Les columnes basàltiques (o columnata basàltica o òrgans basàltics) són formacions regulars de pilars més o menys verticals, amb forma de prismes poligonals (predominantment hexagonals), que es formen per fractura progressiva de la roca durant el refredament relativament lent de lavabasàltica en algunes colades, en xemeneies volcàniques o en calderes que no arriben a desbordar-se buidar-se sobtadament, de manera que llur refredament passa in situ. Aquestes esquerdes són un cas especial de diàclasi denominat disjunció columnar. La disjunció columnar es pot formar en basalts, encara que de manera menys freqüent, també en altres roques volcàniques procedents del refredament de laves de diferent composició química, com ara andesites,[1]dacites[2] i riolites.[3]
Geologia
El basalt és el tipus de roca magmàtica d'ocurrència més freqüent. El 64,7% de les roques que conformen l'escorça terrestre són ígnies i d'aquest percentatge, els basalts i gabres representen el 42,5%. El magma basàltic corresponent exerceix a més un paper essencial en la formació d'altres tipus de roca.[4]
La formació d'aquestes columnes es produeix perquè la lava basàltica, en refredar-se, se solidifica, però disminuint el seu volum, de manera que es quartera en forma de prismes de diferents tipus (generalment hexagonals), formant uns conjunts característics en molts relleus volcànics. La mida de les columnes ve determinada per la velocitat de refredament, sent les més grans producte de temps de refredament més llargs. Tot i que la majoria de les columnes basàltiques són prismes hexagonals, podem trobar formes prismàtiques des de quatre fins a vuit costats.[5][6]
També es pot produir disjunció columnar en dics intrusius de tipus sill, com es veu nítidament en diversos llocs de l'illa de la Palma. A la gruta de Fingal es poden veure les columnates basàltiques d'una colada de lava intercalada entre dues colades volcàniques que es van produir en èpoques diferents i les característiques diferents van ajudar a mantenir soterrada a la lava molt més calenta i líquida, de manera que el seu refredament va ser molt lent, la qual cosa va determinar que es produïssin aquestes columnes volcàniques.
Finalment, també es pot veure la formació de columnes prismàtiques en el dessecament de sediments argilosos homogenis que arriben sovint a profunditats importants (fins a un metre), formant sòls poligonals que cal rompre superficialment al començament de la seva formació després d'una pluja o del reg, per evitar que es perdi el sòl agrícola.
Pedra de la Rosa, illa de Tenerife, província de Santa Cruz de Tenerife, situada al quilòmetre 22,4 de la Carretera TF-21 (direcció La Orotava-Teide). Blocs geomètrics en disjunció columnar radial de basalt formen una curiosa «flor de pedra».
La Rapadura, a l'illa de Tenerife, al paratge protegit Costa de Acentejo, al nord de Tenerife, al municipi de Santa Ursula.[7]
Columnes basàltiques a Hong Kong, a prop de l'illa Basalt i de l'embassament High Island ReservoirColumnes basàltiques en forma d'S a l'embassament de l'Illa Alta de Hong KongEls cingles de Stone Plates (Ghềnh Đá Dĩa) a prop de la ciutat de Tuy Hoa, província de Phu Yen, Vietnam
Xina
Disjuncions columnars de Heiyuhe (黑鱼河柱状节理) [Xianrenqiao (仙人桥)], riu Longchuan (龙川江), Tengchong, Xina
Àrea de l'Illa Basalt, Hong Kong; inclosa l'àrea de la High Island Reservoir, Hong Kong, Xina.
↑Matthes, Siegfried. Mineralogie. Eine Einführung in die spezielle Mineralogie, Petrologie und Lagerstättenkunde (en alemany). 5ª. Berlín- Heidelberg: Springer, 1996, p. 181-184 y 243. ISBN 3-540-0440-3.
↑Weaire, D. y Rivier, N. «Soap, cells and statistics: random patterns in two dimensions» (en anglès). Contemporary Physics, 25, 1, 1984, pàg. 59-99. DOI: 10.1080/00107518408210979.
↑«Una catedral de roca en el lecho oceánico de las Islas Canarias». National Geographic, maig de 2012
.JPG){kind=link}
