Ceará

Ceará és un estat del Brasil situat a la Regió Nord-est. Té com a límits: l'oceà Atlàntic al Nord i al Nord-est, Rio Grande do Norte i Paraíba a l'Est,

Ceará
Plantilla:Infotaula geografia políticaCeará
Imatge
TipusUnitat Federativa de Brasil Modifica el valor a Wikidata

HimneHimne de Ceará (1903) Modifica el valor a Wikidata
EpònimAratinga Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 5° 12′ S, 39° 18′ O / 5.2°S,39.3°O / -5.2; -39.3
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
CapitalFortaleza Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Abaiara
Acarape
Acaraú Modifica el valor a Wikidata../... 181+
Població humana
Població9.020.460 (2017) Modifica el valor a Wikidata (61,64 hab./km²)
Llengua utilitzadaTremembé (en) Tradueix
Tapeba (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície146.348,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud279 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altPico Alto (en) Tradueix (1.114 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació1891 Modifica el valor a Wikidata
PatróJosep de Natzaret Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiuGabinet del governador de l'Estat de Ceará Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuAssemblea Legislativa de Ceará , (Escó: 46) Modifica el valor a Wikidata
• Governador Modifica el valor a WikidataElmano de Freitas (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Fus horari
ISO 3166-2BR-CE Modifica el valor a Wikidata

Lloc webceara.gov.br Modifica el valor a Wikidata

Ceará és un estat del Brasil situat a la Regió Nord-est. Té com a límits: l'oceà Atlàntic al Nord i al Nord-est, Rio Grande do Norte i Paraíba a l'Est, Pernambuco al Sud i Piauí a l'Oest.[1]

Posseeix una superfície total de 146.348,30 km², que correspon al 9,37% de l'àrea del Nord-est i l'1,7% de la superfície del Brasil. La capital és Fortaleza.[2]

Història

Tradicionalment, Ceará es va formar per la barreja de colonitzadors europeus, indígenes catequitzats i aculturats després de gran resistència a la colonització i negres i mulats que vivien com treballadors lliures o com esclaus.[3]

Era una societat rural basada sobretot en la ramaderia, així com a l'agricultura, especialment en les valls i serres. El cultiu principal fou el sucre fins al segle xviii i el cotó el segle xix.[1] L'elit latifundiària, a través del seu poder econòmic i de complexes relacions de parentesc i adopció, posseïa control de gairebé tots els aspectes de la vida social. Els "coronels" mantenien en les seves propietats molts treballadors que els prestaven serveis o lliuraven part de la seva producció en paga de la possessió d'un lot de terra, en règim pràcticament semi-feudal, a més de treballadors assalariats.[4]

Inicialment una capitania colonial portuguesa, el 1621 les autoritats colonials van unir-la a les capitanies de Grão-Pará i Maranhão, formant l'Estat de Maranhão.[5] Entre 1637 i 1654 Ceará estigué sota control de Nova Holanda i el 1680 fou part de la capitania de Pernambuco. El desenvolupament independent de Ceará començaria només després de la seva separació de la capitania de Pernambuco el 1799, passant a ser una província el 1822 i un estat de la nova república del Brasil el 1889.[2]

Ceará fou el primer estat del Brasil a abolir l'esclavitud i a emancipar massivament els seus aproximadament 20.000 esclaus el 25 de març de 1884.[6] Tot i així, molts terratinents propietaris d'esclaus van aconseguir esquivar l'abolició enviant els seus esclaus a altres estats per a ser venuts.[7]

La seva història va ser sempre marcada per lluites polítiques i moviments armats. Un exemple d'aquestes lluites polítiques armades fou la revolta del Pare Cícero el 1912-1913 contra el President Hermes da Fonseca, que arribà a assetjar la capital de l'estat, seguit per una rebel·lió dels oligarques contra la intervenció del govern central el 1914.[8][9] Aquesta inestabilitat, que es va perllongar durant l'Imperi, la Primera República i l'Era Vargas, no es va normalitzar fins després de la reconstitucionalizació del país, el 1945.[10]

Geografia

L'estat està envoltat per serres i chapadas, aquestes últimes són relleus plans de gres: el seu límit Oest és la Serra de Ibiapaba, a l'Est la Chapada do Apodi, al Sud la Chapada do Araripe i al Nord l'oceà Atlàntic.[2] Aquesta és la raó per la qual es coneix la regió central de l'estat pel nom de Depressió Sertaneja.[11] Les serralades i inselbergs (turons aïllats), que s'eleven de la Depressió Sertaneja són formacions de muntanya d'origen sedimentari i roques cristal·lines, respectivament.[12]

Vegetació

A Ceará predomina la caatinga, un bioma semiàrid exclusivament brasiler, caracteritzat per tenir el seu període de pluges restringit en 3 a 4 mesos de l'any i una considerable biodiversitat.[13] Donades les característiques del bioma, existeix flora i fauna adaptada a les seves condicions ambientals.[14]

Al peu de les muntanyes hi ha més humitat i la vegetació és més densa. Poden existir allí, per exemple, boscos de palmeres de carnauba.[15]

