L'edifici, fet de pedra ben escairada, presenta diversos elements defensius, com el talús, les torrelles dels angles, o bé el matacà central. El portal és format per grans dovelles. A la dovella central hi ha l'escut o blasó senyorial, i la data de 1635. l'any 1970 l'edifici ha estat restaurat amb cura.[1]
L'interior del castell és visitable i està estructurat en àmplies estances, entre les quals destaca: el celler, que encara conserva les fustes per al vi; les armadures de l'entrada; la gran escalinata central; la biblioteca i la sala de música. També és interessant la terrassa, que alberga un pou, des d'on es pot gaudir de vistes espectaculars. Altres elements a destacar són les originals ròtules de pedra per a vigilar als presos, situades a la paret de la presó i a les façanes exteriors; el gran menjador, escenari de sopars medievals; la presó i les masmorres; o l'accés directe a una llotja de l'església de Sant Jaume de Montclar per a assistir als oficis des del castell.
Història
La jurisdicció de Montclar, que pertanyia al segle xiv a la família Ponts i al segle xvi als Guimerà, va passar per enllaç matrimonial (1686) als Despujol, marquesos de Palmerola. El 1919, fou reconeguda la baronia de Montclar a favor de Josep M. Despujol i Ricart, marquès de Palmerola.[1]
Tan sols cinc famílies han estat propietàries del castell de Montclar des del 1200: els Cabrera, els Ribelles, els Ponts, els Despujol i des del 1986, els Miguel, el llinatge que prové del Baix Empordà (castells de Palau-sator, Palau Sacosta i Púbol).[2]
↑ 1,01,1«Castell de Montclar d'Urgell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 17 novembre 2015].
