Les cases barates del CADCI són dos conjunts arquitectònics situats al barri de Sarrià de Barcelona, catalogats com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1][2]
Història
L'1 de desembre del 1921, es va crear la Cooperativa de l'Estatge del CADCI (fundat el 1903 com associació de treballadors mercantils i referent entre el moviment obrer i el nacionalisme català) amb la finalitat de construir habitatges a preu assequible per als seus socis. Una primera temptativa es va fer el 1915, però sense arribar a una solució. El 1921, coincidint amb la promulgació de la Llei de Cases Barates pel Govern de l'Estat, es va reemprendre el projecte.[3][4]
El març del 1922 es van visitar uns terrenys propietat de Joan Güell i López, comte de Güell, per mediació de Felip Bertran i Güell (representant d'Urbanitzacions Güell SA), i la compra s'escripturà el 5 d'agost del 1922 davant del notari Miquel Martí i Beya.[5][4] Després de diversos estudis, el 27 de desembre s'aprovà el projecte de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó de casa de baixos i pis de maçoneria amb un cost aproximat de 10.000 pessetes cadascuna.[5][4] Les vuit primeres foren encarregades al constructor Josep Duran i Ventosa,[4] començant-hi les obres el març del 1924.[6] El desembre del 1926 s'encarregaren sis més al constructor Joan Janer,[4] i el 1927 es cobrí una part de la Riera Blanca i es construïren la resta.[6] En total, eren onze cases «siameses» (cinc al passeig de Claudi Güell, cinc al passatge del Roserar i una al carrer d'Eduardo Conde) i dues aïllades (una al passeig de Claudi Güell i una altra al passatge del Roserar), que serien habitades per 24 famílies.[6][4]
El desembre del 1928 es va acordar la compra d'uns altres terrenys entre el camí de Senillosa (actualment carrer del Capità Arenas) i les finques dels Güell i Folch-Girona, tocant als actuals jardins de Vil·la Amèlia, i es va contractar amb Joan Janer la construcció de 23 casetes més: set unifamiliars al carrer d'Ifni (abans Joguiner), una «siamesa» i set unifamiliars al carrer de Manuel de Falla (abans Puig i Esteve), i set unifamiliars al carrer de Riu de l'Or (abans CADCI).[6][7] El 3 d'abril del 1932, les cases barates foren inaugurades oficialment pel president de la Generalitat de CatalunyaFrancesc Macià, dintre dels actes de commemoració del 31è aniversari de la fundació del CADCI.[6]
El 1939, els béns de la Cooperativa foren confiscats pel nou Estat franquista i passaren a mans de l'Instituto Nacional de la Vivienda. Finalment, i després de nombrosos tràmits, el 1945 es van escripturar a favor dels socis de la Cooperativa les cases ocupades per aquests abans de la Guerra Civil.[8][7] Posteriorment, el terreny que quedava per edificar als carrers del Capità Arenas i Farmacèutic Carbonell (uns 60.000 pams quadrats) fou venut en subhasta pública.[8]
L'agost del 1994 foren enderrocades set cases unifamiliars al carrer de Manuel Falla, 2-14 per a construir-hi un bloc d'habitatges del Grup Figueras.[8][2]
Descripció
Són cases en filera de planta baixa, pis i golfes, sota una teulada a dues vessants acabades en potents ràfecs, i segueixen el model de les ciutats jardí angleses d'E. Howard amb un petit jardí amb pilastra i reixa.[6][4][7][1] La composició de les façanes segueix un ordre molt equilibrat, amb la porta centralitzada, a banda i banda finestres allindades, i més petites a les golfes. La construcció és a base de maçoneria amb el parament d'estuc lliscat i filatejat entorn de les obertures.[4]
Les façanes s'han pintat en colors que generen un cromatisme sorprenent (sobretot les del carrer del Riu de l'Or),[7] i les cases núms. 16-18 del passeig de Claudi Güell tenen esgrafiats a base de motius de gerros amb flors.[4] Algunes de les del carrer d'Ifni tenen dos pisos, havent desaparegut les golfes, i a la del núm. 14 hi figuren les dates 1932 i 1945.[7]
«Cases del CADCI». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
.jpg)
