].
.jpg)
