La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Aragó-Urgell o Casal d'Urgell-Aragó compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Jaume I d'Urgell, fundador del Casal d'Aragó-Urgell l'any 1328 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare i rei d'Aragó; Alfons el Benigne fins a Jaume II d'Urgell que fou desposseït dels seus títols l'any 1413 després que fou aspirant a la successió a la mort del rei Martí, no fou escollit en el Compromís de Casp, i fou escollit en el seu lloc el que seria Ferran I d'Antequera. Aquest resultat provocà la revolta del comte d'Urgell, que acabà amb el setge de la seva seu al castell Formós de Balaguer, on acabà rendint-se el 31 d'octubre del 1413. Processat i condemnat, tots els seus béns foren confiscats i malvenuts, així com els de la família i la seva germana Elionor d'Urgell. Va romandre empresonat en múltiples localitzacions fins que, finalment, va ser conduït al castell de Xàtiva, on va morir el 1433 amb sospites d'haver estat assassinat a la presó. Això suposà la fi de la dinastia d'Aragó-Urgell i també el fi del comtat d'Urgell que fou integrat a la Corona d'Aragó.[1]
La casa comtal del Casal d'Aragó-Urgell fou una dinastia bastant important al Principat de Catalunya. Fou la més rica de la Corona catalanoaragonesa, ara sí, per davant del Casal de Barcelona i per tant davant el rei. Especialment el comte Jaume II d'Urgell, considerat l'home més ric de Catalunya i Aragó.[1]
Fi del comtat i per tant del Casal Aragó-Urgell. Annexió a la corona.
A la mort sense descendència del rei Martí l'Humà (1410), el comte Jaume d'Urgell, besnet d'Alfons el Benigne, fou un dels aspirants a la Corona. Ara bé, el 1412 al Compromís de Casp, es proclamà rei d'Aragó - Catalunya - València el príncep castellà Ferran de Castella i d'Aragó, dit el d'Antequera (que passà a anomenar-se Ferran I d'Aragó, 1412 - 1416), qui, per línia materna, era net de Pere el Cerimoniós i nebot de Martí l'Humà. El 1413, Jaume d'Urgell es rebel·là contra Ferran d'Antequera; dominada la revolta del comte d'Urgell, el rei desposseí Jaume de tots els seus dominis, i el condemnà a presó perpètua. Aleshores, el comtat d'Urgell s'incorporà als dominis de la Corona.[1]
Altres línies del Casal
Quan els diversos comtes mencionats anteriorment tenien més d'un fill, aquest també era de la dinastia. En foren alguns rellevants:
Fills de Jaume I d'Urgell:
la infanta Elisabet d'Urgell, tercera esposa d'Hug I de Cardona (Hug Folc I de Cardona)
la infanta Caterina d'Urgell (?-v 1424), morí jove
Fi del Casal
Escut d'Armes de la família Coïmbra-Urgell. Escut quarterat en creu, on podem veure al segon i tercer quarter els pals de la casa reial catalana, i al primer i quart quarter les armes reials portugueses que utilitzaven els Avís
Jaume II d'Urgell no va tenir cap fill baró que arribes a la majoria d'edat, l'únic baro; Felip morí jove. Per tant Elisabet d'Urgell hauria estat la comtessa d'Urgell. Amb ella però, al ésser una dona, s'extingeix el Casal d'Aragó-Urgell (al igual que amb la resta de les seves germanes), ja que els seus fills adopten la dinastia del pare.
Elisabet d'Urgell es casà amb Pere de Coïmbra que fou, segons les fonts, un autèntic matrimoni d'amor, i en nasqueren set fills:
Aquesta unió dona inici a la Família de Coïmbra-Urgell o bé Avis-Urgell. Fins i tot se'ls anomenà de Portugal.
Pere de Coïmbra i d'Urgell (1429-1466), també dit Pere el Conestable de Portugal o Pere d'Avís i d'Aragó, fou infant de Portugal i, arran de la Guerra Civil catalana, esdevingué el rei Pere V d'Aragó, Pere IV de Catalunya i Pere III de València, del 1464 fins a la seua mort.
Isabel de Coïmbra i d'Urgell (1432-1455), també dita Isabel d'Avís i d'Aragó o Isabel de Portugal, infanta i reina de Portugal en casar-se amb el seu cosí, el rei Alfons V de Portugal. Morí poc després d'haver tingut el seu fill i futur rei João II de Portugal (1455-1495).
Jaume de Coïmbra i d'Urgell (1433-1459), també dit Jaume d'Avís o infant Jaume de Portugal, cardenal i arquebisbe de Lisboa.
Beatriu de Coïmbra i d'Urgell (1435-1462), infanta de Portugal, s'esposà amb Adolf de Clèveris, senyor de Ravenstein.
.svg)
