La cefalització és la concentració del sistema nerviós central (òrgans sensorials) a la part anterior de l'animal, originant el cap, per guiar l'animal pel medi pel qual es mou.[1] És exclusiva d'animals amb simetria bilateral (bilaterals) que, per tant, tenen un cos amb una marcada polaritat (diferenciació al llarg de l'eix antero-posterior).[2]
El grau de cefalització és variable en els diferents embrancamentsbilaterals, molts tenen un cap incipient (platihelmints, anèl·lids, nematodes, mol·luscs, etc.). El màxim grau de cefalització es dona en artròpodes (sobretot insectes) i vertebrats; en aquests animals, el cap estan netament diferenciada de la resta del cos i proveït d'òrgans sensorials molt eficients. Dins dels bilaterals, hi ha també grups sense cap (bivalves, briozous, equinoderms, etc.), essencialment aquells que són eminentment sèssils, i en què l'animal adult no caça l'aliment activament sinó que deixa que els corrents d'aigua el duguin fins a ell.
El fenomen contrari, la descefalització, s'ha observat en grups com els equinoderms, els briozous, els tunicats, els bivalves, els braquiòpodes i els crustacis. Això limita molt la seva capacitat de trobar aliment i fa que depenguin del flux d'aigua al seu voltant per obtenir nutrients.[3]
Díaz, J.; Santos, T. Zoología: Aproximación evolutiva a la diversidad y organización de los animales (en castellà). Editorial Síntesis, 1998. ISBN 84-7738-591-2.
Michelena, J. M.; Lluch, J.; Baixeras, J. Fonaments de zoologia. Publicacions de la Universitat de València, 2004. ISBN 9788437058580.
Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!
