Juntament amb el butlletí Catalunya a Bèlgica, la revista del Casal Català publicada durant la dècada del 1930 fou una de les primeres publicacions de la premsa catalana a Bèlgica.[3] Durant els seus inicis també desenvolupà tasques de cultura popular com ballades de sardanes i actuacions de cobla.[4] Els anys següents, actuà com a motor de cohesió entre diversos catalans, tant de l'esfera política, com cultural i civil, que van haver d'exiliar-se per la repressió exercida per la dictadura franquista espanyola i, més tard, en la cerca d'oportunitats laborals arran de l’adhesió de l’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea.[5] Pel que fa a la dinamització lingüística, a l'inici del curs 1987-1988 començà a impartir cursos de català a quitxalla d'educació primària i secundària.[6]
D'ençà del xxi, històricament s'ha convertit també en l'entitat que s'encarrega de vestir de pastoret i amb barretina l'estatueta del Manneken Pis amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya.[7] A finals de la dècada del 2010, l'activitat de l'entitat es distribuïa en prop d'una quinzena d'activitats anuals i hostatjava una Penya Blaugrana de suport al FC Barcelona, un esplai per a infants, trobades informals entre setmana després de treballar, una coral i cursos d'aprenentatge de català i d'occità aranès.[5]
D'ençà de la constitució de l'Espai Valencià a Bèlgica, ambdues entitats han col·laborat en activitats i accions de promoció cultural i lingüística per estrènyer vincles i promoure l'agermanament catalanovalencià.[8]
