Catherine Dior

Ginette Dior (Granville, 2 agost 1917 - Callian (Var), 17 juny 2008), més coneguda com a Catherine Dior, va ser una partisana, heroïna de la Resistència

Catherine Dior
Plantilla:Infotaula personaCatherine Dior
Biografia
Naixement(fr) Ginette Marie Catherine Dior Modifica el valor a Wikidata
2 agost 1917 Modifica el valor a Wikidata
Granville (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juny 2008 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Grassa (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballResistència durant la Segona Guerra Mundial i floristeria Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómembre de la Resistència Francesa, horticultora, col·leccionista d'art Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
FamíliaFamília Dior Modifica el valor a Wikidata
ParesMaurice Dior Modifica el valor a Wikidata  i Madeleine Dior Modifica el valor a Wikidata
GermansChristian Dior Modifica el valor a Wikidata
Premis

Ginette Dior (Granville, 2 agost 1917 - Callian (Var), 17 juny 2008), més coneguda com a Catherine Dior, va ser una partisana, heroïna de la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial. Germana del dissenyador Christian Dior, va sobreviure a la deportació al camp de Ravensbrück i altres.[1] Va rebre diverses condecoracions, franceses i angleses pel seu valor, entre d'altres, la Creu de Guerra i Legió d'Honor. Va dedicar la seva vida al cultiu i comerç de les flors per a la fabricació de perfums. Va col·laborar amb el seu germà en l'Alta Costura Francesa.[2]

Biografia

El pare de Catherine, Maurice Dior (1872–1946). Fotografia: c. 1900.

Ginette Dior – que més tard va adoptar el nom de Catherine – va ser la filla petita de Maurice Dior (1872–1946), un industrial de fertilitzants, i Madeleine Dior, de soltera Martin (1879–1931). Va tenir quatre germans: Raymond (el pare de Françoise Dior ), Jacqueline, Bernard i el dissenyador de moda,Christian Dior. Després de la fallida de la fàbrica de fertilitzans, arran de la crisi financera de 1929 i la mort de la mare, el 1932, la família es va establir a Callian, a prop de Grasse, a la Provença.[3] Catherine, va ajudar econòmicament la família correant cultius de llegums com a horticultora.[4]

Segona Guerra Mundial

El novembre de 1941, en un mercat de Canes, va conèixer Hervé des Charbonneries, un dels fundadors de la resistència, es van enamorar, però ja era casat i tenia 3 fills.[5][6]Malgrat tot, van continuar la relació i el va seguir en la lluita contra l'ocupació nazi.[7] Van utilitzar l'apartament del seu germà Christian, al n.10 de la Rue Royale, per organitzar reunions clandestines. Catherine va ser membre de la secció "Massís Central" de la xarxa F2 network,[8] una unitat d'intel·ligència, finançada pels britànics i creada pel govern polonès a l'exili.[9][10]El seu company, Des Charbonneries, operava a la Zona Sud, sota el lideratge de l'almirall Jacques Trolley de Prévaux. Catherine Dior va ser l'encarregada de transmetre els informes a Londres.[11][12]

El 6 juliol 1944, va ser arrestada, juntament amb 26 persones més, i torturada per la Gestapo. El seu germà Christian va intentar aconseguir el seu alliberament a través d'alguns contactes, entre els quals el cònsol general suec Raoul Nordling. El 18 d'agost, Nordling va aconseguir que els nazis posessin Catherine sota la protecció de l'estat suec, però havia estat deportada el 15 d'agost, en un dels últims combois de presoners que van sortir de París en direcció al camp de concentració de dones de Ravensbrück. L'almirall Trolley de Prévaux va ser arrestat a Marsella durant el mateix mes i afusellat.[13][11]

Posteriorment, Catherine va ser traslladada da la presó militar de Torgau i destinada al grup «Anton Kommando», íntegrament femení, per treballar en la producció d'explosius en una mina de potassi abandonada. Després va ser enviada a Abteroda, un dels camps satèl·lit del camp de Buchenwald,[14] i finalment a Leipzig - Markkleeberg, a treballar en una fàbrica d'avions, fins el 19 abril 1945, que va caure en mans de l'exèrcit dels Estats Units. Dior va ser alliberada a prop de Dresden i va tornar a París el 28 maig 1945, tan depauperada que el seu germà no la va reconèixer.[15]

El 1952, va testificar en un judici contra 14 persones de la Bande de la rue de la Pompe, un grup de francesos col·laboracionistes, responsables de l'oficina de la Gestapo, a París.[16][17]

Catherine Dior va ser guardonada amb diverses medalles d'honor pels seus actes« de valor en la resistència francesa: la Creu de Guerra –una distinció normalment reservada a les forces armades regulars–, la Creu dels Voluntaris Combatents de la Resistència, la Creu del Combatent, la Medalla del Rei al Coratge en la Causa de la Llibertat i el nomenament de Cavaller de la Legió d'Honor .[9]

Senyoreta Dior

El germà de Catherine, Christian Dior, en els darrers anys de la seva vida. Representat en un segell postal romanès del 2005.

