A principis del segle xix hi havia la casa del constructor de carros Miquel Sadó i Parellada[3][4] (†1830),[5] reedificada a la dècada del 1840 pel seu fill i hereu Joaquim Sadó i Monturiol[6] (†1889).[7] El 1930, els seus hereus Josep Sadó i Giravent i Pasqual Sadó i Padron van sol·licitar a l'Ajuntament canviar la ploma d'aigua de Montcada que abastia l'edifici pel sistema d'aforament, traspassant-lo al seu nom.[8]
En aquesta època hi havia la cistelleria d'Aureli Capmany i Farrés,[9] tot i que, segons algunes fonts, el negoci el portava la seva mare.[10] També hi vivia la seva filla Maria Aurèlia Capmany i Farnés, que a la dècada del 1940 treballava com a gravadora de vidre.[11] L'any 2018, coincidint amb el centenari del naixement de l'escriptora, s'hi havia de col·locar una placa commemorativa,[12] però aquesta distinció la va rebre tres anys després un altre edifici de l'Eixample.[13]
Descripció
Es tracta d'un immoble de planta baixa i quatre pisos. La composició, a base d'eixos verticals d'obertures, estableix un contrapunt d'horitzontalitat a la façana de la Rambla mitjançant el balcó corregut a la planta principal i la imposta que diferencia el nivell del forjat de la darrera planta. El parament de façana és d'estuc llis llevat dels emmarcaments de les obertures i la cantonera. La façana està coronada per una senzilla cornisa sota la qual hi ha els respiradors, rectangulars, de la solera del terrat.[1]
Referències
↑ 1,01,1«Habitatge a la Rambla, 83». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
