El 24 d'agost de 1968, el Campanya per la Justícia Social (CSJ) l'Associació pels Drets Civils a Irlanda del Nord (NICRA), i altres grups, es va celebrar la primera marxa dels drets civils a Irlanda del Nord sortint de Coalisland per Dungannon. La manifestació va ser prohibida oficialment, però es va dur a terme, i va transcórrer sense incidents. La publicitat al voltant de la marxa va animar altres grups que protestaven per formar les branques de NICRA[5]
Na Tribloidí
Entre 1969 i 2001 un total de 20 persones foren assassinades dins o a la vora de Coalisland durant el Conflicte d'Irlanda del Nord. L'Exèrcit Britànic va assassinar un total de 8 persones, 7 dels quals eren militants de l'IRA Provisional i l'altre un civil catòlic,[6] i l'IRA matà 2 soldats britànics, 3 RUCs, 3 soldats de l'UDR, 1 ex soldat de l'UDR i 2 civils catòlics, tots en incidents separats. La UVF fou responsable de d'assassinat d'un catòlic a la vila veïna d'Aughamullan.[7]
Townlands
Coalisland va sorgir d'una townland anomenada Brackaville[8] i amb el temps l'àrea urbana es va estendre als townlands veïns. Aquests inclouen:[9]
Annagher/Anagher (de Eanach Thoir que vol dir "pantà oriental")
Brackaville (de Bréachmhaoil que vol dir "turó del llop")
Derry (de Doire que vol dir "roureda")
Gortgonis (de Gort Gonaidh que vol dir "camp de la llenya" o Gort Gabha an Easa que vol dir "camp del ferrater vora la cascada")
Gortnaskea (de Gort na Sceach o Gort na Sgeach que vol dir "camp de les espines")
Lisnastrane (de Lios an tSruthan que vol dir "fortificació del rierol")