Casc de bomber

Casc per a incendis d'edificis

Casc per a incendis forestals

Cascs per a rescat tècnic

El casc de bomber és el casc que duen els bombers per a la protecció del cap enfront dels riscos propis del seu treball. Forma part de l'equip de protecció individual del bomber.^[1] Està format per la carcassa, la guarnició i les galteres, i pot tenir pantalla facial (transparent o daurada), faldó cobre-clatell, acoblament per a la màscara de l'equip de respiració autònom, acoblament per a llanterna. La forma, el material i el color de la carcassa varien en funció de cada cos de bombers i de l'època. A la part frontal hi acostumen a dur l'escut o identificació del cos de bombers.^[2]

Tipus

Segons la tasca que ha d'efectuar el bomber, a Europa hi ha tres tipus de casc:^[1]

• casc per la lluita contra incendis d'edificis i estructures (norma EN 443:2008).^[3][4]
• casc de protecció per a incendis forestals (norma EN 16471:2014).^[5][6]
• casc de protecció per a rescat tècnic (norma EN 16473:2014).^[7][8]

Característiques

El casc de bomber per a incendis d'edificis o estructures ha de complir un requisits, que a Europa determina la Norma EN 443:2008:^[1]

• Protecció a l'impacte: ha d'absorbir els impactes i no s'ha de perforar. Les galteres han de mantenir la subjecció amb els cops i estrebades.
• Protecció tèrmica: ha d'aïllar tèrmicament el cap i no s'ha de fondre en contante amb cossos calents.
• Aïllant elèctric: ha de protegir de contactes elèctrics de baixa tensió (440 Vac).
• Resistent al contacte de productes químics (opcional).
• Camp visual: ha de mantenir el camp visual horitzontal superior a 105º, vertical cap a dalt superior a 7º i vertical cap a baix superior a 45°.

Els cascs per a incendis forestals i per a rescat tècnic són més lleugers, cobreixen la part superior del cap, però permeten més mobilitat. Es poden afegir ulleres per a la protecció dels ulls, i protectors de les orelles i clatell.^[5]

Material

Els primers cascs de bomber eren de cuir.^[9] Posteriorment es va estendre l'ús de casc metàl·lic, de llautó,^[10] alumini,^[11] acer,^[12] però eren conductors de l'electricitat, per això es van fer de suro comprimit i cautxú,^[13] fins que van aparèixer els materials moderns: fibra de vidre,^[14] termoplàstics i compòsit.^[2]

Color

En alguns cossos de bombers el color del casc defineix la graduació del bomber, i en d'altres la distinció es fa amb franges de colors.^[15] Solen tenir bandes reflectants. Alguns cascs són fotoluminescents, per fer-los més visibles en la foscor o entre el fum.^[16][11]

Als Estats Units el casc del cap de bombers era completament blanc; el dels capitans i tinents, blanc davant i vermell o negre darrera; els bombers de la bomba, negre; els bombers de l'escala, vermell; posteriorment, els bombers rescatadors, blau.^[17]

Forma

Nord-amèrica

El 1737 Jacob Turck, que era armer, va ser un dels primers 30 homes en formar la primera companyia de bombers de Nova York. Es creu que el 1740 va dissenyar el primer casc de bomber, que era de cuir, amb forma de barret de copa alt (anomenat de 'tub d'estufa').^[18] El 1821 Henry T. Gratacap, bomber voluntari de Nova York, i fabricant de maletes, va millorar el disseny, construint el casc amb 8 segments units per nervadures per fer-lo més resistent, que va anomenar 'El Nova Yorker'. La part posterior allargada, amb forma de coll d'ànec o de cua de castor, protegia l'esquena del bomber de l'aigua i brases calentes.^[19] Poc després els germans Cairns van tenir la idea de posar al davant del casc la insígnia identificativa del cos de bombers, sostinguda per dalt amb una àguila de llautó o un altre dispositiu per connectar la cúpula i mantenir l'escut al seu lloc. L'àguila de llautó va ser molt popular als EUA, on es diu que un escultor desconegut va crear una figura a la tomba d'un bomber voluntari, al Trinity Churchyard a Manhattan, que representava un bomber sortint de les flames sostenint una trompeta a una mà i un nen dormint a l'altre. Hi havia una àguila al seu casc. Des d'aleshores els bombers porten l'àguila al casc, malgrat que sovint s'enganxa o colpeja. Al Canadà, els suports d'escuts eren de vegades lleons, castors o cavallets de mar.^[17]

