El 1910, arran de l'incendi del monestir de les monges Jerònimes durant la Setmana Tràgica, la major part dels terrenys foren adquirits per la recentment constituïda societat anònimaCompañía General de Coches y Automóviles,[2][3] que promogué la reurbanització de la zona amb l'obertura del nou carrer del Bisbe Laguarda.[4][5]
El 1928, Ferran Guardiola i Martínez va promoure un grup de vuit cases entre l'església del Carme i el carrer de la Riera Alta,[6] projectades per l'arquitecte Joan Gordillo i Nieto, que fou arquitecte municipal de Girona.[1]
Descripció
Es tracta d'un conjunt de vuit blocs d'habitatges de lloguer que dibuixen una cantonada arrodonida a la confluència dels dos carrers, coronada per un templet circular sobre parells de columnes. Al carrer de la Riera Alta, el bloc recula respecte a l'antiga alineació del carrer, que encara es fa patent en els edificis veïns[1] (vegeu fàbrica de xarops i orxates Tarragó i Bohigas).
Consten de planta baixa, amb els accessos a les finques i locals comercials, i sis pisos, totes elles amb balcons arrodonits de barana de ferro de motius déco i clàssics, amb llosanes recolzades en mènsules esculpides amb medallons i fullatge. La planta principal es distingeix per les balconades amb balustrades sinuoses. El portal del carrer de la Riera Alta està emmarcat per doble parella de columnes, amb entaulament, cornisa amb dentells i frontó triangular trencat per un medalló amb orla esculpida. Cada finca se separa de la següent per dobles parelles de pilastres que presenten capitells esculpits a l'alçada del pis principal i al sisè. La construcció es corona amb cornisa mixtilínia ornada amb dentells, hídries i frontó curvilini amb la data XCMXXIX. El format de les obertures és variat, en arc de punt rodó, amb llinda recta o decorada amb mènsules esculpides a l'intradós, i totes elles presenten el contorn destacat amb ressalts i motllures d'estuc. Els terrats que cobreixen els blocs són plans i tenen claraboia d'il·luminació per al cos d'escales.[1]
El repertori clàssic de la composició i dels elements ornamentals estan en la línia més monumentalista del Noucentisme, derivada de les Beaux-Arts franceses.[1]
↑ 1,01,11,21,31,4«Edifici Guardiola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Església del Carme». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
.jpg)
