Va ser dissenyat el 1960 per l'arquitecte figuerencPelai Martínez, ajudat per Jean Weiler, arquitecte del Club Med, i va comptar amb aportacions d'intel·lectuals de l'època com Josep Pla o Salvador Dalí.[2] La construcció es va realitzar de manera respectuosa i acurada amb el paisatge i l'entorn, poc visible des del mar i integrada en el paisatge dominat per les dues grans roques, anomenades Camell i l'Àguila.[3]
Va ser construït amb pedra de Cadaqués en bona part de les instal·lacions, per fer-les passar més desapercebudes. El nucli habitable es va formar a partir de la agrupació de petites unitats, de la mida de les barraques de pescadors, amb murs de càrrega encalcinats blancs, amb cobertes de teula inclinades a una aigua i de baixa altura de tal forma que vistes des del mar tinguessin l'aspecte d'una «volada de gavians», segons afirmava Pelai Martínez.[4][5]
Ocupava 4,5 hectàrees i tenia capacitat per a 1.200 turistes, sent autosuficient en l'abastiment d'aigua i disposant de xarxes d'aigües residuals i d'electricitat. A cada bungalou hi cabien dues persones en un espai de 10,8 m². L'amoblament era senzill, cada unitat tenia un bon aïllament climàtic i una bona orientació, semblant a una tenda d'acampada i sense cap tipus d'instal·lació d'aigua i llum.[5]
El Club Med va tancar les portes com a ciutat de vacances el juny de l'any 2004 amb 440 edificacions, de les quals 370 eren bungalous.[6]
Deconstrucció
L'any 2005, el Ministeri de Medi Ambient de l'Estat espanyol va comprar els terrenys urbanitzats per 4,4 milions d'euros i els va incorporar al domini públic maritimoterrestre per afegir-los, un cop desconstruïdes les edificacions, a una reserva natural integral adjacent.
L'any 2006, es va redactar un projecte de desconstrucció i restauració ambiental de la zona (4,5 ha), a executar entre l'Administració de l'Estat i la Generalitat de Catalunya, per part del paisatgista Martí Franch i l'aparellador Ton Ardèvol que van guanyar el premi de l'Associació Americana d'Arquitectes del Paisatge pel projecte de restauració.[7]
Entre 2007 i 2009 es van desconstruir les estructures de formigó d'accés a les cales i platges, i totes les edificacions annexes. També es va eliminar la vegetació exòtica invasora, es van restaurar els hàbitats i es va reordenar l'accés i l'ús públic a l'espai. El cost total del projecte va ser de 7 milions d'euros.[8][3] El 2010 es va obrir l'accés a el públic quedant restituït tot el paratge.[6]