• Cascs de bomber a Nord-amèrica
• 
  Casc 'tub d'estufa', de cuir, 1740
• 
  Casc 'Nova Yorker', de cuir, 1850
• 
  Benjamin Franklin, el 1850, amb el casc de la brigada que ell va fundar
• 
  Montreal, 1930, amb un lleó sostenint l'escut del casc
• 
  Casc metàl·lic, 1974
• 
  Casc blanc del cap de bombers, de cuir
• 
  Casc vermell de capità, de cuir
• 
  Casc actual, de cuir
• 
  Casc de termoplàstic

França

A principis del segle xix Napoleó Bonaparte va organitzar les brigades de bombers (sapeurs-pompiers) en el cos d'enginyers de l'exèrcit, primer a París i després a tota França. Portaven el mateix uniforme que els sapadors, amb un casc distintiu, de llautó amb cresta, amb una placa amb el símbol dels granaders.^[20] Durant la Primera Guerra Mundial es va crear el casc d'acer model Adrian per als soldats, que els bombers també van adoptar.^[21] L'any 1933 es va posar en servei el casc d'acer inoxidable i es va mantenir fins a mitjans dels anys vuitanta. La brigada de bombers de Paris va finançar un estudi per buscar una alternativa al casc Adrian, que protegís millor. L'empresa Gallet va fer l'estudi durant 6 anys, i el 1985 va arribar el casc Gallet F1, un casc integral revolucionari, que des d'aleshores ha estat utilitzat per molts bombers d'arreu del món.^[22]

• Cascs de bomber a França
• 
  Casc Napoleònic, 1821
• 
  Casc Adrian dels bombers d'Alger, 1933
• 
  Casc Adrian d'acer inoxidable, dels bombers de Paris, 1940
• 
  Casc de Chatillon 1943, de llautó amb el símbol dels granaders
• 
  Desfilada dels bombers de Paris, 2008
• 
  Casc integral Gallet F1
• 
  Exposició de cascs francesos

Regne Unit

Els cascs de la brigada de bombers de Londres, formada el 1833, eren de cuir. Cap el 1868, el capità Eyre Massey Shaw, va introduir el casc de llautó inspirat en el francès, per als bombers professionals, mentre que els voluntaris seguien amb el de cuir. Tenia la cresta prominent, per a la protecció contra els cops, i les diferents peces del casc estaven cargolades, reblonades o solapades per poder substituir-les fàcilment en cas de danys.^[23] El disseny, de la fàbrica Merryweather & Sons, va ser àmpliament copiat per altres serveis de bombers britànics i de l'Imperi Britànic.^[24] Cap el 1900 s'hi va afegir el símbol del drac a la cresta.^[10] El 1938 es va substituir pel casc de suro comprimit i cautxú. Però amb l'inici de la Segona Guerra Mundial, a Londres es va substituir pel casc d'acer, i després a tot el país. El 1957 es va introduir el casc Cromwell, amb la cresta com el d'abans de la guerra, però de perfil més baix. El 1990 va aparèixer el casc Pacific, de fibra de vidre, i el 1999 el Cromwell F600, un casc integral que protegia tot el cap. El 2010 es va substituir pel casc Gallet F1, també integral.^[25]

• Cascs de bomber al Regne Unit
• 
  Casc victorià, de llautó
• 
  Detall del drac a la cresta
• 
  Casc de suro comprimit, 1936
• 
  Casc d'acer durant la Segona Guerra Mundial
• 
  Casc integral Gallet F1

