Els cercles de confusió (abreviat "CoC") són els "punts" (amb dimensió = cercles) més petits col·locats l'un al costat de l'altre i que és possible distingir sobre un negatiu, o més generalment, sobre la pel·lícula d'una càmera fotogràfica (o sobre el sensor d'una càmera digital). El diàmetre d'aquests "punts" es mesura sobre el negatiu perquè els punts es vegin nítids i diferents sobre el paper. El diàmetre (E) d'aquests cercles s'anomena diàmetre de confusió.[1]
El marge de distàncies on el "CoC" és menor que la resolució de l'ull humà (o del mitjà de visualització) és el que es defineix com profunditat de camp.[2]
Hi intervenen dos factors:
D'una part, la qualitat (granulositat i resolució) del suport de la imatge (pel·lícula o sensor), que fixa el cercle de confusió al mínim possible.
D'una altra banda, la claredat buscada (la mida de la tirada desitjada i la distància d'observació, i també de l'agudesa visual de l'observador) que fixa el cercle de confusió màxim desitjable.