Clima i temperatures

El clima predominant de Ceará és semiàrid.[2] Almenys durant 9 mesos de l'any no es registren pluges, i la temperatura mitjana és de 29 °C.[1] Algunes vegades les sequeres poden durar més d'un any. En els mesos de pluja, que ocorren normalment de febrer a maig,[1] les temperatures disminueixen una mica, ronden una mitjana de 25 °C. En aquests mesos pot ploure entre 500 i 1000 mm.[2] Les regions més elevades i el litoral gaudeixen d'un clima més amè, amb una temperatura i humitat més favorable a la vegetació.[16]

Demografia i economia

El 2022 Ceará era el vuitè estat més poblat del Brasil, amb 8.794.957 habitants i una densitat de població de 59,07 persones per quilòmetre quadrat. Està dividit en 184 municipis, éssent els municipis principals Fortaleza, Juazeiro do Norte, Sobral, Crato, Igatu i Crateús.[1][17]

Amb una renda per capita de 1.166 reals brasilers, és el 6è estat més pobre del Brasil. L'any 2016, el 59,9% de la població amb més de 16 anys no estava en contractació regular. Desde 2010, el mode de transport per carretera més emprat a Ceará és la motocicleta per sobre del cotxe o l'autobús.[17]

Ceará té un important sector ramader localitzat en les grans propietats, que combinen aquesta activitat ramadera amb el cultiu de canya sucrera, anacards i altres fruites i verdures.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Ceará» (en anglès britànic). Britannica. Arxivat de l'original el 2020-10-27. [Consulta: 14 setembre 2024].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Ceará». Gran Enciclopèdia Catalana. Arxivat de l'original el 2022-05-27. [Consulta: 13 setembre 2024].
  3. de Oliveira Silva, Pedro Alberto «Cultura Negra e Negritude no Ceara» ( PDF) (en portuguès brasiler). Revista do Instituto do Ceará, 1995. Arxivat de l'original el 2014-09-24 [Consulta: 20 setembre 2014].
  4. Pinheiro da Costa, Gláucio. "Ciclo dos coronéis": uma análise comparativa das oligarquias políticas do Ceará (tesi) (en portuguès brasiler). Fortaleza: Universidade Federal do Ceará, 2002.  Arxivat 2024-09-26 a Wayback Machine.
  5. Smith, 2002, p. 8.
  6. Bethell, Leslie. Brazil: Essays on History and Politics (en anglès). Londres: University of London Press, 2018, p. 133, 138. ISBN 9781908857613.  Arxivat 2024-09-12 a Wayback Machine.
  7. Pinheiro Machado, 2018, p. 96.
  8. Smith, 2002, p. 102.
  9. Pinheiro Machado, 2018, p. 149.
  10. Firmo, Érico. «A era revisitada» (en portuguès brasiler). O Povo, 15-03-2007. Arxivat de l'original el 2009-02-08. [Consulta: 26 setembre 2024].
  11. Camilo Nunes, Rudy; Cavalcante Bellini, Bruno «A new species of Nothobrya Arlé, 1961 (Collembola: Entomobryidae) from Brazil and notes on key characters for Nothobryinae taxonomy, with an identification key to the species of the subfamily». Zootaxa, 4615, 2, 2019, p. 375-391. Arxivat de l'original el 2024-09-26 [Consulta: 14 setembre 2024].
  12. de Lima Brandão, Ricardo; Bastos Freitas, Luis Carlos «Geodiversidade do estado do Ceará» ( PDF) (en portuguès brasiler). Programa geologia do Brasil levantamento da geodiversidade, 2014, p. 47-51. Arxivat de l'original el 2024-08-11 [Consulta: 14 setembre 2024].
  13. Araujo, Helder F. P.; Canassa, Nathália F.; Machado, Célia C. C.; Tabarelli, Marcelo «Human disturbance is the major driver of vegetation changes in the Caatinga dry forest region» (en anglès). Scientific Reports, 13, 1, 27-10-2023, p. 18440. Arxivat de l'original el 2024-09-14. DOI: 10.1038/s41598-023-45571-9. ISSN: 2045-2322 [Consulta: 14 setembre 2024].
  14. «Fauna and Flora» (en anglès). Instituto Sociedade, Populaçáo e Natureza. [Consulta: 14 setembre 2024].
  15. Kirmse, Robert D.; Pfister, James A.; Vale, Luiz V.; de Queiroz, Joao S. «Woody plants of the northern Ceará Caatinga» ( PDF) (en anglès). Technical Report Series. EMBRAPA, 14, 1983. Arxivat de l'original el 2024-09-26 [Consulta: 14 setembre 2024].
  16. Pinheiro, Lidriana; Onofre de Morais, Jáder; Parente Maria, Luis. «The Beaches of Ceará». A: Short, Andrew D.; da F. Klein, Antonio Henrique. Brazilian Beach Systems (en anglès). Springer, 2016, p. 178. DOI 10.1007/978-3-319-30394-9_7. ISBN 978-3-319-30394-9.  Arxivat 2024-09-26 a Wayback Machine.
  17. 17,0 17,1 «Ceará - Panorama» (en pr-br). Cidades. IBGE. Arxivat de l'original el 2018-09-18. [Consulta: 13 setembre 2024].

Bibliografia

Enllaços externs

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.