Està situat[1] dalt d'un turó situat a prop i al sud del poble de Montalbà, a 90 metres d'altitud per damunt del poble.
El primer document que parla d'aquest castell és del 1020, en el testament de Bernat I Tallaferro, comte de Besalú: castello qui dicunt Monte Donno. En aquell moment, juntament amb el de Castellnou, era considerat el castell més important del Vallespir, i posseïa la capella de Sant Salvador, del tot desapareguda. El castell continua profusament documentat fins al segle xiii, quan pràcticament desapareix dels documents. El Castell de Montalbà, pel que sembla,[2] el va substituir.
Les restes conservades mostren una planta pràcticament rectangular, de 7 per 4,5 metres, amb gruixos de murs fins a 70 cm. Aquestes restes semblen les d'una casa forta, més que no pas una torre o un castell. No s'hi han trobat restes de l'església de Sant Salvador.
Dalt d'un turó més enlairat i més al sud d'aquest castell hi ha la Torre de Montdony, també medieval.
Bibliografia
Becat, Joan. «11 - Els Banys d'Arles». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
Ponsich, Pere; Bolòs i Mesclans, Jordi. «Els Banys d'Arles: Castell de Montdony». A: El Vallespir. El Capcir. El Donasà. La Fenolleda. El Perapertusès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (Catalunya romànica, XXV). ISBN 84-412-2514-1.
Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Els Banys d'Arles». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
