Certhia

Certhia és un gènere de moixons de la família dels cèrtids (Certhiidae) que agrupa els raspinells típics, amb 9 espècies distribuïdes pels medis for

Certhia
Infotaula d'ésser viuCerthia Modifica el valor a Wikidata

Certhia americana Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaCerthiidae
GènereCerthia Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758 Certhia Modifica el valor a Wikidata

Certhia és un gènere de moixons de la família dels cèrtids (Certhiidae) que agrupa els raspinells típics, amb 9 espècies distribuïdes pels medis forestals de la zona holàrtica. Dues de les espècies són residents als Països Catalans, els raspinell comú i el raspinell pirinenc. Són ocells sedentaris i únicament a l'Himàlaia fan migracions altitudinals.[1]

Descripció

Són petits moixons forestals bàsicament blancs per sota i de color marró, amb ratlles verticals blanques per sobre. Utilitzen un prim i corbat bec per extraure de l'escorça dels arbres els insectes dels quals s'alimenten. Les diferents espècies són molt semblants i sovint són molt difícils de diferenciar en la natura. Tenen una cua rígida que utilitzen per a recolzar-se quan pugen pels troncs verticals, a la manera dels picots. Ponen 3 – 9 ous (generalment 5 o 6), de color blanc amb motes vermelles i punts marrons que la femella cova per 14 - 15 dies.[1][2]

Solen construir els nius en forma de bol en plataformes fetes de branques i amagats rere l'escorça del tronc d'un arbre. També poden fer servir les caixes niu col·locades als troncs si tenen dues obertures, una per a l'entrada i una altra per sortir. Ponen de 3 a 9 ous (generalment 5 o 6), que són blancs amb motes marrons vermelloses. La femella els cova durant 14 o 15 dies. Els pollets deixen el niu en 15 o 16 dies. El mascle en pot cuidar mentre la femella cova i alimenta una segona niuada. Rarament, el mascle s'aparella amb una segona femella mentre la primera incuba, i fins i tot hi ha registres de dues femelles incubant les pròpies postes una al costat de l'altra en un mateix niu.[1][2]

Algunes de les espècies dormen en petites cavitats allargades que excaven ells mateixos rere l'escorça. Poden dormir sols o en grups (probablement familiars) que quan el fred és intens poden arribar a superar els 12 individus.[1]

Taxonomia

El gènere Certhia va ser descrit el 1758 pel naturalista suec Carl Linnaeus a la desena edició del seu Systema Naturae.[3] L'espècie tipus és el raspinell pirinenc (Certhia familiaris).[4]

El nom del gènere prové del grec antic «κερθιος (kerthios)», un petit ocell insectívor que vivia als arbres esmentat per Aristòtil, potser un raspinell.[5]

Segons estudis de la seqüència d'ADN mitocondrial del citocrom b i l'estructura dels cants es reconeixen les espècies següents[6] la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) reconeix 9 espècies:[7]

Els Certhia formen part de dos llinatges evolutius: les quatre primeres espècies són fruit de la radiació holàrtica, mentre que les cinc restants estan distribuïdes al sud i a l'est de l'Himàlaia. Una excepció és el raspinell de Hodgson, recentment reconegut com a espècie a part, que viu al sud de l'Himàlaia que és descendent dels mateixos ancestres que els raspinells del nord. Els membres del grup holàrtic tenen un cant més melodiós, que sempre (excepte el de C. familiaris de la Xina) comença o acaba amb un agut «sriih». En canvi, el grup de l'Himàlaia té un trinat més ràpid sense el so «sriih».[6]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Mead, Christopher J. Holarctic Treecreepers. Firefly Books, 2003, p. 538–540 (The Firefly Encyclopedia of Birds). ISBN 1-55297-777-3. 
  2. 2,0 2,1 Perrins, C. Encyclopaedia of Animals: Birds. Londres: Forshaw, Joseph, 1991, p. 204. ISBN 1-85391-186-0. 
  3. Linnaeus, Carl. Systema Naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis (en llatí). Holmiae (Stockholm): Laurentii Salvii, 1758, p. 118. 
  4. Paynter, Raymond A. Jr. Check-list of birds of the world. v.12. Cambridge: Harvard University Press, 1986, p. 150 [Consulta: 9 maig 2025]. 
  5. Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 97. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 9 maig 2025]. 
  6. 6,0 6,1 Tietze, Dieter Thomas; Martens, Jochen; Sun, Yue‐Hua «Molecular phylogeny of treecreepers ( Certhia ) detects hidden diversity†» (en anglès). Ibis, 148, 3, 7-2006, p. 477–488. DOI: 10.1111/j.1474-919X.2006.00547.x. ISSN: 0019-1019.
  7. Gill, Frank; Donsker, David. «Nuthatches, Wallcreeper, treecreepers, spotted creepers, mockingbirds, starlings, oxpeckers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 9 maig 2025].

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.