La cloxacil·lina és un antibiòtic útil per al tractament d'una sèrie d'infeccions bacterianes.[1] Això inclou impetigen, cel·lulitis, pneumònia, artritis sèptica i otitis externa.[1] No és efectiu per a l'Staphylococcus aureus resistent a la meticil·lina (SARM).[2] Es pot utilitzar per via oral i per injecció.[1] A Espanya està comercialitzat com a EFG, Anaclosil i Orbenin.[3]
Els efectes secundaris inclouen nàusees, diarrea i reaccions al·lèrgiques, inclosa l'anafilaxi.[1] També es pot produir una diarrea per Clostridium difficile.[2] No es recomana en persones que han tingut prèviament una al·lèrgia a la penicil·lina.[1] L'ús durant l'embaràs sembla ser relativament segur.[1] La cloxacil·lina forma part de la família de medicaments de la penicil·lina.[2]
La cloxacil·lina va ser patentada el 1960 i aprovada per a ús mèdic el 1965.[4] Està a la Llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 WHO Model Formulary 2008. World Health Organization, 2009, p. 98, 100, 110–111, 586, 602, 614, 623. ISBN 9789241547659.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Cloxacillin (Professional Patient Advice)». Arxivat de l'original el 20 desembre 2016. [Consulta: 10 desembre 2016].
- ↑ «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2023.
- ↑ Analogue-based Drug Discovery (en anglès). John Wiley & Sons, 2006, p. 490. ISBN 9783527607495.
- ↑ World Health Organization model list of essential medicines: 21st list 2019. Geneva: World Health Organization, 2019. WHO/MVP/EMP/IAU/2019.06. License: CC BY-NC-SA 3.0 IGO.