Després de la guerra, es va convertir en una «representant de flors tallades» ( mandataire en fleurs coupées ). Durant 12 anys, va treballar amb Des Charbonneries en el mercat de les Halles de París, comerciant amb flors del sud de França i de les colònies franceses.[6] Després es va traslladar a Callian, Provença, on va comprar una roserar per a la producció de les fragàncies, que va continuar explotant fins a la seva mort.[18] Christian Dior va morir el 23 octubre 1957 d'un atac de cor. En el seu testament va llegar les seves possessions, a parts iguals, entre la seva germana Catherine i Raymonde Zehnacker, la seva mà dreta.[19][20]

La fragància Miss Dior, presentada el 12 de febrer de 1947, durant la primera desfilada de moda de la companyia, sembla que va ser anomenada així en honor seu.[21] Segons la llegenda, Catherine Dior va entrar sobtadament a l'habitació mentre el seu germà Christian estava fent una tria d'idees per als noms de la fragància amb la seva musa Mitzah Bricard; «Ah, aquí teniu la senyoreta Dior!», va dir Bricard, i Christian suposadament va respondre: «Miss Dior: ara ja tinc un nom per al meu perfum!»[6][12][22]

Vida posterior

L'octubre de 1963, Catherine Dior es va distanciar públicament de la seva neboda Françoise Dior després del seu casament amb el líder neonazi britànic Colin Jordan.[23] Dior va emetre un comunicat de premsa denunciant la «publicitat donada per la premsa i la televisió a les declaracions absurdes de la [seva] neboda Françoise Dior. La fama del [seu] germà Christian Dior, no s'ha d'utilitzar per destacar l'escàndol i arriscar-se a tacar un nom que porten amb honor i patriotisme els membres de la meva família».[24][25]

El seu company Hervé Des Charboneries va morir el setembre de 1989. Catherine va continuar preservant el llegat de Christian Dior i el 1999, va inaugurar el Christian Dior Museum a Granville.[26] També va fer donació d'un vestit que havia pertanyut a la seva mare Madeleine Dior i va esdevenir presidenta honorària del museu.[27][28]

Va morir el 17 de juny de 2008 a Callian als 90 anys. Va ser enterrada a prop del seu germà Christian.[29]

Llegat

El setembre de 2019, Maria Grazia Chiuri,[30] llavors directora creativa de la marca Christian Dior, va decidir dedicar la col·lecció prêt-à-porter de la temporada, primavera-estiu 2020 a Catherine Dior, inspirada en la seva passió per les flors.[31][24]

La novel·la *Sisters of the Resistance* de Christine Wells, publicada el 2021, explica la història de dues joves, Yvette i Gabby, que s'involucren en les activitats de resistència de Catherine Dior.[32]

En la sèrie de televisió The New Look, que es va estrenar el 14 febrer 2024 a Apple TV+, Maisie Williams va interpretar Catherine Dior.[33]

