Cetineïta
La cetineïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Anomenada així per la seva localitat tipus, a la mina Cetine, 20 km al sud oest de Siena, Toscana, Ità
 Cetineïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (K‚Na)₆Sb₁₂³⁺(Sb³⁺S₃)₂O₁₈(OH)₀․₅·5.5H₂O |
| Localitat tipus | Mina Le Cetine di Cotorniano (mina Le Cetine; mina Cetine; Rosia), Chiusdino, província de Siena, Toscana, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.MA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.MA.05 |
| Dana | 2.13.3.1 |
| Heys | 24.1.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 14,2513(3) Å; c = 5,5900(1) Å |
| Grup puntual | 6 - piramidal |
| Color | vermell-taronja |
| Exfoliació | bona - en {1000} |
| Tenacitat | sèctil |
| Duresa (Mohs) | 3,5 |
| Lluïssor | resinosa |
| Color de la ratlla | taronja |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 4,21 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Pleocroisme | feble |
| Impureses comunes | S, Si |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1986-019 |
| Any d'aprovació | 1986 |
| Símbol | Cet |
| Referències | [1] |
La cetineïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Anomenada així per la seva localitat tipus, a la mina Cetine, 20 km al sud oest de Siena, Toscana, Itàlia.[1][2]
Classificació
La cetineïta es troba classificada en el grup 2.MA.05 segons la classificació de Nickel-Strunz (2 per a Sulfurs i sulfosals (sulfurs, selenurs, tel·lururs; arsenurs, antimonurs, bismuturs; sulfarsenits, sulfantimonits, sulfbismutits, etc.); M per a Oxysulfosals i A per a Oxysulfosals d'àlcalis i alcalins de terres; el nombre 05 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 2.13.3.1 (2 per a Sulfurs i 13 per a Oxysulfurs; 3 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]
Característiques
La cetineïta és un sulfur de fórmula química (K‚Na)₆Sb₁₂³⁺(Sb³⁺S₃)₂O₁₈(OH)₀․₅·5.5H₂O. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.[1]
Formació i jaciments
S'ha descrit a Europa, i a l'Àsia.[1] Es pot trobar en dipòsits d'antimoni, en evaporites altament silicificades, o que ha estat rostida, resistint molt de temps.[2]
Referències
Bibliografia
- Neues Jahrbuch für Mineralogie, Monatshefte (1987): 419.
- American Mineralogist: 73: 398-404.
- American Mineralogist: 74: 1399-1400.
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.