El 1857, Ramon Campmany i Casimir Volart fundaren una societat a Barcelona per a fabricar mantellines, que es va presentar a l'Exposició Industrial del 1860 i a la Universal del 1888, on guanyaren una medalla de plata per les seves blondes i puntes.[1] Posteriorment, Campmany deixà el negoci, continuant-lo en solitari Casimir Volart, que va morir el 7 de febrer del 1898, essent succeït pels seus fills Ramon, Joan i Dolors Volart i Costa sota la raó social Fills de Casimir Volart.[1] Poc després, Joan morí i l'empresa quedà en mans del seu germà Ramon, associat amb el seu cunyat Isidre Valls.[1] El 1913, Ramon Volart va demanar permís per a construir una fàbrica al carrer del Dos de Maig, 234,[2] prop de la Sagrada Família.[1]
Posteriorment, i coincidint amb el soterrament del Ferrocarril de Sarrià a Barcelona, ell i la seva família van adquirir uns terrenys a l'avinguda d'Alfons XIII (actualment Diagonal) i el carrer del Carril (actualment Via Augusta),[3] on entre 1927 i 1928 l'arquitecteEnric Sagnier projectà dos edificis en un estil monumentalista: un per al mateix Volart (núm. 482), i l'altre per a la seva filla Elvira Volart i Pich i el seu gendre Josep Maria Estany[4] (núms. 484-486),[5] ampliats posteriorment als dos extrems.
Hi destaca el cos del xamfrà, amb tribunes semicirculars (replicades a l'ampliació de la Diagonal), trec de l'àtic, on hi un balcó amb balustrada. Està coronat per una cúpula poligonal, amb coberta de pissarra i relleus ornamentals que remeten al barroc.[6]
↑«Casa Ramon Volart d'Estany». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
«Casa Ramon Volart d'Estany». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!