El Catàleg o llistat de Ludendorff conté 1.136 estels i el cúmul globular M13. Va ser elaborat per l'astrònom alemany Hans Ludendorff, en 1905. El nombre de Ludendorff encara continua utilitzant-se en l'actualitat, generalment al costat d'altres denominacions més modernes (per exemple el nombre de Kadla o les zones d'Arp, identificant els astres amb nombres romans: IV-53).
Va ser elaborat gràcies al refractor fotogràfic de 32.5 cm de l'Observatori Astronòmic de Potsdam utilitzant un parell de plaques fotogràfiques; la primera d'elles (placa A), presa el 17 de juliol de 1900 i la segona (placa B), presa al juny de 1902. Per evitar els errors sistemàtics ambdues plaques van ser mesurades dues vegades, ortogonalment: amb això el grau de precisió va augmentar.
Tots els estels que conté apareixen llistats per ordre d'ascensió recta i estan formades per una lletra (L) i un nombre d'ordre: d'aquesta manera la variable V2 correspon el número L324. Aquest treball va aparéixer en les Potsdam Publication, Volum 15, No. 50, de l'any 1905. El catàleg té 1.136 entrades.[1]
El catàleg tabula les posicions precises d'ambdues plaques, les magnituds fotogràfiques (en llum blava), arrodonides a un decimal (desenes de magnitud) i un estudi comparatiu amb els resultats obtinguts prèviament per Scheiner (1892).
Conté estels les magnituds dels quals estan compreses entre la 11 i 16, algunes de les quals realment no pertanyen al cúmul pel seu moviment propi (denominades estels de camp: en realitat estan situades davant del mateix, molt més properes a la Terra).
Referències
- ↑ Hans Ludendorff: Der grosse Sternhaufen im Herkules Messier 13. Publikationen des Astrophysikalischen Observatoriums zu Potsdam. 1905, 15(6) (Nr. 50).
Font
- Smithsonian/NASA Astrophysics Data System (ADS): 84 dels seus articles publicats (en alemany o anglès).
- Der grosse Sternhaufen im Herkules Messier 13, (1905), Publikationen donis Astrophysikalischen Observatoriums zu Potsdam; 15. Bd, Nr. 50.
Enllaços externs
