Les cases Llança eren un conjunt d'edificis situats als carrers de Sant Pau, 71-73[1] i del Marquès de Barberà, 24[2] del Raval de Barcelona, dels quals només es conserva el darrer, conegut com a casa Carles de Llança i de Carballo, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[3]
Història i descripció
El 1764, Josep Galceran de Pinós i de Pinós, marquès de Barberà, va establir en emfiteusi al mestre de cases Josep Lliberós una parcel·la del seu hort al carrer de Sant Pau,[4] on aquest va construir una casa amb dos portals, que el 1782 va vendre per 3.950 lliures al cavaller donzell Joan de Llança (també escrit Llanza) i Feu.[5]
Casat el 1765 amb Gertrudis Coll i de Perelló, la pubilla de Can Coll de Lliçà de Vall,[6][7] adoptà aquest cognom, per la qual cosa apareix als documents com a Joan Coll i de Llança. El 1790, va demanar permís per a remuntar un tercer pis a les seves cases del carrer de Sant Pau,[8] i el 1791, el matrimoni va adquirir en emfiteusi una parcel·la de l'hort del marquès Josep Esteve Galceran de Pinós i Sureda de Santmartí al carrer que porta el seu nom,[9] on van fer construir un altre edifici.[10]
L'hereu fou Anton Coll i de Llança, de qui passà al seu fill Joan de Llança i Torres, i d'aquest al seu fill Eduard de Llança i Vila (†1874).[11] El 1897, el seu fill Carles de Llança i de Carballo (1858-1918)[12][13] va encarregar la reforma de l'edifici del carrer del Marquès de Barberà a l'arquitecteAntoni Maria Gallissà,[14][2] que hi feu una operació de maquillatge com les que practicava assíduament (vegeu casa Sicart).[3] La seva intervenció consistí en la remodelació dels balcons amb llosanes revestides de ceràmica vidrada; un esgrafiat que segueix un dels seus dissenys florals característics; la remunta d'una galeria de maó vist amb capitells de pedra de cinc arquets molt rebaixats, amb dues obertures laterals més estretes, a més d'un fris dentat i pautat per sis gàrgoles; el coronament amb merlets, ràfec i una sanefa que envolta i dissimula els forats de ventilació.[3]
El 1918, l'arquitecte Francesc Guàrdia i Vial es va encarregar de la reforma dels edificis «siamesos» del carrer de Sant Pau[1] amb la remunta d'un quart pis i l'estucat de la façana.[15] Finalment, foren enderrocats pel PERI del Raval.[16]
↑Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 40.
Bibliografia
Navarro i Molleví, Imma. Masies de les Corts: torres, masos i altres cases. Arxiu Municipal del Districte de les Corts, 1993, p. 297-307. ISBN 84-7609-618-6.
«Casa Carlos de Llanza». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
