Casa Laribal

La casa Laribal és un edifici situat als carrers de l'Avinyó, 11-13 i de la baixada de Sant Miquel, 2 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interè

Casa Laribal
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Laribal
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
Part deMuralla romana de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
ArquitectePere Falqués i Urpí
Enric Sagnier i Villavecchia Modifica el valor a Wikidata
Construcció1910 Modifica el valor a Wikidata
Úshostal Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocAvinyó, 11-13 / Baixada Sant Miquel, 2 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 53″ N, 2° 10′ 36″ E / 41.38126°N,2.17663°E / 41.38126; 2.17663
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona1212 Modifica el valor a Wikidata

La casa Laribal és un edifici situat als carrers de l'Avinyó, 11-13 i de la baixada de Sant Miquel, 2 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1][2] Actualment allotja un hostal.[3]

Història

El 1902, l'advocat Josep Laribal i Lastortras, director del diari El Diluvio, va demanar permís per a construir-ne la nova seu, que n'havia de reunir l'administració, la redacció i els tallers,[4] aleshores situats en dos locals diferents a la plaça Reial[5] i al carrer dels Escudellers Blancs.[6] Els plànols foren signats pel mestre d'obres Lluís de Miguel i Roca,[7] tot i que el projecte és atribuït a l'arquitecte municipal Pere Falqués, que actuà com a contractista de l'obra.[1]

Laribal va morir el 1904 sense veure acabada l'obra, i aquesta fou continuada per les seves hereves, les germanes Teresa i Francisca Font i Guinart, que el 1906 signaren el contracte amb el mateix Falqués.[4][6] Posteriorment, l'edifici fou reformat i remuntat en un pis per l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia per a convertir-lo en la nova central telefònica de la Companyia Peninsular de Telèfons,[6] inaugurada el 1910[4] amb la benedicció del bisbe Joan Josep Laguarda i Fenollera.[8]

Descripció

Es tracta d'un edifici de planta baixa d'enormes portalades, tres pisos de grans finestrals (que es fan més petits amb l'alçada), i un quart pis de maó vist i coronament amb una filera de dentells sota la cornisa.[1][4] Hi destaca la cantonada axamfranada, amb la porta principal (a través de la qual s'accedeix a un pati central rodó), sobre la qual s'alcen unes columnes ciclòpies que sostenen una tribuna amb un arc de mig punt, i el coronament amb columnes que sustenten la cornisa.[1][4] Tot plegat resulta en un llenguatge eclèctic i brutalista.[1][4]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Antiga Central Telefònica». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ «Casa Laribal (Antiga Central Telefónica)». El Poder de la Palabra.
  3. ↑ «Antiga Central Telefònica». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Companyia Peninsular de Telèfons». Barcelona modernista i singular. Joan Palau.
  5. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 309. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Molet i Petit, 2014, p. 98-99.
  7. ↑ AMCB, Q127 Foment 536/1902.
  8. ↑ «Benedicció del nou local de la Compañía Peninsular de Teléfonos pel bisbe de Barcelona». AFB3-117. AFB.

Vegeu també

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Laribal

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.