Colzate

Colzate

Tipus	municipi d'Itàlia
Lloc
45° 49′ 48″ N, 9° 49′ 41″ E / 45.830026°N,9.828113°E / 45.830026; 9.828113
País	Itàlia
Regió	Llombardia
Província	província de Bèrgam
Capital	Colzate
Població humana
Població	1.605 (2023) (267,5 hab./km²)
Geografia
Superfície	6 km²
Altitud	424 m
Limita amb	Vertova Oneta (en) Casnigo Gorno
Patró	Maurici d'Agaunum
Identificadors descriptius
Codi postal	24020
Prefix telefònic	035
Identificador ISTAT	016080
Codi del cadastre d'Itàlia	C910
Lloc web	comune.colzate.bg.it

Colzate (bergamasc: Colgiàt)^[1][2] és un municipi de la província de Bèrgam, a la regió italiana de Llombardia, situat a uns 70 km al nord-est de Milà i a uns 20 km al nord-est de Bèrgam. A 31 de desembre de 2004, tenia una població de 1.638 habitants i una superfície de 6,7 km².

Existeixen nombroses teories per explicar l'origen del topònim, però cap és universalment acceptada com a irrefutable. La teoria més àmpliament acceptada és la que proposa Olivieri, qui, referint-se al terme Colligiatae que apareix en un document del 928, dedueix que aquestes terres pertanyien a una col·legiata de canonges. Altres estudiosos, com Zambelli i Mazzi, també compartien aquesta opinió, plantejant la hipòtesi d'una aliança entre assentaments fortificats o si més no una confederació entre assentaments residencials.

Tanmateix, les tesis de Gerhard Rohlfs, segons les quals el nom deriva del gentil romà Caltius, i d'Angelo Zavaglio, que en canvi el fa provenir de Colzetis, el nom d'un cap llegendari dels gals cenomans, les gestes del qual es van transmetre a través de fonts orals durant molt de temps, no tenen cap fonament.^[3]

Colzate limita amb els municipis següents: Casnigo, Gorno, Oneta i Vertova.

L'edifici més important de la zona de Colzate és el Santuari de San Patrizio. Situat a Grumi, en un esperó rocós als vessants sud del mont Cavlera a una altitud d'aproximadament 620 metres sobre el nivell del mar, domina els pobles de Colzate i Vertova que es troben a sota i és visible des de gran part de la Vall Seriana mitjana, tant que s'utilitza com a símbol al logotip de la Comunitat de Muntanya de la Vall Seriana.

Considerada una de les estructures religioses més importants de la província, va ser construïda per comerciants locals que havien entrat en contacte amb els habitants d'Irlanda, un país on el culte al sant estava profundament arrelat i que estaven fascinats per ell. Segons la tradició, però, els seus orígens es remunten a un exvot fet per un grup de mercaders irlandesos que, després de fugir de la fúria de les tropes de Frederic Barba-roja que van baixar a la Vall Seriana el 1166, van erigir aquest edifici dedicat al sant a qui havien resat.

La primera estructura data del segle XIII, el mateix període en què es va construir el petit santuari, amb l'altar orientat a l'est i les parets interiors i exteriors adornades amb frescos del segle XVI, entre els quals un Pessebre i una Crucifixió, restaurats a finals del segle XX.

Adjacent, connectat per un gran pòrtic, es va construir un altre oratori al segle següent que, entre el segle XVI i el XVII, es va ampliar significativament, tant que més tard es va identificar com la gran església. Aquesta estructura alberga obres importants, com ara el cicle pictòric de Gian Paolo Cavagna situat al presbiteri, el retaule d'Enea Salmeggia, l'estàtua de fusta de Sant Patrici realitzada per Giovan Battista Caniana, els frescos de la volta del santuari, obra de Francesco Capella, els del segle XVII que representen episodis de la vida dels apòstols i els del segle XVI que descriuen la vida de Sant Patrici, col·locats a les parets laterals, obra de Jacopino Scipioni datats el 1514 i signats I.S.^[4]