És un conjunt d'edificis religiosos destinats a residència jesuïta. La planta és en forma de u per a l'edifici principal (cos central rectangular i un cos a cada extrem), i l'edifici anomenat "Ibèrica", també de planta rectangular i amb un cos afegit al mig del mateix i un altre al seu extrem.[1]
Els edificis són voltats per boscos de pins i camps amb arbres fruiters i d'altres tipus. Tenen tres pisos d'alçada, la major part d'ells amb coberta a dues aigües o plana.[1]
El primer pis combina, com a materials, la pedra i el maó, mentre que el segon i tercer pis utilitza fonamentalment el maó (això per a l'edifici en forma de u). S'utilitza maçoneria per a tots els pisos de l'edifici "Ibèrica", emprant maó únicament per a la demarcació dels registres dels diferents pisos, i per als emmarcaments de portes i finestres.[1]
De l'interior cal destacar les més de vuitanta estances per als estudiants, abandonades.[1]
El 1915 es traslladaren a Roquetes els estudiants de filosofia del Col·legi de Jesús, fins a 1917.[1]
Des del 1917 fins al 1932 funcionà com a escola prenovicial. Vers el 1940-1940, i després de la restauració d'algunes parts, torna a funcionar coma escola de prenovicis i també com escola per a seglars.[1]
En la dècada dels 50 és noviciat per uns anys fins a deixar-ho definitivament dins la mateixa dècada, mantenint-se desocupat fins als anys vuitanta.[1]
_01.jpg)