Referències

  1. ↑ Ikeda, Paula. «Catherine Dior, la hermana de Christian Dior que luchó con la Resistencia y sobrevivió a campos de concentración» (en castellà), 24-01-2026. [Consulta: 31 gener 2026].
  2. ↑ Prieto, Belén. «Quién fue Catherine Dior, la hermana y musa del diseñador de moda que fue perseguida por los nazis» (en castellà), 25-02-2024. [Consulta: 2 febrer 2026].
  3. ↑ Staff «L'école publique devient l'école Catherine-Dior». Ouest-France, 23-06-2016.
  4. ↑ «Miss Dior, mucho más que una musa, en la Resistencia» (en castellà), 06-02-2025. [Consulta: 2 febrer 2026].
  5. ↑ Griese «Catherine Dior: Niemand kam Christian Dior näher als sie». Die Welt, 01-06-2018.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Pithers «Who was the original Miss Dior?». The Telegraph, 12-11-2013.
  7. ↑ «Miss Dior: La historia de una figura de la lucha antinazi que inspiró una fragancia» (en castellà), 30-11-2021. [Consulta: 2 febrer 2026].
  8. ↑ «Miss Dior: A Story of Courage and Couture | Pritzker Military Museum & Library | Chicago». [Consulta: 2 febrer 2026].
  9. ↑ 9,0 9,1 Sauers «The Dior Family's Strange Wartime History». Jezebel, 14-03-2011.
  10. ↑ P.K. «Designer John Galliano Arrested in Paris, fired from Dior». Fashion Spot, 06-03-2011. Arxivat 2011-03-11 a Wayback Machine.
  11. ↑ 11,0 11,1 Beaudoin «La vraie Miss Dior - Catherine Dior, héroïne de la résistance». Paris Match, 14-11-2013.
  12. ↑ 12,0 12,1 Teruel «Catherine, la revolucionaria y auténtica Miss Dior». El País, 30-11-2013.
  13. ↑ «Jacques TROLLEY de PRÉVAUX | L'Ordre de la Libération et son Musée» (en francès). [Consulta: 2 febrer 2026].
  14. ↑ «Memorial to the Buchenwald Subcamp Anton I & II (Abteroda) – Cycling Routes & How to Get There» (en anglès). [Consulta: 3 febrer 2026].
  15. ↑ «Catherine DIOR Résistante | Fédération Nationale Autonome Pupilles de la Nation orphelins de Guerre». [Consulta: 2 febrer 2026].
  16. ↑ «Catherine Dior / Historias de Mujeres Extraordinarias / Galería de retratos / Mujeres en la Historia | Reflexiones.eu» (en castellà). [Consulta: 2 febrer 2026].
  17. ↑ «"Le Pitre Riait" au procés de la gestapo de la rue de la Pompe» (en francès). Le monde Juif 1952/11, 21-01-2004. [Consulta: 3 febrer 2026].
  18. ↑ «Catherine Dior, la musa detrás del perfume 'Miss Dior'» (en castellà), 25-01-2022. [Consulta: 2 febrer 2026].
  19. ↑ «El estudio de Christian Dior» (en castellà). [Consulta: 2 febrer 2026].
  20. ↑ «[ettyimages.es/detail/fotografía-de-noticias/raymonde-zehnacker-main-droite-de-christian-fotografía-de-noticias/1257979702 Raymonde Zenhacker main droite de Christian Dior]» (en francès). Getty images, 1957. [Consulta: 2 febrer 2025].
  21. ↑ «"Miss Dior": la historia real de la hermana de Christian Dior que inspiraría su mítico e icónico perfume» (en castellà), 05-10-2025. [Consulta: 2 febrer 2026].
  22. ↑ Vázquez, Anabel. «#TótemVF: Miss Dior, el perfume que surgió del amor y de la épica» (en espanyol europeu), 02-08-2017. [Consulta: 2 febrer 2026].
  23. ↑ «Who was Françoise Dior, the Neo-Nazi Heiress and Socialite?» (en anglès britànic). [Consulta: 2 febrer 2026].
  24. ↑ 24,0 24,1 Brunschwig, Ingrid «Le conservateur rend hommage à Catherine Dior». Ouest-France Maville, 24-06-2008.
  25. ↑ «The darker and also heroic side of Dior.» (en anglès), 22-01-2019. [Consulta: 2 febrer 2026].
  26. ↑ «Christian Dior Museum and Garden» (en anglès britànic). [Consulta: 2 febrer 2026].
  27. ↑ «Historia» (en castellà). [Consulta: 2 febrer 2026].
  28. ↑ «Madeleine Martin Dior (1879-1931) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 2 febrer 2026].
  29. ↑ «DIOR Christian - Tombes Sépultures dans les cimetières et autres lieux». [Consulta: 2 febrer 2026].
  30. ↑ Freeman, Liam. «Y así fue como Leonora Carrington y al arte surrealista llegaron a los vestidos de Alta Costura de Dior» (en espanyol de Mèxic), 06-07-2020. [Consulta: 2 febrer 2026].
  31. ↑ Freeman, Liam. «Maria Grazia Chiuri nos pide que cuidemos del mundo en el que vivimos con la colección primavera-verano 2020» (en espanyol europeu), 24-09-2019. [Consulta: 2 febrer 2026].
  32. ↑ Borrelli-Persson, Laird. «Una mirada a la discreta e influyente vida de Catherine Dior» (en espanyol europeu), 12-02-2024. [Consulta: 2 febrer 2026].
  33. ↑ Jackson, Hannah. «‘The New Look’, la serie que cuenta la historia del arte como supervivencia de Christian Dior» (en espanyol europeu), 15-11-2023. [Consulta: 2 febrer 2026].

Bibliografia

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.