És un edifici cantoner de planta baixa i dos pisos, amb façana a tres carrers. La planta baixa està ocupada en la major part per la botiga, modernista, en funció de la qual s'estructurà l'habitatge com aelement secundari.[1]
La fàbrica és de maçoneria ordinària revocada amb encoixinats a la planta baixa i les cantonades i frisos esgrafiats i petites cornises a l'altura de cada planta. Composició regular dels buits, amb nombrosos balcons amb baranes de forja artística. Cornisa i remat amb barana balustrada a tot el llarg de les dues façanes principals.[1]
Història
Edifici tipus del carrer major de Santa Bàrbara, amb fort caràcter noucentista. Cases mitjaneres unifamiliars d'eixample, amb botiga a la planta baixa i habitatge i magatzem a les plantes superiors. Les dècades del 1890 i 1930 veuen el desenvolupament urbà més considerable del poble i l'establiment al llarg del carrer Major de comerços i serveis, conformant la imatge actual del centre urbà.[1]
Al carrer General Coco, 2: «EF AÑO 1910» esgrafiat a la llinda de la porta[1]
Referències
↑ 1,01,11,21,3«Casa Federico Espuny». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].