Alemanya

Durant l'Imperi Alemany (1871-1918), el casc de bomber era molt semblant al de l'exèrcit prussià. Majoritàriament estava fet del mateix material (primer cuir, després llautó), però en comptes d'una punta tenia una cresta. A partir de 1933 el casc es va adaptar al de l'exèrcit, que amb canvis menors s'ha mantingut fins a l'actualitat. El material va anar canviant, de vàries peces d'acer, a xapa d'una peça, aliatges d'alumini, i plàstics (plàstic reforçat amb fibra de vidre, duroplàstic). El color va variar des del negre inicial després de la Segona Guerra Mundial fins al vermell i finalment fins al recobriment luminescent de groc-verd que és comú avui amb ratlles reflectants. A la República Federal Alemanya el disseny es va estandarditzar el 1956 amb una norma preliminar i es va regular a la norma DIN 14940 des de 1964, fins que aquesta norma va ser substituïda per DIN EN 443 el 1997. El primer casc de bombers de la República Democràtica Alemanya va ser un casc fet de plàstic de resina fenòlica-cotó termoestable, de 1950 a 1955, i després va ser substituït pel casc termoestable, i a partir del 1962 pel casc de polièster reforçat amb fibra de vidre.^[26]

• Cascs de bomber a Alemanya
• 
  Col·lecció de cascs de bomber històrics
• 
  Casc de cuir de 1880
• 
  Casc d'acer, 1948
• 
  Casc d'alumini, 1989
• 
  Casc DIN 14940

Referències

1. «Cascs per a bombers» (en castellà). Asepal. Arxivat de l'original el 2021-11-01. [Consulta: 1r novembre 2021].
2. «Gallet F1 XF» (en castellà). MSA, 28-02-2018.
3. «EN 443:2008» (en anglès). CEN, 27-02-2008.
4. «UNE-EN 443:2009» (en castellà). UNE, 15-04-2009.
5. «EN 16471:2014» (en anglès). CEN, 17-12-2014.
6. «UNE-EN 16471:2014» (en castellà). UNE, 25-05-2021.
7. «EN 16473:2014» (en anglès). CEN, 21-05-2021.
8. «UNE-EN 16473:2014» (en castellà). UNE, 25-05-2021.
9. «Cascs de bombers» (en anglès). Museu dels bombers del Canadà.
10. «Casc de llautó» (en alemany). Der Feuerwehrhelm.
11. «Casc d'alumini, vista general de la DIN14940» (en alemany). Der Feuerwehrhelm.
12. «Casc metàl·lic» (en alemany). Der Feuerwehrhelm.
13. «Casc de suro» (en alemany). Der Feuerwehrhelm.
14. «Casc de fibra de vidre» (en alemany). Der Feuerwehrhelm.
15. «Marcació del casc» (en alemany). Cos de Bombers d'Hürth.
16. «Cascs fotoluminiscents que brillen en la foscor per als bombers del 112» (en castellà). Cantabria 24 horas, 15-03-2016.
17. «Cascs de bomber» (en anglès). Museu de bombers del Canadà.
18. «Jacobus Turck» (en anglès). Find a grave.
19. «Casc de bomber '1804'» (en anglès). National Museum of American History.
20. Haythornthwaite, Philip J. Tropes especialitzades de Napoleó (en anglès). Osprey Publishing Ltd., p. 19 de 50. ISBN 0-85045-841-2.  Arxivat 2016-11-08 a Wayback Machine.
21. «Genêts i l'home que va salvar milions de vides a la WW1» (en anglès). Normandy Then and Now, 25-02-2021.
22. «La història del casc F1» (en francès). Histoires de Pompiers, 01-03-2019. Arxivat de l'original el 4 de novembre 2021. [Consulta: 4 novembre 2021].
23. Shaw, Eyre Massey. Protecció contra incendis. Manual complet de l'organització, maquinària, disciplina i treball general, del cos de Bombers de Londres (en anglès). Londres: Charles and Edwin Layton, 1876, p. 332. 
24. Blackstone, Geoffrey Vaughan. Història del cos de bombers britànic (en anglès). Routledge, 1957, p. 178. 
25. «Una breu història dels cascos de lluita contra incendis» (en anglès). Fire Product search.
26. «El casc de bomber» (en alemany). Der Feuerwehrhelm.