Cases Marcel·lí Girona

Infotaula edifici Cases Marcel·lí Girona
Via Laietana, 38
Dades
Tipus	Conjunt d'edificis i edifici residencial
Part de	Via Laietana
Arquitecte	Antoni Rovira i Rabassa
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura eclèctica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès)
Localització	Via Laietana, 38-42 i Pl. Beates, 1
41° 23′ 10″ N, 2° 10′ 36″ E
Format per	Casa Marcel·lí Girona (Via Laietana, 38) Casa Marcel·lí Girona (Via Laietana, 40) Casa Marcel·lí Girona (Via Laietana, 42)
Bé amb protecció urbanística
Tipus	bé amb elements d'interès
Bé amb protecció urbanística
Casa Marcel·lí Girona (Via Laietana, 38)
Tipus	bé amb elements d'interès
Id. Barcelona	1199
Bé amb protecció urbanística
Casa Marcel·lí Girona (Via Laietana, 40)
Tipus	bé amb elements d'interès
Id. Barcelona	1202
Bé amb protecció urbanística
Casa Marcel·lí Girona (Via Laietana, 42)
Tipus	bé amb elements d'interès
Id. Barcelona	1218
Activitat
Propietat de	Marcel·lí Girona i Guyé

Les Cases Marcel·lí Girona són un conjunt arquitectònic situat a la Via Laietana, 38-42 i plaça de les Beates, 1 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).^[1][2][3]

Història i descripció

El 1884, l'empresari Marcel·lí Girona i Guyé, fill de Joan Girona i Agrafel i d'Enriqueta Guyé,^[4] va promoure l'obertura d'un tram de la Via A del Pla Baixeras (futura Via Laietana) en el solar del convent de Sant Joan de Jerusalem, el Passatge del Pont de la Parra,^[5] a banda i banda del qual es construïren sengles conjunts d'edificis d'habitatges de planta baixa, entresol i quatre pisos, projectats per l'arquitecte Antoni Rovira i Rabassa.^[6][7][8][9]

Amb l'obertura definitiva de la Via Laietana, cap al 1912 els edificis de la banda del Llobregat, que donaven al carrer de la Riera de Sant Joan, van ser enderrocats per a donar pas a d'altres més grans i sumptuosos, i només es conservaren els de la banda del Besòs, si bé al central (núm. 40) se li va afegir una tribuna, i els dels extrems (núms. 38 i 42) han estat reformats amb remuntes.^[8][9] Aquest darrer ha estat convertit en hotel després d'haver expulsat tots els residents excepte un, que hi viu en un pis de renda antiga i ha patit assetjament immobiliari,^{[10][8][11][12]} tal com s'explica en el documental City for Sale (2019).

Quarteró núm. 36 de Garriga i Roca (c. 1860)

Pla Baixeras de Reforma Interior

Vegeu també

• Casa Lluís Guarro
• Can Papell

Referències

1. «Edifici d'oficines». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
2. «Edifici d'oficines». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
3. «Casa Miquel Ubach». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
4. Pla i Toldrà, 2014, p. 71.
5. Anuario-Riera, 1896, p. 401. 
6. «Marcelino Girona. Riera de San Juan (entre Copons i Misser Ferrer) Construir una casa de baixos, entresòls i quatre pisos en el solar de l'ex-convent de Sant Joan de Jerusalem». Q127 Foment 465 M. AMCB, 15-12-1883.
7. «Marcelino Girona. Plaça de les Beates. Construir una casa de baixos, entresòl i quatre pisos en un solar». Q127 Foment 22 N. AMCB, 08-07-1884.
8. «PASSATGE DEL PONT DE LA PARRA (1887-1912)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 08-10-2014.
9. «Cases Marcel·lí Girona». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
10. «Josepa Sànchez i Corbella (esquela)». La Vanguardia, 01-11-1972, pàg. 28.
11. «'Islàndia': Han convertit tota la finca en un hotel, però jo resisteixo al meu pis». RAC 1, 28-03-2019.
12. García, Fernando «Barcelona en venda». La Vanguardia, 20-03-2019, pàg. 36.

Bibliografia

• Pla i Toldrà, Lluïsa. Els Girona. La gran burgesia catalana del segle xix. Fundació Noguera, 2014. ISBN 978-84-9975-518-2. 

Enllaços externs

• «Cases Marcel·lí Girona». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.