Està situat a 64 quilòmetres de la capital provincial i forma part de la comarca de la Manxa Conquense, concretament de la Manxa Baixa Conquense. Està travessat per l'Autovia de l'Est entre els pK 156 i 163.
Fins al segle XVII tenia sota la seva jurisdicció els llogarets de Pinarejo, la Nava, Torrubia del Castillo, Don Benito, Ucero, Vilafranca, La Almarcha i La Pobla. Amb La Almarcha en 1687 va començar l'emancipació que després va prosseguir Pinarejo (1765)[2] i Torrubia, la resta dels llogarets van acabar desapareixent.
Història
En el període d'ocupació musulmana aquest lloc va passar a denominar-se Al-Borch Hamal i sembla que l'any 1172 estava ocupat per cristians quan les tropes del soldà Abú Yaqub Yússuf, que es dirigia a Huete, el van agafar per sorpresa i van matar els seus homes i esclavitzaren a dones i nens.[3]
Els musulmans crearen un sistema defensiu, en el que es denominava La Mancha de Montearagón, mitjançant la construcció de petites torres defensives o alcàssers.
L'any 1177, el rei Alfons VIII conquesta la ciutat de Conca i també aquest emplaçament musulmà, en el camí cap a Alarcón i Moya (Conca). El castell s'anomenà "caballero García Muñoz" en honor dels acompanyants del rei.
Joan Manuel de Castella va viure gran part de la seva vida al Castell de Garcimuñoz, i fou allà on va escriure gran part de la seva obra literària El Conde Lucanor.
El 1348 mort Don Joan Manuel i el succeïx el seu fill Ferran Manuel, que també mort al cap de pocs anys, i el mateix passaria amb la seva filla Blanca Manuel,(probablement enverinada perquè el senyoriu retornés a la corona)i que heretà el senyoriu sent una nena, i aquest queda sota la tutela del cavaller Don Íñigo López de Oroco.
Des de l'arribada al tron d'Enric II de Castella gràcies a l'ajuda d'Aragó, el castell anirà passant de la Corona a la noblesa successivament fins a arribar el 1436, any que curiosament no passa a la corona castellana, sinó a la del Rei de NavarraJoan II.
Joan II arriba a un compromís matrimonial, entre la seva filla Blanca, i el príncep hereu de Castella, el futur Enric IV. A la dot s'inclou el Marquesat de Villena. Fins a la celebració de la boda, que tindria lloc després de quatre anys, Garcimuñoz i altres pobles, haurien de ser administrades pel rei de Navarra, Alarcón si negà, per això el territori s'administrà des de Garcimuñoz.
Posteriorment, el rei entrega la vila de Garcimuñoz a Don Rodrigo de Villandrando, comte de Ribadeo, en agraïment pels seus serveis, però aquest mai arribà a prendre possessió de la vila, malgrat de les seves contínues reclamacions.
En 1445 la situació política era complicada. Els nobles no acceptaven ni l'autoritat del rei ni la del seu valgut, Don Álvaro de Luna y Jarana. Sorgeix ara la figura de Don Juan Pacheco, al que el príncep hereu Don Enrique nomenarà Marquès de Villena, i es converteix en el veritable àrbitre de Castella. Adquireix una gran quantitat de terres i viles, el seu poder estarà molt per sobre del valgut Don Beltrán de la Cueva, i tant Joan II de Castella com el seu fill Enric IV de Castella seran mers representants del tron. El 1449 el rei Joan II li fa una concessió: els castells de Chinchilla de Monte-Aragón i Garcimuñoz com a compensació de la plaça de Medellín, amb el que el marquès surt guanyant, ja que ambdós castells estan estratègicament millor situats.
Don Juan Pacheco va construir una nova fortalesa en Garcimuñoz, sobre l'antic alcàsser de guix de don Juan Manuel, el primer pis del qual encara es pot apreciar, després de la monda del cementiri que allí s'ubicà en els segles XIX i XX.
Don Juan Pacheco es va posar al capdavant de l'oposició a la pujada al tron d'Isabel la Catòlica, al costat de l'arquebisbe de Toledo i Don Alfonso Carrillo, enfront dels Mendoza. En aquesta guerra tenen un paper important les viles de Belmonte, Alarcón i Garcimuñoz, que eren l'últim reducte del marquesat de Villena, després de caure Almansa, Chinchilla de Monte-Aragón i altres viles. Els reis van enviar a Jorge Manrique com capità de les Germanors de Toledo, a Pedro Ruiz de Alarcón i a Pedro Fajardo, Adelantado de Múrcia, a conquistar-les. Lluitant contra les forces del marquès, Jorge Manrique va ser ferit per una llança, al creuar un ribazo, a quilòmetre i mig del castell de Garcimuñoz. Assabentat de l'esdeveniment, don Diego López Pacheco li va enviar el seu propi cirurgià, però Jorge Manrique, poc després, va morir en la propera vila de Santa María del Campo Rus, on tenia instal·lat el seu campament.
En 1480 acaba la contesa i les torres del Castell de Garcimuñoz van ser desmochadas, per ordre dels Reis Catòlics, com a càstig. El patrimoni de Don Diego López Pacheco patirà una important minva: Garcimuñoz serà segregada com a part de l'herència corresponent a una filla del segon matrimoni de l'antic marquès, que era neta del Condestable Don Pedro Fernández de Velasco, Donya Mencía Pacheco. Aquí acaba la importància guerrera del Castell de Garcimuñoz.
Posteriorment seguirà sent important com a vila principal del senyoriu dels marquesos de Villena, ducs d'Escalona. Fins a bé entrat el segle xviii, els marquesos de Villena són els senyors efectius de la vila, posant Corregidor en ella i cobrant les "alcabalas".
Però és gràcies al trasllat de l'església de San Juan Bautista dintre del recinte del castell (7-6-1708) i la seva utilització com a cementiri, i per això ha pogut arribar fins als nostres dies, encara que el seu estat actual sigui semi-ruïnós.
Demografia
Evolució demogràfica
1991
1996
2001
2004
316
241
214
192
Referències
↑Instituto Geográfico Nacional de España, Mapa Topográfico Nacional de España, 1:50.000, Hoja 662, Edición de 2003 y 1.25.000, Hoja 662-III Edición de 2014-
↑Ángel Mota López, Pinarejo, volumen II El privilegio de villazgo, págs. 39,42 y 204. Privilegio concedido el 9 de junio de 1765
.jpg)
