Ginette Dior (Granville, 2 agost 1917 - Callian (Var), 17 juny 2008), més coneguda com a Catherine Dior, va ser una partisana, heroïna de la Resistència
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Ginette Marie Catherine Dior 2 agost 1917 Granville (França) |
| Mort | 17 juny 2008 Grassa (França) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Resistència durant la Segona Guerra Mundial i floristeria |
| Ocupació | membre de la Resistència Francesa, horticultora, col·leccionista d'art |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Família | Família Dior |
| Pares | Maurice Dior |
| Germans | Christian Dior |
| Premis | |
Ginette Dior (Granville, 2 agost 1917 - Callian (Var), 17 juny 2008), més coneguda com a Catherine Dior, va ser una partisana, heroïna de la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial. Germana del dissenyador Christian Dior, va sobreviure a la deportació al camp de Ravensbrück i altres.[1] Va rebre diverses condecoracions, franceses i angleses pel seu valor, entre d'altres, la Creu de Guerra i Legió d'Honor. Va dedicar la seva vida al cultiu i comerç de les flors per a la fabricació de perfums. Va col·laborar amb el seu germà en l'Alta Costura Francesa.[2]

Ginette Dior – que més tard va adoptar el nom de Catherine – va ser la filla petita de Maurice Dior (1872–1946), un industrial de fertilitzants, i Madeleine Dior, de soltera Martin (1879–1931). Va tenir quatre germans: Raymond (el pare de Françoise Dior ), Jacqueline, Bernard i el dissenyador de moda,Christian Dior. Després de la fallida de la fàbrica de fertilitzans, arran de la crisi financera de 1929 i la mort de la mare, el 1932, la família es va establir a Callian, a prop de Grasse, a la Provença.[3] Catherine, va ajudar econòmicament la família correant cultius de llegums com a horticultora.[4]
El novembre de 1941, en un mercat de Canes, va conèixer Hervé des Charbonneries, un dels fundadors de la resistència, es van enamorar, però ja era casat i tenia 3 fills.[5][6]Malgrat tot, van continuar la relació i el va seguir en la lluita contra l'ocupació nazi.[7] Van utilitzar l'apartament del seu germà Christian, al n.10 de la Rue Royale, per organitzar reunions clandestines. Catherine va ser membre de la secció "Massís Central" de la xarxa F2 network,[8] una unitat d'intel·ligència, finançada pels britànics i creada pel govern polonès a l'exili.[9][10]El seu company, Des Charbonneries, operava a la Zona Sud, sota el lideratge de l'almirall Jacques Trolley de Prévaux. Catherine Dior va ser l'encarregada de transmetre els informes a Londres.[11][12]
El 6 juliol 1944, va ser arrestada, juntament amb 26 persones més, i torturada per la Gestapo. El seu germà Christian va intentar aconseguir el seu alliberament a través d'alguns contactes, entre els quals el cònsol general suec Raoul Nordling. El 18 d'agost, Nordling va aconseguir que els nazis posessin Catherine sota la protecció de l'estat suec, però havia estat deportada el 15 d'agost, en un dels últims combois de presoners que van sortir de París en direcció al camp de concentració de dones de Ravensbrück. L'almirall Trolley de Prévaux va ser arrestat a Marsella durant el mateix mes i afusellat.[13][11]
Posteriorment, Catherine va ser traslladada da la presó militar de Torgau i destinada al grup «Anton Kommando», íntegrament femení, per treballar en la producció d'explosius en una mina de potassi abandonada. Després va ser enviada a Abteroda, un dels camps satèl·lit del camp de Buchenwald,[14] i finalment a Leipzig - Markkleeberg, a treballar en una fàbrica d'avions, fins el 19 abril 1945, que va caure en mans de l'exèrcit dels Estats Units. Dior va ser alliberada a prop de Dresden i va tornar a París el 28 maig 1945, tan depauperada que el seu germà no la va reconèixer.[15]
El 1952, va testificar en un judici contra 14 persones de la Bande de la rue de la Pompe, un grup de francesos col·laboracionistes, responsables de l'oficina de la Gestapo, a París.[16][17]
Catherine Dior va ser guardonada amb diverses medalles d'honor pels seus actes« de valor en la resistència francesa: la Creu de Guerra –una distinció normalment reservada a les forces armades regulars–, la Creu dels Voluntaris Combatents de la Resistència, la Creu del Combatent, la Medalla del Rei al Coratge en la Causa de la Llibertat i el nomenament de Cavaller de la Legió d'Honor .[9]

Després de la guerra, es va convertir en una «representant de flors tallades» ( mandataire en fleurs coupées ). Durant 12 anys, va treballar amb Des Charbonneries en el mercat de les Halles de París, comerciant amb flors del sud de França i de les colònies franceses.[6] Després es va traslladar a Callian, Provença, on va comprar una roserar per a la producció de les fragàncies, que va continuar explotant fins a la seva mort.[18] Christian Dior va morir el 23 octubre 1957 d'un atac de cor. En el seu testament va llegar les seves possessions, a parts iguals, entre la seva germana Catherine i Raymonde Zehnacker, la seva mà dreta.[19][20]
La fragància Miss Dior, presentada el 12 de febrer de 1947, durant la primera desfilada de moda de la companyia, sembla que va ser anomenada així en honor seu.[21] Segons la llegenda, Catherine Dior va entrar sobtadament a l'habitació mentre el seu germà Christian estava fent una tria d'idees per als noms de la fragància amb la seva musa Mitzah Bricard; «Ah, aquí teniu la senyoreta Dior!», va dir Bricard, i Christian suposadament va respondre: «Miss Dior: ara ja tinc un nom per al meu perfum!»[6][12][22]
L'octubre de 1963, Catherine Dior es va distanciar públicament de la seva neboda Françoise Dior després del seu casament amb el líder neonazi britànic Colin Jordan.[23] Dior va emetre un comunicat de premsa denunciant la «publicitat donada per la premsa i la televisió a les declaracions absurdes de la [seva] neboda Françoise Dior. La fama del [seu] germà Christian Dior, no s'ha d'utilitzar per destacar l'escàndol i arriscar-se a tacar un nom que porten amb honor i patriotisme els membres de la meva família».[24][25]
El seu company Hervé Des Charboneries va morir el setembre de 1989. Catherine va continuar preservant el llegat de Christian Dior i el 1999, va inaugurar el Christian Dior Museum a Granville.[26] També va fer donació d'un vestit que havia pertanyut a la seva mare Madeleine Dior i va esdevenir presidenta honorària del museu.[27][28]
Va morir el 17 de juny de 2008 a Callian als 90 anys. Va ser enterrada a prop del seu germà Christian.[29]
El setembre de 2019, Maria Grazia Chiuri,[30] llavors directora creativa de la marca Christian Dior, va decidir dedicar la col·lecció prêt-à-porter de la temporada, primavera-estiu 2020 a Catherine Dior, inspirada en la seva passió per les flors.[31][24]
La novel·la *Sisters of the Resistance* de Christine Wells, publicada el 2021, explica la història de dues joves, Yvette i Gabby, que s'involucren en les activitats de resistència de Catherine Dior.[32]
En la sèrie de televisió The New Look, que es va estrenar el 14 febrer 2024 a Apple TV+, Maisie Williams va interpretar Catherine Dior.[33]
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.