Les cases Pere Molins són un conjunt d'edificis situats a la Rambla de Barcelona, 127 i 129, catalogats respectivament com a bé amb elements d'interès (categoria C)[1] i bé cultural d'interès local (categoria B).[2] Actualment acullen un hotel.[3]
Descripció
Es tracta d'un conjunt de dos edificis d'habitatges de mitjan segle xix entre mitgeres, de planta baixa, entresòl i quatre pisos, i la fesomia de les tres darreres plantes correspon a una segona planta amb balcó seguit i a la tercera i quarta els balcons s'individualitzen.[1]
El primer pis del número 129 està amagat parcialment per una tribuna moderna sense cap interès,[2] mentre que el número 127 ha estat restaurat recentment, i s'hi va eliminar la tribuna de la primera planta i les obertures de la planta baixa i l'entresòl, fruit d'una reforma de la dècada del 1930.[1][4]
Al número 127 cal destacar els plafons enfonsats al parament de façana on apareixen motius esgrafiats,[1] mentre que al número 129 són de terra cuita.[2] Els motius més documentats són els vegetals, amb fulles i algunes puntuals garlandes vegetals. Enmig d'aquests composicions, a l'alçada de la tercera planta, s'hi poden observar diverses màscares.[5]
A la planta baixa del núm. 129 hi ha un establiment notable, el Musical Emporium, amb un aparador-entrada que enclou la porta de vidre gravat en un estil modernista i que amaga el portal primitiu.[2] Està catalogat com a element d'interès paisatgístic (categoria E3).[6]
Història
El 8 febrer del 1850, l'adroguer i terratinent Josep Almirall i Alier (pare de Valentí Almirall i Llozer) va establir en emfiteusi una casa-fàbrica al negociant Pere Molins i Huguet a cens de pensió anual de 495 lliures barcelonines i una entrada de 2.300,[7] i també li va vendre dues plomes d'aigua de la mina de Montcada per 700 lliures.[8] El mateix dia, Molins va traspassar la meitat meridional a l'advocat Joan Busquets,[9] que el juny va demanar permís per a construir-hi un edifici, segons el projecte del mestre d'obres Antoni Jambrú i Riera.[10][11]
Tanmateix, l'agost del mateix any, Molins va recomprar-li la parcel·la per 1.800 lliures,[12] i el setembre va cedir una altra més gran a la banda septentrional a Joan Giralt i Miret, declarant que la transacció anterior l'havia fet en benefici d'aquest.[13] Finalment, l'octubre, Molins va demanar la substitució del projecte inicial de Busquets per un altre de l'arquitecte Joan Vilà i Geliu, que va fer dos projectes idèntics.[10] Tanmateix, només se'n va construir el del núm. 127, ja que el núm. 129 (propietat de Giralt) es va realitzar segons el disseny de Jambrú.
↑«Edifici de la Rambla, 127». Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Pobles de Catalunya.
↑«Habitatge a la Rambla, 129». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/1, f. 248-250, 9-8-1850.
↑AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/1, f. 288-290, 16-9-1850.
Enllaços externs
«Edifici de la Rambla, 127». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
«Casa Joan Giralt». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!
