Les Cases Barates de Tarragona són un exemple paradigmàtic de Cases Barates construïdes en règim cooperatiu i mantingudes o rehabilitades pels seus propietaris, estan situades a l'entrada de la principal via de comunicació de Tarragona i es conserven tal com van ser pensades pels seus fundadors.
El projecte constructiu i la direcció d'obra van ser efectuats pels arquitectes Manuel Cases Lamolla, José Maria Monravà Lòpez i Francisco Monravà de 1928 a 1935, obtenint de l'Ajuntament de Tarragona[1] el certificat d'habitabilitat i qualificació definitiva entre 1934 i 1935, depenent de les fases. El 1939 el canvi de règim obligà a inscriure la cooperativa amb la denominació "Cooperativa sindical de Viviendas Protegidas el Pinar". El 1946 l'Ajuntament de Tarragona incorporà les Cases Barates al nucli urbà de la ciutat.[cal citació]
Actualment, les 35 cases i els 2 carrers privats (Balmes i Emili Morera) formen un conjunt arquitectònic singular,[2] preservat per la iniciativa privada dels seus propietaris.[cal citació]
Arran de l'aprovació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal 2007 de la ciutat de Tarragona,[3] que preveia enderrocar-les per construir-hi edificis de sis plantes, han estat recuperats de l'oblit més de 3500 documents de l'arxiu de la comunitat, que s'estan estudiant conjuntament, per un equip interdisciplinari d'especialistes de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Rovira i Virgili.[cal citació]
